Una família espanyola podrà descansar més tranquil·lament després de rebre una carta per part d'una infermera anònima que va cuidar del seu avi quan va estar ingressat per Covid-19 el març del 2020, en plena primera onada de la pandèmia.
Gregorio era un home de 88 anys que va estar ingressat a l'Hospital Universitari de Getafe, però que, lamentablement, va acabar engreixant la llista de les 45.000 persones que van morir al nostre país per la malaltia durant els primers mesos.
La raó per la qual la infermera va decidir escriure aquest text
En aquell moment, els hospitals espanyols, i especialment els madrilenys, estaven saturats de pacients amb coronavirus, la qual cosa convertia el treball en els centres sanitaris en una autèntica odissea. Però aquesta infermera va trobar a un pacient que, malgrat la seva gravetat, li va fer la vida més fàcil.
Per aquesta raó ha volgut contactar amb la seva família, i al seu torn donar-los la tranquil·litat de saber que el seu avi, tenint en compte la situació, va estar ben atès en els seus últims dies de vida.
En la carta, recollida per 'El Huffington Post', la infermera explica a la seva família que quan va conèixer a Gregorio i es va presentar, ell va respondre amb un «hola i un somriure», alguna cosa que a ella li va meravellar perquè estava començant un torn que va ser molt dur.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Aquesta infermera, que ha preferit quedar en l'anonimat, explica com van ser els dies de Gregorio a l'hospital, com li va netejar el cos amb unes compreses xopades d'aigua i es va recordar de la seva família, confinada a casa com tots els espanyols i sense poder estar amb ell.
«Llavors vaig pensar en la seva família, en el preocupats que estarien per Gregorio, per com estaven sent aquests moments i va ser en aquest precís instant quan vaig concebre escriure aquesta carta», escriu la infermera.
La família de Gregorio, per part seva, ha rebut la carta amb la major de les alegries, perquè han pogut llevar-se una espineta que tenien clavada des de fa un any. Quan el seu avi va estar ingressat, la família només rebia el comunicat mèdic per via telefònica i una vegada al dia. Era l'única forma que tenien de saber com estava Gregorio.
La família estava preocupada per l'estat del seu avi en un hospital col·lapsat
Laura, la seva néta, explica que les imatges que es veien de com estaven els hospitals, amb pacients en els passadissos i sense espai ni personal per a atendre'ls correctament, els va deixar amb molt mal sabor de boca, pensant que el seu avi podria haver estat sofrint això durant els seus últims dies.
Però la carta d'aquesta infermera els demostra que aquest no va ser el cas de Gregorio, sinó que ell sí que va poder ser ben atès pel personal i, dins del dolent, va passar els seus últims dies cuidat.
«Aquesta espineta que se't queda dins en tot aquest temps, pensant que el meu avi havia mort d'una determinada manera, doncs resulta que ha donat la volta. Ha estat com una esperança, una tranquil·litat. El meu avi va morir i és una mala notícia, però el fet de saber que ha estat bé s'emporta d'una altra manera», relata Laura.
La preocupació de la família es va agreujar perquè Gregorio sofria alzheimer, la qual cosa li provocava ansietat i dificultats per a respirar quan estava conscient, per la qual cosa els seus familiars temien que això dificultés encara més la seva progressió del Covid-19 i l'estat en el qual va estar ingressat.
Finalment, la família de Gregorio pot descansar tranquil·la sabent que el seu avi va passar els seus últims dies entre persones que van cuidar d'ell i li van atendre perquè no li faltés de res, malgrat la mala situació en la qual es trobaven.