Els càmpings catalans veuen «impossible» obrir el dia 11. El president de la Federació Catalana de Càmpings, Miquel Gotanegra, desgrana diversos factors que fan inviable reprendre l'activitat. D'entrada, que el pla de desescalada del govern espanyol no estableix «protocols clars» per a la reobertura. També, que les fronteres continuen tancades i Gotanegra recorda que el turisme estranger representa el 75-80% dels visitants dels càmpings catalans, i el percentatge fins i tot és més elevat en els que estan a la costa. I un tercer factor és que tampoc estan clars els usos que es podran fer de les platges. Per això, la Federació insta l'Estat a resoldre les «incerteses actuals» fixant calendaris i establint protocols.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
El pla de desescalada presentat pel govern espanyol preveu que els hotels i allotjaments turístics reobrin l'11 de maig però sense que s'utilitzin les zones comunes, aplicant restriccions i reforçant les desinfeccions i les normes d'higiene. El sector del càmping català, però, reclama «protocols clars» abans de plantejar-se reprendre l'activitat. «Què entenem per zones comunes? Perquè un càmping sense sanitaris o sense les zones de lleure obertes no té cap sentit», afirma el president de la Federació Catalana de Càmpings, Miquel Gotanegra.
Els càmpings demanen «prudència i molta cautela» abans de tornar a la feina i adverteix que, sense protocols i mesures concretes, per ara és «impossible» reobrir el dia 11. Gotanegra situa com a prioritat «generar seguretat i confiança» tant per als clients com per als treballadors i, avui per avui, sosté que «això encara no es pot produir» per la manca de concreció del pla de desescalada.
Segons Gotanegra, hi ha múltiples factors que impedeixen recuperar l'activitat. El principal és que les fronteres continuen tancades. El president de la Federació recorda que els turistes principals que s'allotgen en càmpings del país són estrangers. I, en aquells càmpings situats a la costa, el percentatge es pot enfilar fins a representar el 85 o 90%. «Fins que les fronteres estiguin obertes, els nostres establiments ho tindran molt difícil per funcionar», adverteix.
Un altre element que fa que vegin inviable obrir d'aquí dos dilluns és que, d'entrada, l'Estat restringeixi la mobilitat permesa per províncies. «Aquesta mobilitat no sabem qui l'ha pensada, però no té cap mena de sentit», afirma Miquel Gotanegra que subratlla que és més complicat atraure clientela restringint el turisme potencial a l'àmbit provincial.
Ús de les platges
A més, els càmpings també reclamen a l'estat espanyol que estableixin ja quan i com es podran fer servir les platges: «La majoria de càmpings catalans o els més grans estan al litoral, i l'encant del litoral és la platja». «Tot plegat encara s'ha de concretar molt, té molt poc sentir anar a càmpings de la costa si no es poden fer servir les platges», afegeix Gotanegra.
Per això, els càmpings reclamen calendaris i protocols «clars» i poder saber quan podran començar a arribat turistes estrangers. El president de la Federació situa com a escenari ideal, per ara, poder començar a arrancar progressivament durant el juny però podent dissenyar quan començaran a arribar turistes de països europeus. «Obrir sense clientela no té cap sentit», remarca.
ERTO flexibles
La Federació Catalana de Càmpings espera que aquest estiu incrementi el turisme de proximitat i que els catalans s'animin a conèixer aquests «grans parcs de vacances». A diferència d'altres països europeus on arriba al 20%, el turisme de proximitat representa només entre el 5 i el 6% per als càmpings. Tot i això, Gotanegra creu que no serà suficient per suplir el turisme estranger si no es reobren les fronteres.
La Federació també demana que els ERTO es puguin allargar en el temps: «Per a nosaltres, una causa de força major és que les fronteres estiguin tancades». Sinó, Gotanegra alerta del risc que s'acabin convertint en ERO perquè les empreses no tindran capacitat «per aguantar». En l'àmbit econòmic, també proposen carències de crèdits o hipoteques per «garantir la viabilitat econòmica».