La incapacitat permanent és una prestació crucial per als qui, per una malaltia o accident, no poden continuar amb la seva vida laboral. Tot i això, la distribució d'aquestes pagues al llarg de l'any pot variar significativament depenent del tipus de contingència que origini la pensió.
Això ha generat una certa confusió entre els beneficiaris. Especialment l'any 2024, quan alguns rebran menys pagaments que altres, malgrat no haver variat l'import total de les pensions.
Incapacitat permanent: la diferència segons la contingència
Quan es concedeix una pensió per incapacitat permanent, la Seguretat Social té en compte l'origen de la incapacitat. Aquest pot ser de dos tipus: contingències comunes o contingències professionals. Aquesta distinció no és només un formalisme, sinó que influeix directament com es distribueixen les pagues al llarg de l'any.
Si la incapacitat deriva d'una contingència professional, és a dir, d'un accident de treball o malaltia professional, el pensionista rebrà 12 pagues a l'any. En aquests casos, les pagues extres que normalment s'abonen al juny i al novembre es prorrategen dins de les mensualitats ordinàries.
Així, cada mes el beneficiari rep una quantitat lleugerament superior. Però no comptarà amb un ingrés addicional els mesos esmentats, com passa amb les pagues extres convencionals.
D'altra banda, si la incapacitat prové de contingències comunes, com ara una malaltia no laboral o un accident fora de l'àmbit de treball, el pensionista rebrà 14 pagues a l'any. Això significa que, a més de les 12 mensualitats regulars, els beneficiaris rebran dues pagues extres al juny i al novembre, incrementant significativament els seus ingressos en aquests mesos.
Una diferència que no afecta l'import total, però sí el flux d'efectiu
A primera vista, podria semblar que aquesta diferència en el nombre de pagues implica que uns pensionistes estan en desavantatge respecte d'altres. Tot i això, no és així.
L'import total que rep un beneficiari d'una pensió per incapacitat permanent és el mateix, independentment del tipus de contingència. La diferència rau únicament en com es distribueixen aquests pagaments al llarg de l'any.
Per a aquells que reben 12 pagues, les quantitats prorratejades inclouen el que serien les pagues extres. El que es tradueix en una mensualitat més alta però sense els “extres” al juny i novembre. Mentre que els que reben 14 pagues, perceben un import mensual lleugerament inferior, amb la compensació de rebre aquestes dues pagues addicionals.
Què passarà en una nova pensió? O una pensió represa?
Un aspecte important que acostuma a generar dubtes és com es distribueixen les pagues extres quan es concedeix una pensió per incapacitat permanent per primer cop. O quan es reprèn una pensió que havia estat suspesa. En aquests casos, les pagues extres es calculen de forma proporcional al temps transcorregut dins del període de meritació corresponent.
Per a la paga extra de juny, el període de meritació comença l'1 de desembre de l'any anterior i s'estén fins al 31 de maig. Mentre que per a la paga extra de Nadal, el període de meritació comença l'1 de juny i finalitza el 30 de novembre.
Així, pot passar que la pensió es reconegui o es reprengui enmig d'algun d'aquests períodes. En aquest cas, el beneficiari no rebrà la paga extra completa, sinó només la part proporcional al temps meritat.
La importància d'estar ben informat
Aquest tipus de detalls pot semblar menor, però són crucials perquè els pensionistes puguin planificar adequadament la seva economia. Conèixer com es distribueixen les pagues permet als beneficiaris anticipar-ne els ingressos i gestionar millor les despeses al llarg de l'any.
Tot i que la quantitat total que es rep no varia, la manera com es distribueixen les pagues al llarg de l'any pot marcar una diferència significativa. És essencial que els pensionistes comprenguin aquesta distinció per poder planificar adequadament i evitar malentesos que puguin afectar-ne l'estabilitat econòmica.