Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Primer pla de Jorge Rey, el jove que va predir 'Filomena'

Així funcionen les 'cabanyoles' de Jorge Rey, amb les que aconsegueix predir el temps

Jorge Rey s'ha guanyat l'atenció del públic després d'encertar prediccions com 'Filomena'

Un dels mètodes de moda per saber les prediccions del temps són les 'cabanyoles'. En els darrers dos anys, el públic espanyol ha estat pendent del temps gràcies a aquest nou mètode. I és que, Jorge Rey manté al dia tothom amb les seves prediccions meteorològiques.

Qui és Jorge Rey?

Jorge Rey és un jove espanyol de 16 anys, nascut a Burgos, que va predir la famosa borrasca 'Filomena' l'any 2021. Però el que més va cridar l'atenció del públic és que ho va fer sense utilitzar cap mètode tecnològic.

Per fer-ho, només va fer servir una tècnica ancestral que no té cap base científica oficial: les 'cabanyoles'. A causa d'això, l'adolescent va començar a ser de gran interès per al públic i es va viralitzar a les xarxes socials.

Actualment té més de 57.000 seguidors a Instagram. I a banda de fer vídeos a YouTube i crear contingut per a altres plataformes, també parla en directe cada divendres a través de la Radio Espinosa Merindades.

Com funciona el mètode de les 'cabanyoles'?

Aquest mètode s'utilitza tant a Espanya com a Amèrica, però en cadascun es fa servir de manera diferent. Al nostre país, es tracta d'un càlcul basat en els primers 24 dies d'agost. En concret, s'observa com va evolucionant el comunicat meteorològic al llarg d'aquells dies i, a cadascun, se li atribueix un mes de l'any.

És a dir, el dia 1 d'agost, predirà el temps del mes d'agost, el dia 2 pertany al setembre, i així fins a arribar al dia 12, que equival a juliol. A partir del 13, es fa a la inversa i la cosa queda així: el dia 13 serà el pronòstic del mes de juliol, el 14 equival al juny, i així és el 24 d'agost, la predicció del mes d'agost.

D'aquesta manera, es fa una anàlisi dels dos dies que pertanyen a cada mes i es pronostica el temps. A més, a banda de fixar-se en els indicadors del temps, també s'observen les característiques del Sol, la Lluna, els estels i el comportament dels animals. Per exemple, a Amèrica Central, Mèxic i Colòmbia es fa el mateix, però al mes de gener.

Taula visual on s'explica la distribució de dies segons el mètode de les
L'observació es basa en els primers 24 dies d'agost | España Diario TIPS

Les 'cabanyoles' són un sistema molt qüestionat científicament. Sí, perquè els experts en ciència opinen que aquest mètode no té cap sentit. I un dels motius que argumenten és que el temps no varia de manera independent a cada lloc, sinó que es va movent.

D'aquesta manera, un temporal situat molt lluny del lloc analitzat es pot desplaçar fins a aquest i canviar el temps radicalment en un moment. A més a més, els experts creuen que els dies en què es fa l'observació són arbitraris.

L'última predicció de Jorge Rey fent servir les 'cabanyoles': la fi de la sequera a Espanya

Una de les realitats al nostre país anunciades per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) és que les pròximes setmanes, la situació de sequera serà encara pitjor. Actualment, els embassaments d'aigua a Espanya només tenen un 50% de la seva capacitat total.

En aquest context, Jorge Rey anuncia que la fi d'aquesta situació no és gaire lluny. I per a això, aquest cop s'ha basat en el comportament de les formigues, que estan extraient terra de manera exaltada dels formiguers.

Segons les 'cabanyoles', aquests insectes són sensibles als canvis atmosfèrics i poden detectar properes baixades de temperatures o futures precipitacions. Així que, quan les formigues veuen venir inundacions, canvien els seus formiguers de lloc. És per això que el jove preveu l'arribada d'una nova gota freda d'aquí a dues setmanes.

Davant d'aquesta situació, l'AEMET s'ha pronunciat de manera contundent: «Demanem als mitjans que evitin informar sobre prediccions meteorològiques basades en pseudociències, especialment en temes tan importants i preocupants per a la societat com la sequera. Informacions imprecises i equivocades poden generar desconfiança a la ciutadania».