La taula de partits convocada per aquest divendres, 15 de gener, a les dotze del migdia, decidirà amb tota probabilitat un ajornament de les eleccions que estaven previstes per d'aquí a menys d'un mes, el 14 de febrer. L'opció del consens entre totes les formacions —ara, més proper gràcies al fet que el PSC acceptaria un endarreriment dels comicis fins al març— reforça aquest mecanisme que, de fet, no compta amb cap previsió legal i que, per tant, obriria la porta a una situació d'incertesa que podria provocar una situació de caos polític i jurídic.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Caos i inseguretat a escala jurídica i política
El govern espanyol ja advertia aquest dijous del llimb juridicotècnic en què es podria caure en cas que les eleccions autonòmiques s'ajornin. El cert, però, és que el decret de convocatòria signat el passat 22 de desembre pel vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ja incloïa una disposició que preveia una possible cancel·lació del procés electoral: «Tanmateix, si per raons derivades de la protecció del dret a la salut enfront de la situació d’emergència sanitària provocada per la pandèmia generada per la Covid-19, el desenvolupament del procés electoral no es pogués dur a terme amb les garanties de salut pública necessàries, es podrà deixar sense efectes aquesta convocatòria posposant-se la votació a una data posterior que sí que les ofereixi».
Però aquest text podria no ser suficient per evitar les possibles interpretacions que se'n facin. 'El Confidencial' explica aquest divendres que alguns experts en dret interpreten la disposició com una previsió per cancel·lar els comicis, i que per tant no hi té cabuda un simple ajornament de la data electoral. Això fa que qualsevol de les candidatures presentades fins ara pugui recórrer el nou decret de la Generalitat, obrint la porta a una situació d'absolut caos i inseguretat jurídica.
Tornar a començar
Amb l'ajornament de les eleccions, quedarà suspès l'anomenat 'període electoral'. De fet, aquest dissabte hauria de produir-se la proclamació de les candidatures que, amb la suspensió, no s'arribaria a fer. Per tant, de cara a la nova data electoral, caldria tornar a elaborar i presentar llistes; que els partits extraparlamentaris tornessin a recollir signatures, etc. Això també obriria la porta a possibles canvis a les candidatures o a l'obertura de processos de primàries internes als partits. Així doncs, no tan sols s'obre una etapa d'incertesa i caos a escala jurídica, sinó també política.
Caldrà veure, però, quina és la decisió definitiva que adopta aquest divendres la taula de partits; i amb quina fórmula legal es tornen a convocar les eleccions per a la nova data que acordin els partits. El nivell del 'caos' que es pugui produir amb posterioritat dependrà de si les formacions són capaces d'acordar mecanismes que alterin al mínim possible un procés electoral ja de per si molt atípic.