Una llevadora de Reus denuncia el «malson» que viu des del confinament municipal, quan li van ocupar la casa familiar de Vic. Un habitatge que, quan l'ha recuperat aquesta setmana, ha trobat destrossat i buit. Explica que, sabent que s'acostava el desallotjament, els ocupes haurien regat les parets de l'immoble perquè es florissin després de treure'n els mobles i electrodomèstics.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Originària de Vic, va trobar plaça a Reus i es va traslladar a Vila-seca, llogant la casa d'uns coneguts. Abans del confinament va posar el seu habitatge de Vic a la venda, però quan l'agència immobiliària va anar-hi, passat el confinament, no van poder-hi entrar.
Aleshores va presentar la denúncia, que no s'ha resolt fins aquest dilluns passat, 18 de gener. Mentrestant havia contractat l'empresa Desokupa perquè desallotgessin els ocupes. Segons denuncia, es tracta d'una família d'almenys tres adults i tres menors d'edat.
El jutge va acabar decretant les mesures cautelars que l'advocat de Pilar Damián havia reclamat al començament del procés judicial. Es van fer efectives aquest dilluns passat, 18 de gener, i ella explica que «vaig anar-hi preparada amb fregalls i lleixiu, però quan vam obrir es va quedar tothom mut».
Un dels treballadors de Desokupa, de fet, ha posat en marxa una campanya solidària per recollir diners o mobles per poder refer la casa. «Tota ajuda serà benvinguda, perquè no es tracta de rascar una mica i pintar», valora. La casa, explica, segueix volent-la vendre, però ha d'anar a arreglar-la. «Encara no em veig amb cor d'anar-hi, he de treure molta brossa, l'han omplert de matalassos que no sé d'on els han tret», relata.
Tanca la casa pel confinament i se la troba destrossada
A principis de març del 2020, quan es va començar a plantejar la possibilitat d'un confinament domiciliari, el cap de setmana anterior al decret va arreglar-la preveient que podia tardar a tornar-hi. «La següent setmana ens confinen i, durant aquest confinament és quan ells m'ocupen la casa», explica.
«El dia 20 de maig obren el confinament a Vic, que va anar una mica més tard que aquí i encara no ens podíem moure entre regions sanitàries», recorda. «Quan deixen sortir de casa la gent de Vic, l'agència hi va perquè durant aquest temps havia acumulat potencials clients», relata.
El personal de l'agència va veure, llavors, que la casa havia estat ocupada, «i en aquest moment a mi em comença un malson molt llarg», recorda. Un malson que, afegeix, vol fer servir «per visualitzar el problema de l'ocupació». «Però el personatge que hi ha dins tant li fa tot i aguanta una pressió increïble i s'atrinxera dins de la casa», exposa.
«Ell no surt mai de la casa i jo contracto l'empresa Desokupa, que es basen en el control d'accés i tenen molts problemes per desallotjar-lo», explica. Els veïns l'havien alertat que, en diferents dies, havien vist com treien mobles i electrodomèstics de la casa.
Un fet que, apunta, indica que estava en condicions. I no ho estava quan van poder tornar a entrar-hi. «Van florir totes les parets i el sostre d'una manera... Jo crec que un incendi no hauria fet més mal a la casa», opina. «Van regar totes les parets i van tancar la casa hermèticament; primer vam pensar que havia sigut una canonada, però una canonada només faria malbé una part de la casa», reflexiona. De fet, va comprovar que la instal·lació d'aigua de la casa no tenia cap fuita per enlloc.
El periple judicial i les factures acumulades
Va fer la denúncia a la comissaria de Mossos de Vila-seca —on viu— el 22 de maig, el mateix dia en què l'avisen que han ocupat la casa. «No arriba al jutjat de Vic fins a mitjan juliol», critica. Els serveis jurídics de l'empresa li exposen que, en el seu cas, es considera violació de domicili i que cal recórrer a la via penal.
Quan comença el procés judicial, l'advocat de Desokupa demana com a mesura cautelar l'expulsió dels ocupes de la casa. Durant el judici, explica Pilar Damián, l'ocupa va admetre que no era casa seva i va al·legar que no tenia lloc on viure. Amb tot, denuncia ella, el jutge va acceptar les mesures cautelars inicialment, però les hauria acabat ajornant dos mesos.
«Si m'haguessin donat les mesures cautelars, m'hauria trobat una casa bruta, però ni buida ni amb les destrosses que m'hi van fer», exposa. «Es veuen tan intocables que encara va ser capaç de robar tot el que hi ha a la casa, destrossar-la a la seva manera com va poder i anar-se'n tan tranquil».
Tal com explica, per tant, a la segona cita al jutjat, al cap de dos mesos, l'ocupa no s'hi va presentar. L'advocat d'ofici, de fet, hauria informat que no havia pogut contactar amb ell. Un altre problema que explica Pilar Damián que també està intentant gestionar és el de les factures de subministraments acumulades.
«Dec per sobre de 2.000 euros només de llum i aigua», carrega. Assegura que no se li va permetre suspendre els contractes, i que el que sí que va fer va ser baixar la potència contractada. Sospita, de fet, que no només feien servir el subministrament de la casa per viure, perquè «van generar uns subministraments que cap persona vulnerable, responsable o respectuosa te'ls generaria». Posa d'exemple que, sense que hi hagi piscina a la casa, van acumular «més de 500 euros d'aigua», i que amb la potència elèctrica que hi havia.
De voler viure a Vic a establir-se a Vila-seca
Pilar Damián és nascuda a Vic, on va viure molts anys. Va estudiar i treballar a Barcelona primer, i després a diferents ciutats del país i de l'estranger. Finalment va tenir l'oportunitat de tornar i, després d'una parada anterior, va acabar trobant plaça provisional a Reus, llogant un habitatge a Vila-seca.
La seva mare, aleshores, encara vivia a la casa de la capital d'Osona. Després de la mort de la seva mare la casa va quedar sense ús fins al 2016, quan Pilar Damián es va treure les oposicions que li garantiria una plaça fixa. «Van tardar tres anys a donar-nos la plaça», critica, i durant aquest temps va arreglar la casa amb la intenció de demanar la plaça a Vic, on té tota la família i les arrels, i tornar-hi a viure, «per acabar l'etapa professional, tinc 62 anys».
S'hi va arribar a empadronar i a instal·lar. Seguia treballant a Reus, però anava a Osona els caps de setmana i vacances, també a partir del novembre del 2019, quan li van adjudicar la plaça que fins llavors tenia a Reus. Una adjudicació que va anar acompanyada d'un possible trasllat en un futur sense concretar. Amb aquest escenari, Pilar Damián va decidir posar la casa de Vic en venda a finals d'aquell any.