En el marc de la festivitat de Tots Sants i Difunts, que té lloc aquest divendres 1 de novembre, els cementiris reben una gran quantitat de visitants que volen recordar els seus difunts. Aquests espais són uns grans conjunts arquitectònics i escultòrics que amaguen tota mena d’històries. Els cementiris són llocs de pau i de silenci, de trobament espiritual i de passejades místiques, però també de bellesa i obres d’art. Tota una tradició que ha dotat al Camp de Tarragona d’uns escenaris que val la pena descobrir. Entre aquests cal destacar el cementiri de Reus, el de Tarragona, el de Valls o el de Tortosa entre molts d’altres.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
El Cementiri de Reus
El Cementiri General de Reus, finançat gairebé íntegrament per Josep Sardà i Cailà, va ser inaugurat l’any 1870 i és d'estil neoclàssic. El complex reusenc va ser el primer cementiri laic i municipal en tot l'Estat Espanyol on s'enterraven persones sense distinció de religió ni ideologia. De fet, per evidenciar la seva aconfessionalitat, qui guarda l'entrada no és una creu sinó Cronos, déu del temps segons la mitologia grega i rei dels titans.
En aquest espai també es va celebrar el primer matrimoni civil de l'Estat espanyol, un 31 de desembre de 1868. El Cementiri General de Reus disposa de nombrosos panteons modernistes i amaga una àmplia col·lecció de secrets i tresors artístics. Molts dels reusencs il·lustres hi són enterrats. El més popular és el General Prim, que hi té un sarcòfag de ferro, or i plata, convertint-se en una de les tombes més emblemàtiques del cementiri. També cal destacar la capella de la família Margenat, dissenyada per l'arquitecte modernista Lluís Domenech i Montaner.
Enguany, el Cementiri General de Reus ha estat premiat com el tercer millor cementiri de tot l'Estat pel concurs de la revista Adiós Cultural en les categories de 'Millor Cementiri', 'Millor Monument' i 'Millor activitat de portes obertes'. En números absoluts, el complex reusenc aplega més de 15.000 sepultures entre tombes, nínxols, panteons i criptes. Pel seu valor històric està inclòs en la Ruta Europea dels Cementiris que ha rebut la menció d'Itinerari Cultural del Consell d'Europa.
El Cementiri de Tarragona
El Cementiri Municipal de la ciutat de Tarragona va ser construït el 1809 per fer front a la multitud de morts que el setge de la ciutat i la Guerra del Francès havien deixat. Per això, algunes de les làpides més il·lustres estan relacionades amb aquell conflicte, com ara l'irlandès John Smith, que va tenir un paper important com enginyer al port de Tarragona i a qui se li va dedicar un memorial als anys noranta. Un dels altres noms destacats és el del general Reding, que compta amb un gran mausoleu i que va tenir una estreta relació amb Charles d'Espagnac, antic governador de Tarragona.
Una de les construccions més emblemàtiques és el mausoleu dels Marquesos de Tamarit, fet a imitació del mausoleu d'Halicarnàs i la tomba de Rosa Venes, considerada una de les heroines de la Guerra del Francès. El seu fill gran, Simó Lloberes, va arribar a ser alcalde de Tarragona l'any 1874. Per una altra banda, també cal destacar l'espai escultòric «Dignitat» que esdevé un homenatge a les víctimes de la repressió franquista.
El cementiri de Tarragona s'ha anat fent gran a base d'ampliacions successives i per això compta amb una gran extensió de terreny que el converteix en un bon escenari per fer passejades ben a prop del nucli de la ciutat. Precisament, aquest darrer cap de setmana es va poder realitzar una visita guiada al conjunt arquitectònic i escultòric per conèixer la seva història i els tresors que s'hi amaguen. La ruta es pot recuperar a través del següent àlbum de fotografies.
El Cementiri de Valls
El cementiri de Valls, datat de 1863, va ser dissenyat per l’arquitecte Baudili Ribot. Està situat als afores de la ciutat i es disposa al voltant d’un claustre envoltat de panteons i capelles amb teuladetes a dues aigües. L’entrada està coronada per una cúpula semiesfèrica característica que dota el conjunt rectangular d’una gran senzillesa de línies d’estil neoclàssic.
El Cementiri de Sant Llàtzer de Tortosa
Al costat del de Bítem, Jesús i Reguers, el cementiri de Sant Llàtzer és el més important i conegut de Tortosa. Data de 1900, obra de l'arquitecte municipal Joan Abril Guanyabens. En aquest espai s'hi troben nínxols i panteons d'estil noucentista amb un gran valor artístic. Tot el cementiri és enjardinat i té una vegetació abundant, entre conjunts de nínxols, làpides i inhumacions coronades amb grups escultòrics destacables que fan una passejada entre els morts molt agradable.
El Cementiri d'Alcover
Alcover té un cementiri ja inventariat per la Diòcesi de Tarragona el 1925 i és, paradoxalment, un cementiri amb molta vida. L'any 2009 va haver d'ampliar-se per fer front a la gran concurrència a aquest equipament, molt integrat a l'urbanisme del poble. Compta amb algunes agrupacions de tombes i panteons singulars, amb làpides, creus i àngels de valor escultòric i arquitectònic.
Però si per alguna cosa destaca el cementiri d'Alcover és per tenir una església dins. Un important vestigi, l'església de Sant Miquel, d'origen romànic (es data la seva primera construcció al segle XII) i reformada amb uns característics arcs gòtics apuntats durant el segle XV.
El Cementiri de l'Argentera
Amb la restauració del Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, al Baix Camp, el filantrop reusenc Eduard Toda i Güell també es va veure compromès amb la reforma del cementiri de la població veïna de l'Argentera. El 1920, juntament amb Tomàs Llaberia, van traslladar l'antic cementiri parroquial. El nou cementiri es va construir copiant, a escala reduïda, un cementiri de París que Eduard Toda havia visitat en els seus viatges. Hi destaca la pedra treballada de La Floresta, la portalada romànica i una capella a l'interior sota la qual hi ha una cripta que constitueix l'únic panteó.
