Quan s'obre un compte bancari a CaixaBank, és comú trobar-se amb dos termes importants: cotitular i autoritzat. Tot i que a primera vista poden semblar similars, hi ha diferències rellevants entre ells.
Conèixer aquestes diferències és fonamental per saber els drets que cadascú té sobre els diners al compte. I quina és la manera adequada de gestionar els fons.
Què és un cotitular i com funciona en un compte de CaixaBank?
Un cotitular és una persona que comparteix la titularitat d'un compte bancari amb un o més individus. Això vol dir que cada cotitular té els mateixos drets i responsabilitats sobre el compte.
Aquesta persona pot fer dipòsits, recessos, transferències i consultes, i té plena autoritat per fer qualsevol operació. En cas de mort d'un dels cotitulars, els altres mantindran accés als diners i podran seguir gestionant el compte segons el que s'ha acordat prèviament.
Hi ha dos tipus de cotitularitat: solidària i mancomunada. A la cotitularitat solidària, tots els cotitulars poden operar lliurement sense necessitat de l'aprovació de l'altre. Mentre que a la cotitularitat mancomunada, es necessita el consentiment de tots o la majoria per realitzar certes transaccions.
Què implica ser un autoritzat en un compte de CaixaBank?
D'altra banda, un autoritzat és una persona que, sense ser titular, té permís per fer servir el compte en nom d'un o més cotitulars, però amb limitacions. Un autoritzat pot retirar efectiu, fer transferències o domiciliar pagaments, però no pot canviar les condicions del compte, afegir titulars nous ni realitzar accions legals relacionades amb el compte. A més, en cas de mort del titular, l'autoritzat perd automàticament tots els drets sobre el compte.
Diferències clau entre cotitular i autoritzat
La diferència fonamental entre un cotitular i un autoritzat és el nivell de control i responsabilitat sobre el compte. Mentre que un cotitular comparteix totes les responsabilitats i drets, un autoritzat només pot fer certes operacions sota les condicions establertes pels titulars.
A més, la responsabilitat fiscal recau únicament en els cotitulars, no en els autoritzats, cosa que significa que només els primers estan subjectes a obligacions tributàries.