Quan es produeix la menstruació, aproximadament un cop al mes, la matriu modifica el revestiment que té, que passa a través de l'obertura del seu coll —molt petita— i acaba sortint pel canal vaginal.
Tot i que és molt habitual que les dones tinguin mal mentre dura aquesta fase del cicle menstrual, si hi ha un mal molt intens pot ser que estiguem parlant de dismenorrea. Avui volem explicar en què consisteix la dismenorrea o dolor menstrual i quines són les causes, els símptomes i els tractaments que habitualment s'hi relacionen.
La dismenorrea —tal com es coneix a la pràctica clínica el dolor menstrual— es produeix quan s'originen episodis de còlics o dolor mentre es té la regla. Es tracta d'un mal agut que sovint s'experimenta en forma de punxades però que pot canviar molt en funció de la dona que el pateix, i que habitualment es comença a produir quan comença la regla i fins una durada aproximada d'uns tres dies.
El dolor sovint es produeix a la part de baix de l'abdomen o a la zona de la pelvis, i a vegades va de la mà d'altres símptomes diversos com ara nàusees, mal d'esquena, diarrea o vòmits.
És habitual que les dones tinguin molèsties durant la regla, però normalment són suportables. Les dones que pateixen dismenorrea, tanmateix, poden patir tant que la seva rutina podria arribar a veure's afectada, fins a l'extrem d'haver de recórrer a l'ajuda dels metges.
En el cas de les dones joves que pateixen dismenorrea, la seva condició normalment no indica que hi hagi un problema més greu —parlem d'amenorrea primària. Ara bé, en el cas de les dones adultes els dolors menstruals poden indicar-nos que hi ha un problema subjacent, com ara endometriosi o fibromes uterins —aquí es tracta d'amenorrea secundària.
Sovint, aquesta afecció és recurrent en el cas de les dones que tenen la regla irregular, abundant, que pesen poc o que van tenir la primera menstruació abans dels 12 anys. A banda, cal remarcar que la dismenorrea és molt menys freqüent en el cas de les dones que fan exercici de manera habitual o que han tingut fills d'hora.
S'estima que entre un 20% i un 90% de dones que es troben en edat reproductiva pateixen dolor menstrual, cosa que el converteix en el trastorn relacionat amb la menstruació més habitual. Quan la dismenorrea és primària —no hi ha una afecció que en sigui la causant—, habitualment el dolor marxa amb el pas del temps o després d'haver donat a llum.
Com hem dit una mica més amunt, la dismenorrea es divideix en dos tipus: la primària i la secundària.
Quan el dolor menstrual no té un origen clínic, parlem de dismenorrea primària. Es tracta d'un dolor que es deriva de diverses eventualitats que poden produir-se durant el cicle menstrual.
Pel que fa a la segona tipologia de dismenorrea, la secundària, es tracta d'un terme emprat quan parlem d'una dismenorrea en què el dolor de la regla es produeix a causa d'una altra malaltia o condició clínica. La dismenorrea secundària, entre altres, pot produir-se a causa de:
Malaltia inflamatòria pelviana o MIP
Endometriosi
Aparició de fibromes a la paret interna de la matriu
Estenosi o estretor del cèrvix o coll uterí
En general, la dismenorrea apareix en forma de dolor persistent i intens que fa que la part de baix de l'abdomen, que se situa al damunt de l'os pelvià, pateixi espasmes.
Això no obstant, el dolor menstrual es pot produir juntament amb altres símptomes que no fan tant de mal però que igualment molesten. Si els símptomes van a pitjor i/o es produeixen en dones de més de 25 anys, s'aconsella anar a veure un ginecòleg per tal de desestimar alguna altra afecció. Els símptomes són els següents:
Mal de cap o migranya
Mareig i/o desmais
Nàusees i vòmits
Restrenyiment
Femta tova o diarrea
Inflor
Molèsties a la part de baix de l'esquena i a les cuixes
La dismenorrea es produeix perquè, mentre dura la regla, la matriu pateix diverses contraccions que poden fer mal i que es produeixen per tal d'ajudar a expulsar millor el seu revestiment.
Tanmateix, en el cas que la musculatura pateixi massa contraccions, pot fer pressió excessiva als vasos sanguinis del voltant. Aquesta pressió pot comportar que no arribi prou oxigen a la matriu, cosa que originaria sensacions de dolor fortes i rampes.
La dismenorrea primària sovint origina dolors d'aquesta mena, provocats per condicions o eventualitats concretes durant el cicle de la menstruació i que no estan vinculats amb una causa clínica concreta.
En canvi, i com ja hem dit, hi ha diverses condicions clíniques que provoquen la dismenorrea secundària, com ara l'adenomiosi, l'endometriosi o l'estenosi vertical.
A banda de les causes indirectes o directes del dolor menstrual, hi ha diversos factors de risc que tenen la capacitat d'augmentar les probabilitats de patir dismenorrea. Els factors de risc més habituals vinculats al dolor menstrual, en concret, són els següents:
El fet de tenir menys de 30 anys d'edat
El tabaquisme
Els antecedents de dolor menstrual a la família
El fet d'haver començat d'hora la pubertat
Patir metrorràgia o sagnat irregular durant la regla
Tenir menorràgia o sagnat fort mentre dura la regla
Quan es pateix dismenorrea, el mal pot esdevenir tan agut que calgui utilitzar medicaments per tractar-lo. Entre els medicaments que s'aconsellen a l'hora de calmar el dolor que provoca la menstruació, trobem:
Si durant la regla es prenen de manera regular determinats analgèsics com els AINEs o antiinflamatoris no esteroidals —entre els quals hi ha el naproxèn sòdic o l'ibuprofè—, que són de venda lliure, es pot experimentar un alleujament significatiu del dolor.
Dins de les píndoles anticonceptives, podem trobar diverses hormones que ajuden a prevenir l'ovulació i que calmen la intensitat de la dismenorrea.
Igualment, aquestes hormones es troben presents en altres dispositius anticonceptius com ara els anells vaginals, els pegats, implants sota la pell, dispositius intrauterins o, fins i tot, administrades a través de les venes.
Quan la persona pateix dismenorrea secundària, provocada per alguna afecció com ara els fibromes o l'endometriosi, podria caldre sotmetre's a una operació quirúrgica per tal de solucionar els problemes que hi ha.
Si el dolor que s'experimenta té una gran intensitat i els altres tractaments no es mostren efectius i/o la dona afectada no vol tenir fills, també es pot extirpar l'úter a través de la cirurgia.
Osayande, A. S. i Mehulic, S. (2014). Diagnosis and initial management of dysmenorrhea. American Family Physician, 89(5): 341–346.
Rosenwaks, Z. i Seegar-Jones, G. (1980). Menstrual pain: its origin and pathogenesis. Journal of Reproductive Medicine, 25(4): 207–12.
Més notícies: