La central nuclear de Vandellòs I es podria convertir en un centre pioner de tractament contra el càncer. Aquesta és la idea que posen sobre la taula des de la Mancomunitat de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Pratdip i Tivissa. Han elaborat un projecte que permetria aprofitar l'estructura de la central per fer-hi teràpia de protons contra el càncer.
La planta està a la recta final de la segona fase de desmantellament. En lloc d'ensorrar la central nuclear, des de la zona s'aposta per reconvertir-la en un centre de teràpia de protons o protonteràpia. Es tracta d'una tècnica oncològica relativament nova i que està en auge.
A tot el món hi ha un centenar de centres d'aquest tipus i una trentena més en construcció. A l'Estat espanyol n'hi ha dos, un que no s'ha acabat de posar en marxa, i un altre a la clínica Quirón de Madrid. El de Vandellòs, si arribés a ser realitat, seria el primer de titularitat pública tal com està plantejat.
Aquest matí a Tarragona se n'ha fet la presentació pública, un acte que vol servir per pressionar l'Estat i la Generalitat perquè s'ho facin seu. L'alcalde de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Alfons García, ha admès que «és una mica difícil que les administracions superiors se'n facin càrrec, que liderin el projecte i se'l facin seu». «El que sí que tenim clar és que el projecte és viable», ha sentenciat.
Per una banda com a inversió en si, però encara més tenint en compte que s'aprofitarien estructures de Vandellòs I. Segons s'ha plantejat, caldria una inversió d'uns 134 milions d'euros i comptaria amb un cost de funcionament anual de 17 milions d'euros. Per contra es crearien més de 200 llocs de feina i s'atendrien 1.500 pacients cada any.
El projecte es va començar a treballar fa cinc anys, però les reunions mantingudes amb els governs espanyol i català no han donat fruits. «Hem intentat que l'administració de l'Estat el conegués i el liderés», explica García. Un gest que també s'ha fet amb la Generalitat perquè és qui té competències en sanitat.
«Sabem que el principal escull el tenim en Enresa i en el Ministeri de Transició Ecològica, que és el seu responsable», admet l'alcalde. Qui sí que els ha donat suport, i així els ho ha agraït, han sigut la URV i l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus. La presentació d'avui volia, precisament, ampliar aquest suport i convertir-lo en pressió.
Vandellòs I, de central nuclear a centre de tractament contra el càncer
Vandellòs I es va començar a desmantellar l'any 1998 amb un programa de tres fases. La primera fins al 2003 i la segona fins al 2028, període en el qual els residus que queden a la planta i el reactor van perdent radioactivitat. La tercera fase és la que consistiria a enderrocar la central pròpiament.
És aquesta fase, que encara no s'ha programat, la que volen que es converteixi en la reconversió de la instal·lació cap a un centre de tractament del càncer. L'objectiu és aprofitar les estructures de Vandellòs I per convertir-la en un equipament que apliqui la teràpia de protons o protonteràpia. És una variant de la radioteràpia que fa servir unes partícules que permeten millorar l'eficiència del tractament.
La descontaminació de Vandellòs I està més avançada del que es preveia, motiu pel qual ja fa temps que la Mancomunitat treballa el projecte. «Es pot anar molt més de pressa, una altra cosa és que l'empresa pública estatal tingui capacitat per fer-ho», ha apuntat l'alcalde de Vandellòs. La gestió d'aquest hipotètic centre es faria a través d'«un instrument de col·laboració publicoprivada» integrat pels governs espanyol, català, valencià, aragonès i balear, que serien els que el tindrien de referència.
Un projecte viable econòmicament des de tots els punts de vista
En termes «purament econòmics» és «viable i sostenible», ha assegurat Eduard Jiménez, economista i consultor en polítiques públiques. Ha volgut deixar clar que l'impacte econòmic de la construcció d'aquest projecte a la regió seria molt positiu. L'ha resumit en «160 milions d'euros d'impacte en la producció, més de 100 milions d'euros d'impacte en el valor afegit brut i més de 1.100 llocs de treball generats».
Ha admès, amb tot, que és difícil ajustar l'àmbit territorial d'aquest impacte econòmic. El que sí que ha detallat més és l'impacte del funcionament ordinari de l'hipotètic centre. «Té un impacte en la producció de més de 24 milions d'euros, gairebé 19 milions de valor afegit brut i la generació de més de 200 llocs de treball», ha resumit.
