El patrimoni artístic i arquitectònic de Montblanc va molt més enllà de les muralles, les esglésies gòtiques i els palaus medievals. En aquest sentit, en el nucli antic encara resten, dempeus, desenes d’edificis i construccions que actuen com a testimoni de la història de la vila ducal a través de les diverses èpoques, etapes i casuístiques viscudes al llarg del temps. Casa Sugranyes és un dels millors exemples. Situada a la muralla de Santa Tecla, la construcció data de finals del segle XIX i explica l’esplendor i la puixança econòmica que va viure la capital de la Conca de Barberà a causa de la prosperitat en els negocis del vi i dels aiguardents.
Des de 1997, la finca es troba, però, afectada per un pla general que dona prioritat a l’alliberament de la muralla i la conversió del solar en una zona verda. Malgrat això, Marta Pedra va comprar l’edifici l’any 2018 amb la voluntat de recuperar l’espai que la seva família havia habitat durant els darrers 130 anys i mostrar la part més romàntica de l’elaboració dels vins, ja que el seu rebesavi, que va ser el primer propietari de la casa, hi tenia una destil·leria.
Segons explica, ara l’Ajuntament de Montblanc li ha denegat la llicència d’activitats i ha iniciat els tràmits per a l’expropiació sense ni tan sols convocar una reunió presencial per a poder parlar de les diverses propostes que hi ha al voltant de l’immoble. Alhora, davant dels recursos que s’han presentat per impedir la desaparició de la casa, «no hem tingut cap resposta rigorosa i ni tècnica amb arguments sòlids per a rebatre la proposició, i tot plegat evidencia que la realitat tan sols es basa en una decisió política», explica a TarragonaDigital la propietària.
«La muralla i la casa poden conviure juntes»
Una de les particularitats de Casa Sugranyes és que es troba desplaçada uns 25 metres enllà de la muralla i, per tant, aquest tram ja està totalment alliberat, és visible i és visitable a nivell turístic. Per aquest motiu, Pedra assegura que «poden conviure els dos elements, la casa i la muralla, i es complementen a la perfecció en l’extensa oferta turística que té Montblanc, ja que s’expliquen dos moments concrets de la història de la vila».
Afegeix que ella és una defensora aferrissada de la muralla, ja que és conscient que és un gran reclam cultural i turístic a nivell de país i dona molt de valor al poble i, per aquest motiu, «he proposat un seguit d’idees i projectes per aconseguir l’encaix entre els dos elements i dinamitzar encara més a zona», exposa.
«La casa no està en venda»
L’Ajuntament de Montblanc, per la seva banda, diu que Casa Sugranyes es troba afectada pel POUM, un document aprovat unànimement per tots els grups polítics l’any 1997 que dona prioritat a l’alliberament visual de la muralla medieval i l’establiment d’una zona verda, i que per aquest motiu és il·legal concedir una llicència d’activitats a un espai d’aquestes característiques.
Davant de les divergències entre les dues parts, el cert és que la casa es podria convertir en el primer immoble que s’expropia sense arribar a un acord, ja que la quantitat que es demana actualment és 6 vegades superior al preu que es va comprar tan sols fa 3 anys. Marta Pedra puntualitza, però, que la casa no està en venda «i que la xifra estipulada de 560.205,24 euros és fruit d’una taxació oficial derivada d’un informe elaborat per un gabinet d'arquitectes, que forma part del recurs presentat enfront de l'expedient de l’expropiació forçosa que ha iniciat l’Ajuntament».
La propietària també puntualitza que el seu interès no és, en cap cas, enriquir-se amb la venda de l’immoble, i que la prioritat és mantenir-lo dempeus en benefici del bé comú de Montblanc, per tal que no es perdi una parcel·la importantíssima de la dilatada història de la vila. «M’és igual si la propietat és meva o passa a mans municipals, només vull que Casa Sugranyes no acabi sent un munt de runa com ha passat amb cal Contijoch i tants d’altres immobles montblanquins que tenien un gran interès tot i no ser de l’època medieval», conclou Marta Pedra.
