Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger

El mític Casa Boada de Tarragona abaixa la persiana 70 anys després

El local d'entrepans per on han passat generacions i generacions de tarragonins va tancar el passat mes d'abril i ara ja de manera definitiva

La porta de Casa Boada, a Tarragona, està plena de notes de suport per al seu propietari, Eduard Boada.
La porta de Casa Boada, a Tarragona, plena de notes de suport per al seu propietari, Eduard Boada. | Cedida

 

El mític Casa Boada de Tarragona tanca definitivament després de 70 anys atenent a generacions i generacions de tarragonins  que han passat pel local de Rovira i Virgili 23 per omplir-se la panxa i gaudir d'una bona estona en companyia del senyor Boada, l'Eduard. El passat mes d'abril, Eduard Boada va tancar, en principi de manera provisional, per uns «problemes a l'esquena» i la porta del bar es va omplir de desenes d'anònims agraint la tasca del senyor Boada i desitjant-li una prompta recuperació.

[predef]tarragona-digital-84[/predef]

Tanmateix, aquest mes de desembre ha arribat la notícia que deixarà a molts tarragonins, i tarragonines, orfes d'esmorzars que suplien dinars i, a vegades, fins i tot sopars. Tal com han recollit diferents informacions,  el creador d'entrepans d'avantguarda, l'Eduard Boada, ha pres la decisió d'abaixar la persiana d'un establiment que va obrir son pare i en el qual ell es va criar fins a transformar-se en l'inventor, molt abans de cuiners amb estrelles MichelIn, de la truita amb patates xips o els ous ferrats amb xampinyons.

Promotor de l'«slow food»

Anar a esmorzar a Casa Boada era una experiència recollida, fins i tot, com a reclam turístic de Tarragona. A la pàgina web de turisme de Tarragona defineixen a Eduard Boada com a «tascaman» i un artesà dels entrepans. Boada sempre ha tingut present que «a casa meva si hi havia pa, ningú es quedava sense dinar». De fet, alguns clients sempre han explicat que si arribaven i no tenien pa, l'anaven a buscar i el senyor Boada els hi feia l'esmorzar. Eduard Boada ha tingut sempre molt clar que «menjar de pressa és una malaltia del nostre món».

A la memòria dels tarragonins, i tarragonines, quedaran entrepans com el recordat de llonganissa, bolets, ous ferrats, pernil salat, ceba cuita, salsa romesco i herbetes.