En clau territorial es calcula que el valor afegit brut creixeria un 4%, la mateixa proporció que creixeria l'ocupació a escala regional. Jiménez ha explicat que la segona fase del desmantellament de Vandellòs I s'ha accelerat. Les dades apunten que el 2023 s'estarà en nivells de descontaminació previstos per al 2028.
És per això que volen començar ara a fer pressió, per modificar la fase tres del desmantellament que ara està prevista. La idea actual és convertir l'espai de Vandellòs I en un «prat naturalitzat». Aquesta tercera fase té «un cost estimat mitjà de 174 milions d'euros», ha apuntat Jiménez.
Si en lloc d'això s'adaptés la central per ubicar-hi un centre de teràpia de protons, l'estalvi estimat seria d'uns 34 milions d'euros com a mínim, el cost d'enderrocar la central. I en comparació amb altres ubicacions, fer aquest centre a Vandellòs I seria 9,7 milions d'euros més barat que fer-lo des de zero en una altra ubicació. L'estudi que s'ha fet calcula una inversió necessària de 134 milions d'euros per construir el centre i prop de 17 milions d'euros de cost anual de funcionament.
El disseny que s'ha fet compta amb quatre sales de tractament. S'estima que poc després d'un any de la posada en marxa arribaria al seu màxim rendiment, amb dos torns i mig diaris. Això suposaria atendre més de 1.500 pacients anuals, motiu pel qual es veu com un actiu pensat en clau estatal.
No només serviria per als pacients catalans, sinó que també cobriria els tractaments de pacients del País Valencià, l'Aragó i les Illes Balears. «La proposta és la d'un centre de referència al mediterrani ibèric i més enllà», ha sentenciat Eduard Jiménez. La recerca i la formació s'inclourien en les activitats del centre i tot plegat donaria feina directa a 60 facultatius i tècnics.
La protonteràpia, el següent pas dels tractaments contra el càncer
La teràpia de protons o protonteràpia és un nou model de radioteràpia, segons s'ha explicat. El tractament és més eficient, però necessita, però, unes instal·lacions especials que, en el cas de Vandellòs I, ja hi són. Es deixen de fer servir fotons, partícules de llum, per actuar sobre els tumors per fer-ho amb protons, partícules amb càrrega.
Això permet actuar de manera molt més concentrada en el tumor, sense afectar els òrgans i teixits del voltant. El doctor Manel Artigues, cap de física mèdica de l'Hospital Sant Joan de Reus, ha explicat que «l'aplicació de la dosi és molt més precisa i, sobretot, amb molts menys efectes secundaris».
Actualment ja es fa servir contra alguns tipus de càncer, però s'espera que, en el futur, es pugui ampliar el ventall de tumors que s'hi tractin. És especialment beneficiosa per al tractament contra els càncers de cap i coll, medul·la espinal, ulls i òrbites i la gran majoria de càncers infantils. Són tots aquells en els quals la radioteràpia amb fotons pot afectar òrgans o estructures crítiques del cos.
Alguns centres d'aquesta mena també han començat a tractar-hi càncers de pelvis, pròstata i pulmó. El doctor Artigues, durant la seva exposició, s'ha preguntat «per què no estem fent això?, la veritat és que no ho sé, hauríem de fer-ho». Admet que «no tothom s'haurà de tractar d'això, però en aquells casos que siguin més restrictius, aquesta serà la tècnica d'elecció».
El projecte neix el 2016 arran del treball final d'un estudiant d'Arquitectura
El 2016 la mancomunitat va organitzar una visita a Alemanya, on l'any 1991 s'havia desmantellat una central nuclear similar a Vandellòs I. Després de la visita es va organitzar una jornada per explicar-ne les conclusions. Va ser llavors quan es va presentar el treball de final de grau de Carlos Gonzalbo, estudiant d'Arquitectura de la URV.
Gonzalbo proposava precisament convertir Vandellòs I en un centre de protonteràpia aprofitant les estructures de la central. La mancomunitat també ha tingut contacte amb l'empresa belga responsable de prop de la meitat dels aparells de protonteràpia d'Europa. A través d'aquesta companyia es va organitzar una visita a Trento, on hi ha un centre d'aquest tipus.
Va ser llavors quan es van engegar les converses amb les institucions implicades. En primer lloc, ANAV i Enresa, explotadora de les centrals i encarregada del desmantellament respectivament. Més tard va arribar el torn dels responsables estatals i autonòmics.