El Consell de Ministres ha aprovat per via d'urgència la tramitació d'una llei per baixar el cost de la factura de llum. La idea és traslladar part dels costos als operadors de combustible i gas, i sufragar una altra banda via impostos amb l'objectiu de rebaixar un 13% la factura de la llum en els pròxims anys.
El pilar de la nova llei és la creació d'un Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric. La mesura haurà de ser debatuda pels partits i els agents socials en un avantprojecte de llei impulsat pel ministeri per a la Transició Ecològica.
?El Gobierno inicia la tramitación del APL que crea el Fondo Nacional para la Sostenibilidad del Sistema Eléctrico #FNSSE
— Transición Ecológica y Reto Demográfico (@mitecogob) December 15, 2020
?Facilitar bajadas en el precio de la luz
⚖️Aportar #sostenibilidad y equilibrio al sistema
?Acelerar la #TransiciónEnergética
ℹ️ https://t.co/8ByEza2BoEpic.twitter.com/DzTa5vzmP8
La proposta de PSOE i Unidas Podemos és treure dels costos fixos de la factura de la llum els costos relacionats amb les renovables, la cogeneració i els residus. Una part d'aquests costos són els 7.000 euros en ajudes a les renovables que es traslladarien als operadors de carburants i gas natural. La resta es compensaria en els impostos.
Els tràmits ja estan en marxa i la llei podria aprovar-se durant la primera meitat de 2021. El nou fons, que es nodrirà de les aportacions dels operadors energètics, es farà càrrec del 16% de la factura. Altres fonts de finançament serà la recaptació d'impostos, els ingressos de les subhastes del CO2, i els pressupostos generals de l'estat.
Per tant, el cost del rebut de la llum, que fins ara requeia en els consumidors, passarà a estar compartit amb operadors de llum i gas i els venedors de productes petrolífers i bombones de gas. El repartiment de les despeses alliberarà uns 5.700 milions de la factura elèctrica, fet que suposa una rebaixa del 13% en el rebut.
Aquest és el camí que ja han iniciat altres països europeus com França i Alemanya amb impostos a combustibles fòssils. D'altra banda, els més afectats seran Repsol, Cepsa i Naturgy, que hauran d'assumir una part important del finançament del nou fons. Les aportacions seran trimestrals i gestionades per l'IDAE.
Acabar amb el dèficit
La mesura arriba després de l'aprovació dels pressupostos generals de l'estat, en què finalment no es va incloure la pujada del dièsel. Va ser una de les concessions del Govern de Pedro Sánchez al PNB perquè donessin el seu vot afirmatiu als comptes.
Amb la nova mesura per baixar la factura de la llum aconseguiria a més acabar amb el forat de 523 milions d'euros que notifica la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). La caiguda dels preus el 2020 per l'entrada de les renovables i la caiguda de la demanda per la crisi va suposar un enfonsament dels ingressos després de diversos anys de superàvit.
El ministeri de Transició Ecològica va advertir de la gravetat de la situació i la necessitat d'elevar els costos fixos del rebut elèctric entre un 10 i un 15%, el que repercutiria en un augment de la factura del 6,5% anual. La creació del nou fons permetrà així baixar la factura de la llum i eixugar el dèficit del sistema.
Transició en cinc anys
Però a més, el Govern pretén accelerar el procés de descarbonització que passa per l'electrificació. Alliberar els costos del rebut elèctric i traslladar les despeses a les energies més contaminants permetrà afavorir les inversions dels operadors en la transició energètica. Segons el ministeri, l'electricitat a Espanya és de les més cares d'Europa.
Per emprendre la reforma, el Govern estableix un termini d'adaptació de cinc anys després dels quals s'augmentarà al 100% dels costos. D'altra banda, introduirà una sèrie d'exempcions fiscals als sectors més afectats i amb menys capacitat d'adaptació. Aquestes exempcions estan previstes en els següents àmbits:
- Consum elèctric per a emmagatzematge
- Gasoil agrícola
- Gas natural per a cogeneració i generació elèctrica
- Querosè per aviació
- Gasoil per a navegació i pesca
- Mescles de canvis en combustibles i gasos renovables a gas natural
Segons el Govern, encara és difícil assegurar en quina mesura es reflectiran els costos als consumidors finals. El pla de recuperació econòmica ajudarà a la transició i, a més, s'espera que la implantació gradual durant cinc anys permetrà als consumidors adaptar les seves pautes de consum a la nova situació.
Segons el pla inicial, el primer any afectarà el 20%, el 2022 al 40%, en 2023 al 60% i el 2025 al 100%. La reducció dels costos fixos en el rebut elèctric es compensarà amb altres mesures per combatre la pobresa energètica, com els bons energètics multicombustible.