Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Imatge del grup Tornaveus, ahir al Monestir de Poblet

El Cant de la Sibil·la s'interpreta per primer cop al Monestir de Poblet

La proposta del grup Tornaveus entrellaça les veus de dues sibil·les amb una tornada polifònica

Imatge del grup Tornaveus, ahir al Monestir de Poblet
Imatge del grup Tornaveus, ahir al Monestir de Poblet | Twitter / @MonestirPoblet

El Cant de la Sibil·la s'ha interpretat per primera vegada aquest diumenge a la basílica de Santa Maria del Monestir de Poblet davant de més de 500 persones. El grup de polifonia tradicional mediterrani, Tornaveus, acompanyat per Josep Borràs al baixó, ha encisat el públic amb aquest cant que combina la melodia i el text de Manacor amb una tornada polifònica procedent de la col·legiata de Gandia que data del segle XVI. «Ajuntem aquests elements que representen les tradicions on s'aposenten els documents i la música oral molt mediterrània, a cavall de la música antiga i popular», ha expressat Jaume Ayats, responsable de la formació. Segons els organitzadors, Poblet és el primer monestir de Catalunya que recuperar aquest cant. El concert s'ha completat amb altres cançons tradicionals nadalenques.

Les veus de Jaume Ayats, Heura Gaya, Anaís Falcó, Iris Gayete i Ester G. Llop, integrants de la formació Tornaveus, han ressonat entre les pedres i els murs del monestir cistercenc davant d'un públic que ha ovacionat la seva interpretació. Segons Ayats la «singularitat» de la seva proposta és que té «dues grans columnes, una melodia oral de l'illa de Mallorca i, una altra de la catedral de la Seu d'Urgell i un cant a veus que es cantava al segle XVI a la col·legiata de Gandia». «És una joia poder actuar en el monestir, en un entorn magnífic, amb una acústica especial i en un dels llocs on el cant va fer estada», ha expressat l'intèrpret.

De fet, segons Ayats, és probable que el cant de la Sibil·la es toqués al monestir de Poblet fins al segle XVI, però no es té coneixement de cap document que ho acrediti. L'origen d'aquest cant es troba en l'evolució de l'última part de la representació La Processó dels Profetes, que es feia durant la missa de les matines de Nadal. Es tracta d'un peça que versa sobre una sibil·la que va profetitzar el naixement de Jesucrist i el judici final. «Enmig dels cants es cantava aquest missatge terrible i amb una estrofa final que obria l'esperança de la resurrecció del món cristià», ha detallat Ayats.

Poblet, el primer monestir en recuperar el cant

Per la seva banda, la directora del Museu de la Vida Rural, Gemma Carbó, ha assenyalat que aquest cant és molt propi dels entorns rurals i ha recordat que en els seus inicis s'interpretaven en monestirs. Així mateix, ha afirmat que és «molt especial» que Poblet sigui el primer monestir de Catalunya que recupera aquest cant.

En la recta final del concert, els músics han interpretat un repertori variat de tonades nadalenques d'arreu del país, com ara 'El vespre es va acostant', 'El petit vailet' o 'El noi de la mare', entre d'altres. Amb tot, la jornada ha arrencat amb una conferència aquest matí sota el títol 'El Cant de la Sibil·la i les nostres tonades nadalenques'. En la xerrada, s'ha detallat l'origen d'aquest cant i el perquè de les lletres d'algunes de les cançons tradicionals catalanes.

Bona acollida amb més de 500 assistents

El concert ha aplegat unes 560 persones que han omplert la basílica de Santa Maria del monestir. Davant de la bona rebuda per part del públic, els organitzadors ja es plategen repetir aquesta iniciativa l'any que ve. «Ens ha sorprès molt la bona acollida de la proposta, en el primer moment ja ens platejàvem que repetiríem cada any. Ara estem més convençuts que cal fer-ho», ha afirmat Carbó.

El Cant de la Sibil·la, prohibit durant el Concili de Trento

El Cant de la Sibil·la es va prohibir durant el Concili de Trento, ja que es van vetar les manifestacions teatrals a l'interior dels temples. Malgrat això, les representacions van continuar a Mallorca i a l'Alguer. Aquesta tradició es va recuperar a la basílica de Santa Maria del Mar a Barcelona el segle passat i a la Catedral de Tarragona fa sis anys. A més, la UNESCO va incloure el Cant de la Sibil·la de Mallorca dins catàleg del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, el novembre del 2010.

També et pot interessar