A Catalunya, per Tots Sants, es mengen castanyes i panellets. També es beu vi dolç i es visiten els cementiris per honorar la memòria dels difunts. Aquests costums, però, mantenen una pugna any rere any amb la celebració del Halloween anglosaxó i altres festes multitudinàries. Davant d'aquest escenari no és estrany, doncs, que sempre sorgeixi el mateix dilema: Castanyada o Halloween?
A causa de la globalització, els hàbits i les tradicions nostrades es perdin a una marxa forçada. Aquesta tendència també ve alenada per les noves generacions, ja que el jovent, en la majoria de casos, veu l'opció americana com l'aposta més atractiva per passar la nit.
Un origen en comú
Ambdues festes troben el seu origen en la cultura celta. El darrer dia d'octubre se celebrava a Anglaterra, Escòcia i Irlanda la festivitat del Samhain, el déu dels morts. La creença era que aquell dia els esperits dels difunts tornaven acompanyats de bruixes per intentar trobar un cos i posseir-lo. Per evitar-ho, totes les cases apagaven els llums i, fins i tot, es disfressaven d'éssers malignes i dimonis per confondre les ànimes.
Més endavant, el Cristianisme adopta aquesta festa com a pròpia, i ho fa de la mà del papa Bonifaci IV. També el papa Gregori IV va ser el responsable d'aquest canvi, i va fixar el primer dia de novembre com la festa en honor als difunts emulant la tradició celta, que també la celebrava per aquestes dates. Consegüentment, el dia es va convertir en All Hallows Eve, que en anglès antic volia dir la vigília de Tots Sants.
La carabassa catalana
En aquest context, existeix una idea equivocada i que sovinteja entre els acèrrims defensors de la Castanyada és que la carabassa buida i amb llum és un costum americà. Antigament, però, a la Catalunya central, sobretot al Ripollès i Osona també era tradició buidar una carabassa, fer-li forats i posar dins una espelma flamejant. Es posaven als marges dels camins, o la porta de casa i la seva finalitat era fer por als més innocents. Les cases que no tenien carabasses ho feien amb naps.