En una ressenya de 2011, ignorant que al cap de gairebé deu anys tornaria a pensar-hi, vaig escriure que «la poesia acaricia l’ànima». I és que rere la rotunda sonoritat del vocable portuguès que encapçala aquest article s’oculta un significat més rotund encara. Cafuné vol dir «carícia als cabells de la persona estimada».
Cafuné és també la iniciativa d’una jove parella unida per l’amor a les lletres i les inquietuds culturals. A banda d’escriure, recitar i traduir poesia, o de participar en esdeveniments literaris com ara l’Expoesía de Sòria o el Centrifugados de Plasència, en Xavier Rossell i la Leonor López de Carrión –originaris de Badajoz i Lisboa, respectivament, però vinculats a Tarragona des de fa molt temps– han creat un projecte que pretén difondre els versos que es fan actualment a Llatinoamèrica i a la Península Ibèrica en qualsevol de les variants lingüístiques que s’hi parlen. Néixer a terres de conqueridors deu forjar el caràcter, ja que han emprès aquesta travessia amb coratge, entusiasme i il·lusió. A partir d’ara, gràcies a ells, neix un nou pont entre ambdós continents.
Tot va començar a mitjan desembre de l’ant passat amb El postre, un podcast poètic a Ràdio Ciutat de Tarragona, però el coronavirus va frenar-ne la continuïtat. Lluny d’arronsar-se, el Xavi i la Leo van adaptar-se a les limitacions imposades per la pandèmia i van idear Cuarentena, un 'Festival virtual de poesía hipocondríaca' que es va celebrar a Twitter i Instagram. Al llarg de tres setmanes, poetes de la talla de Marina Casado, Carlos Catena, Ben Clark, Ferran Fernández o Gonzalo Hermo, entre d’altres, van col·laborar-hi amb breus vídeos en què recitaven alguns dels seus poemes.
En aquests moments Cafuné té en marxa un club de lectura online anomenat Transatlánticos - Poesía de costa a costa del océano. Durant els mesos d’octubre i novembre, els inscrits tindran l’oportunitat de llegir, analitzar i comentar una selecció de poemes de quatre autors amb una extensa trajectòria creativa: Sophia de Mello (Portugal), Ben Clark (Espanya), Tamara Domenech (Argentina) i Charles Simic (Estats Units). Però les propostes del Xavi i la Leo no s’acaben aquí. Per a aquesta mateixa tardor han preparat Regional Exprés - Poesia a mitja distància, un cicle de lectures a càrrec de poetes molt interessants. Aquesta vegada, no obstant això, les sessions seran presencials (en algun indret de Tarragona encara per determinar). El 6 de novembre, per exemple, hi recitarà l’Ashle Ozuljevic, poeta xilena establerta a Barcelona, i el dia 27 del mateix mes, la Maite Martí Vallejo.
De cara al futur, el Xavi i la Leo tenen previst reactivar velles idees (la secció a Ràdio Ciutat de Tarragona o el fanzine que van començar a editar durant el confinament) i promoure’n de noves (obrir-se a d’altres gèneres literaris o ampliar el radi d’acció de les seves activitats). No cal dir que les aigües de la gestió cultural són plenes d’esculls i navegar-hi pot convertir-se en una tasca força complicada. És per això que els desitgem força i encerts en les singladures que han de venir i els acomiadem, fins a la propera, amb una cançó de Xoel López que fa així:
Partimos temprano a un mundo desconocido.
Te volviste a dormir, yo acariciaba tu pelo...