Per sisè any consecutiu, la Generalitat de Catalunya ha organitzat el camp de treball 'Coopera amb Reus', un projecte social on participen joves d'arreu del país d'entre 14 i 17 anys durant dues setmanes. A la capital del Baix Camp es duu a terme, enguany, al Barri Gaudí, on els 24 nois i noies que hi han participat s'han dedicat a rehabilitar tres habitatges de persones en situació de vulnerabilitat social. D'aquesta manera, les famílies beneficiàries poden mantenir les condicions d'habitatge i els joves, per la seva banda, viuen una experiència vivencial i comunitària. Entre el 7 i el 21 de juliol, període de durada del camp de treball, s'han allotjat a l'escola Mowgli, on també han menjat i des d'on s'han organitzat, les hores en què no treballaven, activitats lúdiques i de descobriment de la ciutat.
El camp de treball rehabilita pisos de persones vulnerables
Un dels pisos on han actuat els participants al camp de treball ha estat el de Carmen Villatoro. Aquesta veïna del barri Gaudi assegura que tenir mitja dotzena de noies cada matí a casa seva durant dues setmanes ha estat «molt divertit», i afegeix que «l'important és que ells estiguin bé i estiguem tots contents, i al final ho estem tots perquè ha produït un bon resultat». En el seu cas, li han pintat el pis i li han realitzat petites reparacions, com alguns endolls; també li han netejat a fons zones més complicades per ella, com les persianes o les reixes exteriors.
La convivència i les relacions al camp de treball
«Volíem conèixer persones, compartir-hi experiències i aprendre a treballar en equip» explica una de les participants, Maria Fernanda Otero, quan se'ls pregunta per què van decidir prendre-hi part. «Ens hem posat d'acord, hem aportat idees, hem compartit el que teníem... jo m'esperava una mica més de feina i tot», l'experiència ha estat prou bona per voler-hi tornar l'estiu vinent, «volia repetir, però com que faré 18 anys no puc, i he decidit que faré de monitora», explica.
Durant la visita que s'ha fet al pis de Carmen Villatoro s'ha pogut comprovar la bona relació que hi ha entre la inquilina i les joves, una relació fruit de compartir cada matí de les darreres dues setmanes de nou del matí a una del migdia. «Al matí veníem aquí, i a la tarda fèiem activitats», explica Joana Aparicio, una altra de les participants. Asseguren, de fet, que entre elles també han fet molt bona relació en qüestió de només quinze dies.
Un camp de treball amb finalitat social
En el cas de Reus, aquest camp de treball s'ha dedicat des del primer any a objectius de benestar social. Montserrat Flores, regidora de Participació, Ciutadania i Transparència, explica que «la trajectòria dels camps de treballs a Reus sempre ha estat de Benestar Social, i de plantejaments n'hi podria haver de més lúdics, però creiem que val la pena treballar una línia ja consolidada».
La regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, afegeix que «estem encantats que un any més, joves que volen treballar vinguin a fer-ho a la nostra ciutat i que a més a més ho vulguin fer per ajudar a fer la vida millor a persones en situació de vulnerabilitat». Vilella fa èmfasi en tot el que implica aquesta experiència per a les participants, «fem feina en dues línies, la principal és habilitar, pintar i posar en solfa el pis de persones que d'altra manera no podrien fer-ho; però a més a més hi ha una altra línia en la qual aprenen a fer treball comunitari».
Camp de treball al matí, activitats lúdiques a la tarda
Marcel Borràs, tècnic de Direcció General de Joventut, explica que les persones que decideixen passar part de l'estiu en un camp de treball «opten per unes estades solidàries o de cooperació fent una tasca totalment altruista». En el cas de Reus, «d'acord amb l'Ajuntament es fa una tasca social de rehabilitació de pisos; a part d'aquesta tasca, també hi ha unes activitats preparades de caràcter més lúdic, de descobriment de la ciutat i una part convivencial que és important».
Enguany l'allotjament ha estat l'escola Mowgli, un centre que queda a prop d'on han de fer les tasques del camp de treball. La regidora d'Ensenyament i Política Lingüística, Maria Dolors Sardà, explica que es busca un centre a la zona on han de treballar i que tingui els requisits necessaris, des de l'espai a les dutxes, la cuina o el menjador, però també l'entorn adequat per fer les activitats programades a la tarda.