Darrerament, el govern espanyol i la bancada de l'oposició han viscut uns dels dies de més crispació al Congrés dels Diputats a conseqüència dels retrets entre els partits sobre el tractament que s'ha donat des de les institucions als ancians de les residències, el grup més afectat per la Covid-19 i on la malaltia ha causat més estralls.
Des del PP i Vox acusen el govern d'haver deixat morir milers d'ancians, mentre que Pablo Iglesias s'ha defensat argumentant que Madrid, la comunitat més afectada per la malaltia a Espanya, va prohibir derivar ancians de les residències als hospitals mitjançant un protocol enviat als centres hospitalaris, un fet que des del mateix govern i des de Ciutadans s'ha criticat i s'ha definit, fins i tot, com a «il·legal».
Però el cert és que no només Madrid va aplicar mesures de restriccions contra l'hospitalització d'ancians de residències. Altres regions, com Castella i Lleó, Catalunya i la Comunitat Valenciana van aplicar protocols semblants, i algunes organitzacions com la CEAPs, la patronal de les residències, han denunciat mala praxi.
Altres col·lectius, com la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, han defensat aquests protocols perquè es van basar en la situació dels hospitals i els recursos amb què comptaven per fer front a la pandèmia.
Catalunya va limitar el trasllat d'ancians de residències als hospitals
A Catalunya, per exemple, un document del Governinstava els geriàtrics a atendre els pacients allà mateix en comptes de derivar-los als hospitals, especialment si «l'ingrés hospitalari és inviable», com per exemple quan els hospitals van arribar al punt de saturació, tal com recull 'El Mundo'.
El Departament de Salut va valorar que l'alternativa als hospitals era atendre els pacients directament a les residències, mitjançant alternatives que el mateix Govern va establir en un document enviat als geriàtrics sobre com fer front a la pandèmia.
Només en els casos en què «les condicions clíniques de la persona empitjoressin o les situacions en el centre residencial fessin insostenible la correcta atenció al pacient, el cas haurà de ser derivat a un hospital», afegia el document.
A la pràctica, però, les derivacions als hospitals van quedar molt restringides, especialment durant el primer mes de la crisi sanitària, i molts familiars de víctimes i les mateixes residències han denunciat els fets.
El 26 de març, el Govern de Quim Torra va enviar un segon manual on recomanava «derivar els pacients amb una pneumònia» per a valoració hospitalària, però feia una excepció: aquells pacients que presentessin «molt mal pronòstic» o «curta esperança de vida», on es considerés «futilitat terapèutica», és a dir, que el tractament no tindria efectes, es podria valorar deixar-los als domicilis o a les residències.
Després de més de 1.000 ancians morts a les residències, el 8 d'abril la Generalitat va prendre les competències sobre els geriàtrics a Assumptes Socials i les va derivar al Departament de Salut amb la intenció de controlar la situació caòtica que s'hi va viure el mes de març. Segons dades de la Generalitat, de moment un total de 4.067 persones han perdut la vida a les residències de Catalunya per la Covid-19, amb dades de l'11 de juny.