La regulació fiscal per a les pensions d'incapacitat permanent a Espanya ha patit modificacions importants. Les quals tendeixen a afectar els beneficiaris que arriben a l'edat de 65 anys.
Aquesta actualització permet als pensionistes continuar aplicant els avantatges fiscals per discapacitat. Fins i tot després d'arribar a la jubilació. Això es fa d'acord amb allò estipulat a la Llei de l'IRPF, que protegeix els qui tenen una discapacitat reconeguda.
Què signifiquen aquests canvis?
En una resolució, l'AEAT va establir que els que aplicaven el mínim per discapacitat abans de jubilar-se no necessitaran presentar proves addicionals en arribar als 65 anys. El TEAC considera aquest canvi de pensió com una transformació “nominal”, és a dir, un mer canvi de nom.
Segons el tribunal, exigir noves proves aniria contra l'esperit de la llei. La qual cerca protegir les persones amb discapacitat del 33% o més. Aquest enfocament permet simplificar el procés per als pensionistes, eliminant obstacles burocràtics.
Incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa
Les pensions corresponents a aquestes modalitats estan completament exemptes de tributar a la declaració de la Renda. No s'hi apliquen retencions d'IRPF sobre les quantitats que els beneficiaris reben mensualment. Això suposa un alleugeriment fiscal significatiu per als qui es troben en aquestes situacions, garantint així una major protecció econòmica a llarg termini.
Incapacitat permanent total
En aquest cas, l'exempció no és total. Tot i això, els pensionistes que es troben sota aquesta modalitat poden augmentar el seu mínim personal i familiar en fins a 3.000 euros addicionals.
Aquesta mesura permet reduir la base imposable a l'IRPF, cosa que, alhora, disminueix la suma total a pagar en impostos. La llei reconeix un grau de discapacitat del 33% per a aquests casos, cosa que justifica aquesta reducció. Aquest avantatge es converteix en un respir econòmic, sobretot en un moment en què la inflació afecta les pensions.
Incapacitat permanent parcial
Per als qui es troben en aquesta modalitat, les indemnitzacions es consideren rendes del treball. I, per tant, tributen segons la quantitat rebuda al llarg de l'any.
Tot i això, pel fet que aquestes rendes tenen un caràcter "irregular", es permet una reducció del 30% a l'IRPF aplicable. Això fa que la càrrega fiscal sigui més suportable i ajustada a les circumstàncies particulars de cada pensionista. Aquest tipus de mesures busquen alleujar la pressió fiscal sobre les persones en situació de vulnerabilitat.
El mínim exempt per presentar la declaració de la Renda
La Llei de l'IRPF fixa uns mínims exempts que determinen l'obligatorietat de presentar la declaració de la Renda. Per als que perceben ingressos d'un sol pagador, el mínim exempt és de 22.000 euros anuals.
En el cas dels qui tenen més d'un pagador, es manté el límit sempre que els ingressos del segon pagador no superin els 1.500 euros anuals. Per a aquells amb diversos pagadors que superen aquesta quantitat, el mínim exempt és de 15.876 euros anuals.
Aquest llindar es va incrementar després de la darrera pujada del Salari Mínim Interprofessional. Adaptant-se així a les noves condicions econòmiques i oferint un respir fiscal als que tenen ingressos més baixos.
Els ajustaments introduïts a les pensions d'incapacitat permanent són un avenç positiu per garantir que les persones en situacions vulnerables segueixin comptant amb un suport econòmic constant. I amb els avantatges fiscals que els corresponen. A més, s'assegura que aquests pensionistes, quan arriben als 65 anys, no enfrontin nous tràmits innecessaris que puguin complicar la seva situació.