Carme Latorre Vallès és el Tro de Festa 2019. És el títol amb el qual l'Ajuntament de Reus reconeix alguna trajectòria personal vinculada, en principi, amb la Festa Major. En el seu cas és indiscutible que li escau, en primer lloc perquè fa més de 40 anys que fa ballar, de manera ininterrompuda, els Gegants de Reus. En segon lloc, i segons expliquen membres de la Colla Gegantera, pel seu caràcter imprescindible dins de l'entitat i sota dels Gegants.
- GALERIA DE FOTOS: Les imatges del Pregó, la primera Tronada i la Ruta del Masclet
«No m'ho esperava gens», admet Carme Latorre. De fet es tracta d'un nomenament guardat en el secret més estricte. Aquest dilluns, quan els Indis han pujat al plenari, ni la plaça ni, sobretot, la colla, entenien què passava. L'ocasió s'ho mereixia. Carme Latorre ha rebut el Tro de Festa, i ha provocat una situació històrica: els dos Gegants més emblemàtics de la ciutat ballant al saló de plens.
Tota una vida sota els Gegants de Reus
Sota de l'Índia, evidentment, Carme Latorre. Se la coneix precisament per ser portadora de la Geganta. El seu començament, però, va ser sota les faldilles del Vitxet, i per herència familiar. El seu pare era membre de la Brigada Municipal, responsables, aleshores, de treure els Gegants de la ciutat. La generació de la Tro de Festa 2019 va ser la que va incorporar el concepte de colla portadora, tot i que encara sense l'entitat com a tal.
«Jo de petita anava amb el pare, i quan vaig complir els 14 anys, vaig ser la primera dona de treure el Vitxet de l'Ajuntament», recorda. La seva és una de les dinasties intrínsecament lligades a la Festa Major de Reus. En el cas de Carme Latorre, la devoció per aquests Elements Festius és total, «portaré els Gegants fins que em mori, això ho tinc clar, i més amb tots els companys que tinc, estic molt orgullosa de tots».
Dins de la Colla Gegantera, alguns dels seus membres la veuen com la garantia del futur. En alguns casos ha estat Carme Latorre qui els ha ensenyat a posar-se sota les faldilles d'un Gegant i, sobretot, a ballar-hi. Assegura que manté l'esperit que tenia quan va començar, «ho segueixo vivint igual que el primer dia, però ara els agafo menys, hi ha d'haver relleu; hi ha joves que els vaig ensenyar a ballar jo i és un orgull».