El Tomàs Barberà de Reus celebra cent anys d'història enguany. Aquest divendres celebren un acte per commemorar-ho a dos quarts de vuit de la tarda. Darrere del taulell hi ha hagut quatre generacions de la família Barberà que han sigut testimonis de l'evolució del comerç local.
«Jo vaig néixer damunt del taulell gairebé», comenta Tomàs Barberà per explicar el seu vincle amb el negoci. El seu avi va obrir la botiga al mateix local on és ara, «a la plaça del Mercadal, a peu de ciutat», afegeix Barberà. Juntament amb la vocació comercial, defineix la nissaga com una família de «ciutadans de planta baixa, fem vida arran de carrer».
Després de la mort del seu avi pocs anys després d'engegar el negoci, el seu pare se'n va fer càrrec amb només disset anys. Tomàs Barberà va estudiar fins als divuit anys i llavors ja s'hi va incorporar. Als trenta va perdre el pare i va ser llavors quan va agafar-ne totalment el relleu.
D'agafar la botiga a impulsar les Unions de Botiguers
La botiga va començar com un basar, però «ha canviat molt», explica Tomàs Barberà. «Es venia de tot, perfumeria, bijuteria, papereria, llibreria, joguines...», recorda. «Amb els anys ens hem hagut d'anar especialitzant en dues branques d'activitat, la papereria i les joguines».
La implicació de la família Barberà en el teixit comercial local no acaba amb la botiga. Tomàs Barberà va ser, l'any 1975, membre fundador i posteriorment president de la Unió de Botiguers de Reus, la primera de tot l'Estat espanyol. Un càrrec que ara ocupa la mateixa filla que ha agafat el relleu de la botiga, Meritxell Barberà.
El seu pare destaca especialment dos moments de la seva trajectòria comercial. «Un és poder homenatjar els pares, la família i la gent que ha estat treballant a la botiga durant tants anys». En segon lloc, precisament la fundació de la Unió de Botiguers, «va ser un goig, un punt d'inflexió important».
El naixement d'aquella entitat va acabar servint per impulsar i acompanyar en el naixement d'altres de similar arreu de Catalunya. Un impuls al qual el va ajudar haver sigut vuit anys regidor municipal entre 1995 i 2003. «Em va ajudar molt a entendre la ciutat diversa que és Reus», explica.
«Vaig veure que jo volia ser aquí»
Tal com havia fet Tomàs Barberà, una de les seves cinc filles, Meritxell Barberà, va prendre el relleu al capdavant de la botiga. Havia treballat en altres empreses i sectors, però l'any 1999 va decidir fer un canvi. «Em vaig adonar que la multinacional no era per mi i que m'agradava més el tracte amb les persones».
Un àmbit que no li era desconegut, sinó que ja havia tastat «durant les vacances d'estiu i de Nadal» des de darrere del taulell. «Vaig veure que jo volia ser aquí», sentencia. «Recordo Nadals molt plens de gent, embolicant molt, molta feina, però m'agradava molt», rememora. Entre els canvis que ha viscut «recordo quan et pagaven amb targeta de crèdit i havies de trucar al banc perquè ho validessin», un procés que acabava fent una còpia de la targeta amb paper carbó.
La digitalització, un dels canvis més dràstics i ràpids al sector comercial
Les darreres dècades, i sobretot els últims anys, la digitalització ha suposat un dels canvis més dràstics al sector del comerç. Tomàs Barberà afirma que «ha arribat per quedar-se, però potser no amb la intensitat que es viu en aquests moments, crec que ha arribat un moment d'inflexió». «Hi ha empreses importants per exemple del món de la confecció que estan deixant de banda la venda per internet i estan tornant a la botiga a peu de carrer», explica.
Tot i això, insisteix que «no és una moda, és una nova forma de venda que s'estabilitzarà juntament amb el comerç tradicional». Una situació que, en certa manera, es va viure de manera similar amb l'expansió de les franquícies i les grans superfícies. «Amb optimisme, imaginació i dedicació es pot vèncer tot», conclou Barberà.
La seva filla ho corrobora, «jo m'incorporo cap als 25 anys i he vist canviar molt la botiga, i els últims anys encara més amb l'era digital». Uns canvis que han portat el comerç tradicional no només a digitalitzar-se, sinó també a especialitzar-se. «La nostra competència ja no és el carrer o la ciutat del costat, és mundial», resumeix Meritxell Barberà.