El coneixement d'una llengua no sempre va en paral·lel del seu ús, i perquè això no es produeixi els Consorcis de Normalització Lingüística del Baix Camp, Tarragona i Terres de l'Ebre realitzen cursos de català. Des del nivell més bàsic fins al professional, els CNL ofereixen gran varietat de cursos, la majoria subvencionats i per tant, assequibles per tothom. Però no només es basa en l'ensenyament del català sinó que desenvolupen una tasca social i cultural.
A les administracions públiques, quan vas a comprar o a una reunió de l'escola amb el professorat dels fills, el CNL prepra al seu alumnat per les situacions més quotidianes on el català és la llengua vehicular. Dels 22 centres que hi ha arreu del territori, el de Reus és un dels que més demanda té.
Tasca social i cultural als CNL
La directora del Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura, Anna Saperas Tuset, explica que el centre té dos objectius; «estendre el coneixement del català a través de cursos per adults, i aplicar el català en aquells àmbits que encara no és prou present». Anna Saperas també és la coordinadora del CNL de la comarca del Baix Camp i del Priorat.
Els Consorcis de Normalització Lingüística porten a cap una tasca relacionada amb la dinamització i l'ús social del català. Des de l'Àrea de Reus Miquel Ventura les activitats van més enllà de l'aprenentatge del català, i els alumnes realitzen tota mena d'activitats.
La majoria d'usuaris s'apunten per motius laborals
La majoria de persones que s'apunten al CNL ho fan per motius professionals, ja sigui per preparar les oposicions, per optar a una feina millor o per obrir més portes laborals. El curs del 2018 el centre Miquel Ventura va tancar l'any amb un creixement del 30% respecte a el 2017, això suposa 2.029 inscripcions més.
Cursos subvencionats
Els cursos inicials són gratuïts o bé estan subvencionats al 90%, fet que acaben sortint per menys de deu euros tot el curs. Des de la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments, Consell Comarcal i les diputacions es treballa perquè aquest servei estigui a l'abast de tothom i tinguin més fàcil aprendre català.
Més enllà de la gramàtica
Des del centre «volem donar un enfocament comunicatiu que es plantegi a través de les tasques reals», comenta Saperas. Es realitzen tota mena d'activitats; el 'Fem un beure' on es fan converses en català a les cafeteries adscrites al CNL.
També pràctiques de parla a establiments col·laboradors on els treballadors es comprometen a atendre en català, visites a espais on el català és la llengua vehicular com a les biblioteques, però el més rellevant és el 'Voluntariat per la llengua'.
259 parelles lingüístiques
L'any 2018 el CNL Miquel Ventrua va crear 259 parelles lingüístiques, aquesta és l'activitat principal del centre a banda dels cursos que ofereix de català. Persones voluntàries de parla catalana, les quals no necessiten cap mena de títol, fraternitzen amb els estudiants dels cursos de català i han de quedar durant 10 setmanes una hora a la setmana.
L'objectiu és parlar en català mentre fan qualsevol activitat, ja sigui anar a comprar, una gestió al banc, o prendre un beure. «No només és una eina per practicar la llengua, sinó que d'aquestes parelles sorgeixen amistat i fins i tot, tenim un cas d'un matrimoni que va sorgir de les parelles lingüístiques», apunta la directora del CNL de l'àrea de Reus.
Diferència entre el CNL i una acadèmia
Anna Saperas explica que «el paper social que fa el centre per cohesionar la societat no el fan les acadèmies d'idiomes». Moltes de les persones que s'apunten al CNL el que val un curs a una acadèmia no se'l poden permetre, «els centres de normalització facilita l'accés per tothom».
D'altra banda afegeix que «no es fa un curs i ja està, sinó que s'inclouen pràctiques on es poden acabar creant una xarxa social, fet que en una acadèmica privada no s'aporta».
El CNL, un suport empresarial
A més, el Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura no només ofereix serveis a l'alumnat sinó que també a empreses. «Oferim formació a mida, formació a empreses, traducció i correcció, consultoria lingüística o auditoria lingüística». La directora del centre posa l'exemple d'alguns treballadors de l'hospital que vénen de MIR i que «tenen molta formació però no entenen català».
La directora del Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura, manifesta que «hi ha molta demanda dels cursos i si fóssim més personal, podríem fer moltes més coses». Des de l'organització expliquen que volen que els usuaris «visquin el català amb activitats culturals, fomentant la cultura i coneixent l'entorn».