Uns 20.000 nens moren cada anya causa d’una cardiopatia congènita. Malgrat que es tracta de malalties prevenibles en el 95% dels casos, segueix sent la principal causa de mort en menors d’un any i la segona causa de mortalitat infantil en països poc desenvolupats. El principal repte dels professionals de la salut és traslladar els avenços de la medicina del primer mon als països no desenvolupats o en vies de desenvolupament, que representen dos terços de tot el món.
Aquestes xifres esfereïdores no tenen la visibilitat necessària per despertar la inquietud de la població, però alguns professionals del sector han posat en marxa iniciatives i projectes amb dos objectius clars: conscienciar sobre aquesta qüestió que afecta un de cada 8.000 nounats i revertir l’alt índex de mortalitat en alguns països.
Què és una cardiopatia congènita?
Una cardiopatia congènita és una alteració del cor i dels grans vasos que es produeix durant la formació del nen. Malgrat que la tecnologia moderna ens permet detectar aquesta alteració abans del naixement, algunes manifestacions es poden detectar poc després. Algunes de les més freqüents són la comunicació interventricular, la comunicació interauricular i el ductus arteriós persistent, la majoria de les quals es poden pal·liar amb una intervenció quirúrgica.
Molta gent confon el terme «congènit» amb «hereditari». La diferència està en el fet que no totes les malalties congènites són hereditàries, ja que també es poden produir a causa d’un trastorn - provocat per agents externs com la contaminació - durant el desenvolupament embrionari.
Quins avenços s’han produït?
El 30% de casos de cardiopatia congènita requereix una intervenció quirúrgica durant els primers mesos de vida del nadó. En aquest sentit, hi ha hagut importants avenços en la medicina europea. El Dr. Abella, cirurgià cardíac especialista en cardiopaties congènites i director del Centre internacional Cor All a l'Hospital Universitari Dexeus, assenyala que s’estan tractant cardiopaties de màxima complexitat «amb uns resultats de supervivència del 99%».
Abella afirma que el seguiment del pacient s’ha de produir a tots els nivells, requerint la col·laboració «d'obstetres, diagnòstic per la imatge, neonatòlegs, intensivistes, anestesistes, cirurgians, cardiòlegs, perfusionistes i personal d'infermeria, altament qualificats». Aquest treball conjunt i les millores tecnològiques han contribuït a un increment notori de l’índex de supervivència de nens amb cardiopaties congènites.
El principal problema radica, no obstant això, en traslladar aquests avenços a països no desenvolupats, que no compten amb les estructures, l’equipament o el coneixement necessari per tractar els nens. Per ajudar a resoldre aquesta qüestió, el Centre Internacional Coll Alt ha posat en marxa un programa social amb dos objectius: formar els professionals als països d'origen i resoldre els casos més crítics amb una «necessitat urgent de tractament».
Com es pot prevenir?
Existeixen diversos factors que poden augmentar el risc de desenvolupament de cardiopatia congènita, alguns genètics i altres ambientals. Per aquest motiu, des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), recomanen una sèrie de mesures de prevenció per disminuir el risc:
- Una dieta rica en vitamines i minerals durant l’embaràs, posant especial èmfasi en l’àcid fòlic i aliments bàsics com la farina o el blat.
- Evitar el consum de begudes alcohòliques.
- Regular el nivell de glucosa a la sang quan la mare és diabètica.
- Evitar l’exposició a substàncies tòxiques.
- Millorar el sistema de vacunació, en especial contra la rubèola.