Vaig assabentar-me de la situació de Casa Sugranyes de casualitat, com gairebé sempre en aquests casos, i a través de les xarxes socials em vaig posar a estirar del fil. A mesura que avançava, no em podia creure el que anava descobrint: un casalot de finals del segle XIX, conservat intacte i amb una història digna d’una sèrie de Netflix condemnat a la demolició. Llàstima que es troba a Montblanc i no a Massachusetts. Sí, tal qual: una peça única condemnada a l’enderroc. Com pot ser això? Malgrat l’antiguitat, la casa no amenaça ruïna.
La Marta, l’actual propietària, és descendent directa dels Sugranyes que a finals del S.XIX van aixecar un petit imperi de la indústria de l’alcohol a Montblanc. La Marta va adquirir la casa a uns familiars propers que no es podien fer càrrec de l’immoble. En assabentar-se de la compra, l’Ajuntament de Montblanc feu mans i mànigues per fer-se amb l’edifici. Al no poder-ho aconseguir, ha iniciat un procés d’expropiació per enderrocar la casa. Ho fa d'acord amb un decret franquista de l’any 71, que amb una visió arcaica de preservació del patrimoni preveu la demolició de les cases unides a la muralla medieval, tot i que la Casa Sugranyes se'n troba ben separada.
L’interès de la Marta no és altre que la preservació de l’immoble. Tant és així que ha mostrat repetides vegades la seva predisposició a cedir-lo a l’ajuntament perquè li doni l’ús que consideri oportú. Sempre i quan en garanteixi la seva preservació. Davant aquesta oferta, l'única resposta ha estat el remor de les excavadores. L’ajuntament segueix amb els seus plans.
No hi ha ningú a l’Ajuntament que vegi el potencial d’un edifici emblemàtic d’aquestes dimensions, amb una ubicació tan privilegiada? L’edifici podria acollir alguna de les múltiples associacions de Montblanc, part de l’arxiu comarcal, l’oficina de turisme o fins i tot un centre d’interpretació de la muralla de Montblanc. De fet, sembla que l’únic problema per a l’Ajuntament és que la casa està a trenta metres de la muralla medieval. És un argument bastant pobre per eliminar un edifici tant significatiu que podria ser un atractiu més de la Vila Ducal.
No sorprèn que sigui aquest mateix consistori el que té un dels teatres més bonics de Catalunya amenaçant de ruïna, i tot i que és de titularitat privada, des de l’ajuntament hi ha interès 0 en buscar solucions per a donar-li una segona vida al Teatre Principal. O l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, un lloc que hauria sigut propici per a habitatges socials en aquests difícils temps que corren, va ser devorada ràpidament per les excavadores.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
No es pot negar el valor de la muralla però Montblanc és molt més que això. Té un patrimoni extensíssim que l’Ajuntament intenta aniquilar de fa anys. Sembla ser que la finalitat última és convertir la Vila Ducal en un parc temàtic de l’Edat Mitjana. De debò és això el que vol la gent de Montblanc? En el context de crisi que ens trobem, edificis emblemàtics com la Casa Sugranyes o el Teatre Principal mereixen una segona vida i en cap cas un enderroc que suposa el malbaratament de recursos públics i l’empobriment de la història de Montblanc.
Jaume Cardona és fotògraf i autor del blog La Makineta del Temps