Catalunya és la tercera comunitat amb més bous embolats i capllaçats de l'Estat espanyol

AnimaNaturalis inicia una investigació i una campanya estatal per denunciar les festes cruels amb animals
Imatge del tradicional bou capllaçat infantil de Santa Bàrbara | Cedida
 

 

Catalunya és la tercera comunitat de l'Estat espanyol que més bous embolats i capllaçats organitza. Així ho posa de manifest l'entitat AnimaNaturalis, que ha obert una investigació i una campanya en l'àmbit estatal per denunciar les festes cruels amb animals. La seva atenció se centra, prioritàriament, en aquestes modalitats però recorda que el total de correbous que se celebren arreu del país és de 457, majoritàriament a les Terres de l'Ebre, segons xifres de la Generalitat.

 

La recerca de l'entitat, de fet, abasta fins a 18.000 actes —entre les diferents modalitats: a més d'embolats i capllaçats, també correbous i bous al carrer— que se celebren anualment i vol posar de manifest el «maltractament sistemàtic que amaguen» així com «l'enorme finançament que reben dels ajuntaments».

 

AnimaNaturalis creu que a Catalunya hi ha més actes dels que es registren

L'entitat animalista revela que el Ministeri de Cultura va comptabilitzar 17.698 actes taurins a tot l'Estat al llarg del passat 2018 però creu que, de forma efectiva, se sobrepassen els 18.000. En aquest sentit, retreu que les dades que dóna de Catalunya «no són reals»: el govern estatal xifra només en 64 els actes de 2018, mentre que la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre els eleva a 439. 

 

A aquests, recorden, s'han d'afegir els divuit espectacles organitzats anualment a Cardona, Santpedor (Bages), Vidreres (la Selva), Mont-roig (Baix Camp) i el Morell (Tarragonès), fet que elevaria el total a 457. Aquesta disparitat en els nombres, addueixen, dificulta la investigació, més encara quan el Ministeri reconeix que no disposa d'informació oficial homogènia i certa de totes les comunitats.

 

Imatge d'un bou embolat a Sant Jaume d'Enveja, al Montsià | ACN
 

 

De moment, però, l'estudi s'ha centrat en els 2.500 bous embolats que tenen lloc cada any en l'àmbit de l'estat espanyol. Recorden que aquestes pràctiques poden posar en risc la vida dels animals, amb lesions físiques i psicològiques. Una modalitat que només s'organitza al País Valencià, les Terres de l'Ebre i alguns pobles de la Franja i aragonesos.

 

Aragó i La Comunitat Valenciana les comunitats que organitzen més actes

Pel que fa al bou capllaçat, «una de les modalitats més esteses» pel territori estatal però també «una de les menys conegudes», el qualifiquen de «l'espectacle més atàvic i més angoixant per a l'animal, en limitar més els seus moviments i per més temps», segons la directora d'AnimaNaturalis, Aïda Gascón.

 

País Valencià, Terres de l'Ebre, Terol, Guipúscoa, Biscaia i Cadis són els territoris on més es practica. En el global d'embolats i capllaçats, Catalunya se situa tercera, després de l'Aragó i la Comunitat Valenciana, on l'any 2018 van tenir lloc 8.956 festes populars amb bous.

 

AnimaNaturalis ha posat en marxa un lloc web en castellà, anglès i català per recollir suports i informació sobre aquests actes que «habitualment romanen ocults més enllà dels mateixos veïns del poble». També han habilitat una bústia de correu on els ciutadans poden enviar informació o imatges de denúncia. Al mateix lloc web es recullen signatures, s'explica cadascuna de les modalitats i s'exposa un mapa interactiu que s'anirà actualitzant a mesura que avanci la investigació.

 

Segons l'entitat, les ramaderies de bous de plaça, veient «perillar el futur de les curses de braus, que cada cop compten amb menys suport social i polític, veuen en les festes populars un negoci a l'alça».