Múrcia, Cantàbria i Aragó lideren el grup de comunitats que ja s'han pronunciat en contra de demanar l'estat d'alarma, tal com ahir va suggerir el president del govern central, Pedro Sánchez. Tanmateix, n'hi ha altres, concretament dues, que sí que han anunciat que estudiaran aquesta possibilitat per a controlar l'epidèmia: Madrid i Catalunya.
Les altres comunitats deixen la porta oberta a aquesta possibilitat. Diversos governs regionals es mostren disposats a sol·licitar un estat d'alarma parcial en cas de necessitat, malgrat les crítiques al govern espanyol per cedir la responsabilitat als territoris.
Una de les comunitats que es planteja obertament aquesta fórmula és, precisament, la governada pel principal partit de l'oposició. La Comunitat de Madrid, amb Isabel Díaz Ayuso al capdavant, ha parlat de la possibilitat d'establir restriccions puntuals, encara que primer estudiarà a fons la proposta del govern.
Díaz Ayuso ha estat precisament una dels principals dirigents que més ha criticat el govern de Sánchez per la gestió de la crisi. Ara diu que ha d'haver-hi una estratègia de país i confiança en les comunitats, i ha assegurat que sol·licitarà tot allò que faci falta per a protegir la salut dels madrilenys.
Catalunya es planteja seguir el mateix camí, tot i que Quim Torra no ha desaprofitat l'ocasió per a llançar un dard enverinat a Sánchez: «Ara sí que sembla que el virus entén de territoris». En contra de l'opinió de Quim Torra, que no descarta la utilització d'aquest instrument, la consellera de salut catalana, Alba Vergés sí que ho fa: «No és una eina imprescindible».
La predisposició de Madrid i Catalunya a sol·licitar l'estat d'alarma al govern té lògica, en haver estat dues de les comunitats més castigades pel coronavirus, tant en la primera onada com en aquesta segona fase dels rebrots.
La majoria deixen la porta oberta
L'altra gran regió afectada pels rebrots ha estat l'Aragó. Tanmateix, el seu president, Javier Lambán, socialista, malgrat tenir la taxa d'incidència més alta de tota Espanya (416,8 contagis per cada 100.000 habitants) no es planteja aplicar restriccions més dures en la comunitat.
Argumenta que l'estat d'alarma i el confinament són la solució fàcil, «però després rebrota i mentrestant s'ha asfixiat l'economia». La majoria de les comunitats governades pel Partit Popular seguiran el mateix camí. Per exemple, Múrcia, amb el popular Fernando López Miras, ha deixat clar que l'alarma no està en els seus plans.
També ho ha rebutjat el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, que no obstant això deixa una porta oberta: «No renunciarem a cap eina per a protegir la salut i la vida dels nostres veïns». Una actitud similar a la que han pres la majoria dels presidents socialistes, que de moment rebutgen l'oferta però deixen la porta oberta.
Pel seu costat, el president càntabre Miguel Revilla ha criticat que molts dels presidents que en el seu moment censurat l'excessiu protagonisme del govern central, ara es queixin que les autonomies, que tenen les competències en sanitat, no puguin prendre decisions.