L’actual crisi sanitària ha comportat, també, l’alteració de la quotidianitat dels joves estrangers no acompanyats que resideixen als centres tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. En molts casos, la Covid-19 ha frustrat les seves expectatives de formació i d’inserció laboral i ha suspès els tràmits administratius necessaris per a regularitzar la seva situació.
A Santa Coloma de Queralt, 23 nois marroquins, 1 noi senegalès i 1 noi pakistanès viuen al centre d’acollida Sirius, en un edifici gestionat per l'entitat Intress i que antigament era un convent de monges carmelites. La seva directora, la Glòria Feliu, obre les portes de l’equipament a TarragonaDigital i ens explica la gestió que s’ha fet amb els usuaris durant els tres mesos que ha durat el confinament i la bona acollida que tenen els joves amb els diversos veïns i veïnes de la població.
A pocs metres d’una residència amb 30 casos positius
La capital de la Baixa Segarra ha estat un dels municipis de la demarcació amb més pressió durant la crisi sanitària a causa de la trentena de casos positius de la residència i del centre de dia Nostra Senyora del Carme de Santa Coloma i la proximitat de la vila amb Igualada. En aquest sentit, alguns joves migrants feien tasques de voluntariat al centre de dia colomí quan es van detectar els primers contagis i això va fer que els professionals de Sirius es posessin en alerta: «Per sort, però, al nostre centre no hi ha hagut cap persona positiva de coronavirus» celebra Feliu.
La directora també destaca que durant les setmanes que ha durat el confinament estricte, tots els joves han demostrat un bon comportament i molta comprensió amb la situació tan greu que s’ha viscut. «Cada dia hem fet una reunió per transmetre als joves tota la informació que teníem sobre l’evolució de la pandèmia i també hem fet un seguiment de la situació al Marroc, el país d’origen de la majoria d’ells», exposa.
En aquest context angoixant, també s’han seguit totes les mesures d’higiene i seguretat habituals i s’ha incrementat la neteja de les instal·lacions. «Tenir 25 adolescents tancats en una casa durant tot el dia ens feia patir molt, però els nois han viscut el confinament amb molta consciència, tranquil·litat i han assumit les seves obligacions», assegura la Glòria.
Tres mesos tancats i sense documentació
Des del centre d’acollida Sirius adverteixen que a més d’estar 3 mesos tancats i pràcticament sense interacció amb el món exterior, a aquesta realitat s’afegeix la problemàtica que molts dels joves no tenen documentació i, per tant, no poden accedir a cap curs formatiu ni poden optar a aprendre algun ofici.
Davant d’aquesta situació, la directora també evidencia que «la paralització dels tràmits administratius comporta que els nois perdin l’oportunitat de fer les pràctiques i d’inserir-se en el món laboral, ja que s’ha de tenir en compte que la seva estada al centre és limitada i ells noten que es troben estancats i que el temps se’ls tira a sobre».
«M’he quedat sense feina per culpa del coronavirus»
En aquest sentit, l’Omar Azham és un dels joves migrants que el coronavirus ha fet perdre una oportunitat laboral. Ens explica que abans de la pandèmia s’havia format amb alguns cursos de cuina i havia acabat les pràctiques en una empresa del sector. «L’empresa de càtering em va dir que havien quedat contents amb mi i que, si jo ho vola, em farien un contracte per treballar amb ells, però el coronavirus ha fet que l’empresa hagi de tancar», lamenta el jove. Afegeix que «és molt difícil que un noi com jo pugui aconseguir una oportunitat de treball així, i a causa de la situació actual m’he quedat sense la feina, però no em rendeixo i ho seguiré intentant».
Viatjar a cegues per trobar un món millor
Per altra banda, una de les novetats de les últimes setmanes al centre Sirius és que, amb el desconfinament, s’ha reprès de manera presencial el projecte «A cegues». Es tracta d’una proposta artística i musical de la companyia Imaginari Kiku Mistu que es basa en una escenificació teatral que ha de servir, als joves, per explicar el seu procés migratori.
El concepte principal de la proposta la ceguesa com a metàfora de l’adolescència del joves immigrants, que viatgen sense saber massa a on van ni per què. També pretén ser una metàfora de la incomprensió de la societat respecte a aquest camí vital que moltes vegades es fa a les fosques a la recerca d’una vida nova.
En aquest sentit, la proposta escènica es basa en la participació activa del públic en diferents jocs de carrer amb els ulls embenats, alguns en equip i altres individuals, i la metàfora filosòfica del concepte consisteix «en caminar per la vida a cegues» a través d’accions en forma de murals pintats, performances, audicions i cançons que han de servir als joves migrants per explicar que han recorregut, a cegues, milers de quilòmetres amb l’esperança de trobar un món millor.
