Confluència espacio-temporal divendres passat a l'Auditori Josep Carreras de Vila-seca. De diversos agents, músiques i missatges. Per una banda l'Ensemble O Vos Omnes, una formació coral originària del Camp de Tarragona i que en poc temps s'ha situat com a referència de la música antiga. O Vos Omnes és una coral de setze veus que es reforça instrumentalment segons la peça que interpreten, un orgue positiu i un violoncel en el cas del concert de divendres. Sota l'impuls de Xavier Pastrana, el seu director, l'ensemble ha enregistrat recentment el seu primer disc, un diàleg entre la música sacra pre-barroca —o post-renaixentista— del compositor alemany Heinrich Schütz i la música contemporània del jove compositor de la Selva del Camp Joan Magrané, un dels valors més sòlids de la composició catalana actual.
Magrané va rebre l'encàrrec de Pastrana de compondre una peça que entronqués amb les cançons sacres que Schütz va fer a partir de textos de Sant Agustí. El resultat va ser Oració, mitja hora de música original que pren la forma profana del madrigal renaixentista per musicar un poema de tema sagrat de Joan Roís de Corella, un retaule sobre el dolor de la Mare de Déu en veure el seu fill mort. Tot plegat, les músiques de Schütz i Magrané, van ser enregistrades a l'antiga Ermita del Roser de Reus, l'actual biblioteca de l'IES Gabriel Ferrater, lloc d'acústica privilegiada. El disc, una aposta personal del seu director, que hi ha posat entusiasme i recursos materials a parts iguals, s'acaba de publicar i Vila-seca —on O Vos Omnes va fer els primers assajos— va ser l'escenari escollit per donar a conèixer l'experiment.
Un projecte que connecta la música a través dels segles
En un Auditori gairebé ple, el mateix Magrané va ser l'encarregat de presentar l'iniciativa, desglossant els cinc moviments de la seva composició tot destacant-ne el treball tonal i la intensitat poètica dels versos de Roís de Corella que va triar com a textos per a la seva música. Tant els versos de Sant Agustí com els del poeta valencià medieval es van poder seguir sobreimpresos a la fusta de l'auditori, enriquint l'experiència al públic. Pastrana, amb flegma característica i una rictus sorneguer al més pur estil Alan Rickman, va conduir les setze veus a través d'un programa que va col·locar la música neo-barroca de Magrané entre dos segments de Schütz. Posant alhora en contacte i en oposició dues maneres de fer música unides per una mística raonable similar en l'esperit.
Satisfacció entre els responsables de la trobada, que van aconseguir una atmosfera de continuitat entre dos compositors separats per quatre segles, amb una unitat de to i d'estil que no es va fer estranya en cap moment, malgrat els salts temporals obvis. I satisfacció general entre els assistents a Vila-seca, que van gaudir de l'estrena dins del Cicle Joan Guinjoan de Músiques del nostre temps, amb una fórmula excel·lent d'acostar-se a la música contemporània, que massa sovint té dificultats per arribar al públic. El disc l'ha editat el segell FICTA i ja és a la venda.