Els presumptes membres de la cèl·lula jihadista que va atemptar el 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils va pagar el material adquirit per fabricar els explosius que pretenien emprar en un atac amb el robatori de 15.000 euros i joies que posteriorment van vendre per més de 1.180 euros, segons va afirmar el cap de la unitat antiterrorista dels Mossos d’Esquadra en el moment dels atemptats.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
L’agent va comparèixer ahir dimecres, 11 de novembre, com a testimoni de la segona sessió del judici que se celebra a l’Audiència Nacional, contra tres presumptes membres del grup jihadista, i que va deixar 16 víctimes mortals i centenars de ferits l’estiu d’ara fa tres anys. Aquest testimoni, precisament, va ser citat a declarar com a secretari del primer atestat, tot i que tornarà a comparèixer durant els pròxims dies, ja que també ha estat proposat com a pèrit.
El policia va destacar que membre de la cèl·lula «van robar 15.000 euros». «Així ho va explicar Driss Oukabir (un dels acusats), el seu germà li ho va dir, d’una empresa en la qual treballava», va apuntar.
«Del robatori a casa de la propietària d’un restaurant en què treballava Said Alla, que hi van robar joies; dels llocs de feina d’Omar Hichamy, Younes Abouyaaqoub i Mohamed Hichamy, que eren els qui treballaven; de la venda de vehicles», va enumerar el testimoni. A més, va indicar que un altre dels acusats, Mohamed Houli, supervivent de l’explosió de la casa d’Alcanar, va intentar demanar préstecs a diverses empreses.
Preguntat pel fiscal sobre què van fer amb les joies robades, l’agent va confirmar que Younes Abouyaaqoub i Mohamed Houli van anar, el 14 d’agost, a vendre-les a Vinaròs (Castellò) i que dos dies després, aquest últim i Youssef Aalla «van fer la venda gran, de 1.180 euros» en joies.
Durant aquesta declaració, i amb la queixa d’un advocat perquè l’interrogatori s’estava centrant en l’actuació dels membres de la cèl·lula que van morir a Alcanar o abatuts pels Mossos d’Esquadra, el president del tribunal, Alfonso Guevara, va aclarir que en aquest judici «no s’està jutjant ningú per matar ningú, sinó perquè estaven en una cèl·lula i s’ha de saber si hi ha una organització».
La Fiscalia demana per als tres acusats penes de presó per delictes entre els quals no s’inclou el d’assassinat, en considerar que no van participar directament en els atemptats encara que pertanyien a la cèl·lula jihadista responsable dels fets. Un criteri que discrepa del de les acusacions populars.
Telèfons «conspiratius» i actes preparatoris
Durant la declaració, l’agent dels Mossos d’Esquadra va detallar també el nombre de targetes telefòniques «conspiratives» que es van comprar per «eludir l’acció policial» i el material que es va adquirir entre el 8 de juliol i el 7 d’agost a diversos punts de Catalunya per fer els explosius. «A finals de juny, principi de juliol, és quan tenen clar que volen fabricar ATP i comencen les compres de precursors», afegia, concretant que finalment van aconseguir «345 litres de peròxid d’hidrogen i 500 litres d’acetona».
Amb tot, va recalcar que els «actes preparatoris» van començar a finals del 2016 quan els membres «més grans» de la cèl·lula van arrencar amb l’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty a «fer una sèrie de moviments», com ara l’ocupació de cases i la recerca de «quins» explosius i «com fer-los», que va començar el gener de 2017.
Així, va afirmar que és el 26 de maig de 2017 quan els «més grans proposen als petits, en un banc de Ripoll, cometre un atemptat», segons va assenyalar Houli en la seva declaració davant dels Mossos d’Esquadra. Aquell mateix dia, Younes Abouyaaqoub (autor material de l’atropellament massiu a Barcelona) es va gravar a si mateix fent una crida «al martiri i a la jihad», va afegir el testimoni.
