Qui ens havia de dir fa tan sols uns mesos que aquest estiu de 2020 tindríem la imperdible oportunitat de gaudir en pantalla gran i amb les més modernes condicions d'imatge i so de pel·lícules de Francis Ford Coppola, de Giuseppe Tornatore o d'Akira kurosawa?
Desgraciadament la covid-19 està fent patir l'economia com feia molts anys que no es veia i la indústria cinematogràfica no és aliena a aquesta crisi sanitària i econòmica que ho està tensant tot de mala manera.
També és cert que si bé l'arrencada de l’estiu cinematogràfic no ha estat per tirar coets, les sales ja tenen en cartellera novetats setmanals que val molt la pena descobrir. A més, s'albiren a l'horitzó grans pel·lícules que retornaran el públic a les sales de forma més massiva: 'Scooby', 'Mulan', 'Padre no hay más que uno 2', 'Tenet' o 'Antebellum', per posar els principals exemples.
Aquests mesos de confinament i de tancament dels cinemes han suposat un augment considerable de l'ús de plataformes de vídeo a demanda. En línies generals, això ha salvat part dels mobles de la indústria que es troba en un moment clau per a la seva redefinició i adaptació al futur.
Les grans estrenes, millor al cinema que a casa
A mig termini, s’apunta un model híbrid encara poc definit i en fase experimental, però on sembla que les sales de cinema, un cop superat aquest sotrac pandèmic, seguiran tenint un paper rellevant i experiencial en la distribució i difusió prèmium de les pel·lícules, abans que puguin veure’s a les plataformes.
No us hauria vingut molt de gust veure en pantalla gran pel·lícules que directament s’han estrenat en plataforma com la de ‘La red Avispa’ d’Olivier Assayas, ‘Artemis Fowl’ de Kenneth Branagh o ‘Tyler Rake’ de Sam Hargrave? Qui escriu aquestes línies està convençut que les hagués gaudit moltíssim més i que la indústria no es pot permetre desaprofitar l’ocasió d’experimentar pel·lícules d’aquest nivellàs en pantalla gran i amb so embolcallador o en 3D.
Malgrat haver augmentat exponencialment el consum de Netflix, HBO, Amazon Prime i Disney + (l'última gran convidada al ball de les plataformes de subscripció) durant el confinament, el gaudí obligat i compulsiu de 'cinema a casa' ha posat també de manifest que no és el mateix que 'anar al cinema' i que veure una bona pel·lícula en pantalla gegant, en 4k, Dolby Atmos i amb una butaca molt més adequada que el sofà de casa. Res a veure.
Anar al cinema és ara més que mai una experiència amb vida pròpia que no es pot suplir amb una televisió i encara menys amb una pantalleta que cap al palmell de la mà. No hi ha color.
Tornant però a l'inici i per buscar la part positiva del moment que ens ha tocat viure: aquesta situació excepcional ha fet tornar diverses joies del setè art a les sales. En circumstàncies normals segurament això no hauria passat.
La cartellera actual d’Ocine Les Gavarres combina la frescor i la sorpresa de les novetats que van arribant amb la força de clàssics indiscutibles del cinema, potenciats amb les innovacions tècniques de les sales d'Ocine, les més sofisticades de Tarragona i de Catalunya.
'Apocalypse Now' o 'El laberinto del Fauno' en pantalla gran: última oportunitat
Poder anar al cinema, aquesta setmana a veure 'Apocalypse Now','Cinema Paradiso', 'El laberinto del Fauno', 'Dersu Uzala' o la més recent i menys coneguda 'Under the skin' és una oportunitat excepcional que no hauríeu de desaprofitar. El cinema és cinema i seguirà sent-ho sempre gràcies a pel·lícules tan perfectes i memorables com aquestes.
Repassem les novetats i reestrenes que podreu veure a Ocine Les Gavarres a partir d’aquest divendres 10 de juliol
¡Dónde estás, Bernardette?
La nova i esperada pel·lícula de Richard Linklater (‘Antes del amanecer’ o ‘Boyhood’) és una història molt adequada pels temps que corren. La protagonitza la sempre solvent Cate Blanchett en el paper d’una arquitecta fabulosa però desubicada que veu com la vida se li escapa de les mans sense un horitzó clar ni com a professional, ni com a mare, ni com a dona.
