Al bell mig del barri de França del Vendrell s’aixeca una de les cases més singulars del municipi. La seva rellevància radica tant en les peculiaritats de l’edifici com en la seva importància històrica. Va ser la primera casa construïda a l’altra banda de la riera de la Bisbal, en una finca que es coneixia com el Tancat de la Plana i que acabaria donant nom al carrer on s’ubica i a tota aquesta zona de la ciutat.
Actualment, aquest edifici d’estil colonial construït el 1880 es troba a la venda, amb la qual cosa és un bon moment per repassar la seva història i explorar quins usos futurs pot tenir aquest Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per a la ciutat del Vendrell.
La primera casa del Tancat
Tal com s’explica al recull ‘L’abans’, la finca del Tancat de la Plana era una gran extensió de terreny situada a l’altra banda de la riera de la Bisbal i que va ser adquirida a la segona meitat del segle XIX pel diplomàtic Manuel Marquès Bolei i la seva dona Anita Bonastre. Els propietaris van rodejar el terreny amb una tanca alta, motiu pel qual els vilatans de l’època van començar a conèixer aquesta extensió amb el nom de Tancat de la Plana. Al bell mig de la finca el matrimoni va construir, l’any 1880, una casa d’estil colonial americà, de planta rectangular i amb una torre esfèrica que sobresortia i que finalitzava amb una cúpula i un penell.
La casa estava envoltada per un jardí amb plantes exòtiques, mentre que a la resta de la finca s’hi podien trobar diversos cultius, una bassa i dos pous, dels quals s’extreia aigua amb molins de vent i una sínia. També hi havia un hort dels masovers, que vivien en una altra casa situada a prop de l’entrada de la finca. Manuel Marquès i Anita Bonastre van viure en aquesta casa junt amb dues nebodes òrfenes que van acollir. Totes dues rebrien classes particulars per part d’un jove músic vendrellenc que es deia Benvingut Socias. Al cap d’uns anys, Socias es casaria amb una de les noies, Blanca Bonastre, que va ser qui va rebre la casa en usdefruit quan els oncles van morir.
Tot i que Socias i Bonastre vivien de forma regular a Barcelona, feien diferents estades al Tancat de la Plana. D’aquells anys en data una filmació en vídeo que s’ha conservat i en la qual es poden veure escenes de la vida local del Vendrell dels anys vint, amb la simulació d’una festa als jardins. Al curtmetratge —que és del 1927— es pot veure com nombrosos vendrellencs arriben a la festa i són rebuts pel matrimoni. Els invitats prenen el te, toquen instruments, ballen el ‘charleston’ o passegen pels jardins i pel voltant de la bassa, en el que suposa un document únic de l’època.
La urbanització del barri de França
L’any 1939 Benvingut Socias i Blanca Bonastre es van establir de forma definitiva a la casa, on van passar els últims anys de la seva vida. Bonastre va morir el 1945 i Socias, el 1951, quan ja havia estat nomenat fill predilecte del Vendrell. Durant els anys cinquanta, la finca va canviar de mans diverses vegades fins que el 1967 va ser adquirida per Francesc Sanvicens i Andreu Rovirosa. Aquests la van parcel·lar i urbanitzar, en un moment en què el Vendrell ja s’expandia cap a l’altra banda de la riera. De la finca original només en quedaria la casa principal i un jardí públic, dedicat a Blanca Bonastre.
Actualment, la casa del Tancat de la Plana —ara ja completament integrada a la trama urbana del barri de França, tot i que mantenint la seva notable singularitat— es troba a la venda. L’actual propietat la va posar al mercat per un preu d’1,8 milions d’euros. Des de l’Ajuntament del Vendrell no amaguen que el seu emplaçament i la seva importància patrimonial suposarien un equipament municipal molt estratègic, però la situació econòmica del consistori fa inviable l’operació a curt termini.
Un emplaçament estratègic
«Sens dubte seria un lloc estratègic per dotar d’equipaments públics el barri de França», apunta la regidora d’Urbanisme, Núria Rovira, que afegeix que l’actual govern ha tingut aquest tema «sobre la taula des de principis de mandat». «N’hem parlat amb la propietat diverses vegades, però la situació que quedarà amb la pandèmia de la Covid ho complica tot», admet la regidora.
L’interès de l’Ajuntament per la casa ve d’anys enrere, però mai s’ha arribat a concretar. De fet, el consistori té acordat un dret de compra preferent en el cas que arribés alguna oferta privada, però Rovira reconeix que, en la situació actual, «no ens hi podem oposar si la propietat rep opcions viables» de compra.
De totes maneres, la casa està declarada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), i qualsevol ús al qual s’hagués de destinar hauria de respectar diversos elements arquitectònics i patrimonials. En aquest cas, els departaments d’Urbanisme i de Cultura són els que s’encarregarien de vetllar perquè es protegissin tots aquests elements. Rovira creu que tot el que pugui suposar «posar en valor la casa» seria una bona notícia pel Vendrell.