En aquest sentit, va concretar la participació de cadascun dels tres acusats en aquest judici. Així, va explicar que Mohamed Houli —per a qui la Fiscalia demana 41 anys de presó— va participar en l’obtenció de recursos i material per a la fabricació d’explosius, i que amb la documentació de Said Ben Iazza —per a qui es demanen 8 anys de presó per col·laboració— i la furgoneta que va deixar als membres del grup es va aconseguir el «99 per cent» dels precursors.
Relació de Driss Oukabir amb la cèl·lula
Pel que fa a Oukabir —que s’enfronta a una petició de Fiscalia de 36 anys de presó—, a qui se li atribueix el lloguer de la furgoneta, va assenyalar que no té constància que se l’hagi vist o no visitant la mesquita, però sí que diversos testimonis el van veure a Alcanar o en una població propera. També va ressaltar que des del seu mòbil es van fer recerques sobre «què diu l'Alcorà dels jueus» o sobre la compra d’excavadores durant la seva estada al Marroc l’agost de 2017 des d’on, a més, va comunicar al seu germà Moussa que havia comprat tres telèfons mòbils, quelcom que per a l’investigador és rellevant perquè «ho podia haver fet a Espanya».
Així mateix, va subratllar que la seva relació amb els altres membres de la cèl·lula i, contrastant amb allò que l’acusat va dir davant del tribunal en la seva declaració dient que no era practicant de l’islam, va apuntar que al Marroc s’hauria sotmès a «un ritual religiós» i que va animar la seva parella a posar-se el nicab.
El cap de la unitat antiterrorista dels Mossos en el moment dels fets també va corroborar que el pla inicial era atemptar el 20 d’agost i que els objectius principals eren el Camp Nou, la Sagrada Família i la Torre Eiffel. De fet, sobre París, va relatar el viatge fet per Younes Abouyaaqoub i Omar Hichamy —abatuts després dels atemptats— l’11 i 12 d’agost de 2017 a la capital francesa. Segons va dir, la primera nit van fer un tomb «sense més» al voltant de la Torre Eiffel i que va ser l’endemà quan van comprar una càmera —que els Mossos van trobar entre les runes d’Alcanar— i van fer un «estudi» fotogràfic de l’estructura del monument, dels visitants que feien cua i vídeos, un en el qual apareix una furgoneta situada a prop de l’objectiu i diuen «mira, com aquesta, seria aquí». «No són fotos turístiques», va concloure el mosso.
«La intenció era atemptar amb explosius»
«Houli va declarar que l’única intenció era atemptar amb explosius, res d’atropellaments i ganivets. Era atemptar amb bombes», va dir, al mateix temps que va afegir a la llista de possibles objectius la Tomatina de Bunyol o la seu de l’OTAN. Va assenyalar que membres de la cèl·lula també van buscar discoteques a Lloret de Mar o Sitges i que Cambrils només apareix al mòbil de Mohamet Hichamy mentre esperava que el recollissin després de tenir un accident el mateix 17 d’agost.
«La intenció era atemptar a Barcelona en monuments, a la nit, accionar els explosius a distància», va manifestar també l’agent que va ser instructor de les declaracions de Mohamed Houli Chemlal a l’hospital, que també va testificar ahir. Va detallar que aquest acusat va afirmar que la casa d’Alcanar havia estat «ocupada per un amic seu», Youssef Aalla, i que allà s’emmagatzemaven entre 50 i 100 «fundes de coixí amb pólvora», «20 bombones de butà» i «ampolles plenes de material químic».
Segons li van explicar altres membres de la cèl·lula, amb la pólvora es volia fabricar un «prototip de petard» i que amb les bombones volien «fer un negoci», que consistia en «adquirir bombones buides per canviar-les en gasolineres per bombones plenes», va afirmar el testimoni, que a més va indicar que Houli també va assenyalar a Youssef Aalla i Mohamed Hichamy com els encarregats d’elaborar els explosius.