Tot canvia quan decideix posar punt i a part a la seva vida i posar en ordre les seves prioritats mentre el seu marit i la seva filla la busquen a través de la correspondència que van seguint.
Basada en un best-seller es tracta d’una comèdia dramàtica o d’un drama amb punts de comèdia, com preferiu, que reflexiona sobre la necessitat de trobar-se un mateix i de trobar el sentit de l’existència.
‘First Love’
Takashi Miike ha dirigit més de 100 pel·lícules i la que ens arriba aquest divendres té ingredients molt estimulants: Un estil molt pròxim a Quentin Tarantino, una estètica fosca, agressiva, amb violència, humor, sang, fetge i molta acció.
Un thriller ben mesclat protagonitzat per un jove boxejador perdut que ha d’ajudar la seva parella en una fosca trama amb la màfia i les persecucions nocturnes com a teló de fons. Afegim-hi un policia corrupte i una assassina i ja ho tenim tot per gaudir d’un thriller d’acció de notable alt.
‘La maldición del guapo’
Gonzalo de Castro es prodiga poc pel cinema tot i ser un magnífic actor, tant en drama com en comèdia i sobretot, de teatre. Ara es posa a la pell d’Humberto, un bon vivant dirigit pel veterà director i guionista Beda Docampo.
El protagonista és un seductor de la vella escola que juga també a les petites estafes i enganys, sempre amb els embolics i l’humor com a marc.
Ara però, prepara un cop que, si li surt bé, el podria retirar per sempre. El seu fill i un soci poc fiable complicaran les coses.
Atenció al guió i als diàlegs, molt ben construïts i amb un humor fi i intel·ligent.
‘Unplanned’
Pel·lícula dura però correcta i sense estridències que posa sobre la taula el drama de l’avortament entès com a negoci sense escrúpols.
A partir de la història d’una noia que ascendeix a director d’una clínica d’avortament, la pel·lícula explica la seva experiència i el que va suposar per ella descobrir la veritat.
Una pel·lícula ‘militant’ de la vida, dramàtica i intensa a parts iguals que busca posar el debat sobre la taula des d’una perspectiva de defensa de la vida i dels dilemes morals que pot suposar avortar.
‘Under the skin’
Aquesta pel·lícula s’estrena als cinemes en primícia, sis anys després de ser rodada i és el que podríem dir, una experiència visual i sensorial molt diferent de tot el que estem acostumats a veure.
Scarlett Johannson sempre ha jugat al límit del risc en moltes pel·lícules (‘Her’, ‘Ghost in the Shell’ o ‘Ghost World’, però ‘Under the skin’ és el més estrany, magnètic i sorprenent que veureu d’ella, fins a la data.
Es posa a la pell d’una extraterrestre que observa el món. Llum, color, foscor, imatges evocadores, terribles, simbòliques poblen aquesta captivadora història dirigida per Jonathan Glazer i que per primer cop es pot veure als cinemes. Per als espectadors que busquen una cosa diferent.
‘Dersu Uzala’
Obra mestra d’Akira Kurosawa rodada el 1975 i que es basa en el capità Vladímir Arséniev, explorador i naturalista de Sant Petesburg que va cartografiar per a l’exèrcit diverses àrees de l’Extrem Orient rus.
La producció de la pel·lícula va durar més de tres anys i mostra uns paisatges i imatges de gran bellesa per retratar la grandesa humana, la puresa d’esperit i la fortalesa de l’amistat entre el protagonista i un nadiu de la zona.
Arriba als cinemes en el seu 45 aniversari.
‘El Laberinto del Fauno’
Acabem amb una reestrena que al seu moment també va servir per catapultar el seu director a l’Olimp de la fantasia i la màgia de les històries ben explicades.
Guillermo del Toro dirigia aquest drama fantàstic ambientat a la postguerra espanyola i on la crua realitat es mescla amb l’univers imaginari d’Ofelia, la nena protagonista. Una faula moderna que ha aguantat prou bé el pas dels anys i en la qual llueixen amb llum pròpia actors catalans com Ariadna Gil i Sergi López.