La mort d'Antoni Zaragoza Mercadé no ha passat desapercebuda a la ciutat de Reus. Familiars i amics han omplert la sala de cerimònies del tanatori reusenc per donar-li l'últim adéu, un comiat del qual també han participat personalitats de l'esfera política i social de la ciutat que, dempeus, han seguit la cerimònia des dels laterals i el fons de la sala. Una cerimònia que ha començat amb una versió instrumental, amb dues guitarres, del Que tinguem sort de Lluís Llach.
L'últim adéu al cronista oficiós de Reus
La sala aconfessional del tanatori reusenc ha quedat plena, a dos quarts d'onze del matí, per acomiadar Antoni Zaragoza Mercadé. Se'l coneixia, també, com a Anzame o, fins i tot, com a duc d'Anzame. Les seves fotografies i articles han servit, al llarg dels anys, de testimoni de la història de Reus. Un dels seus amics ha llegit un text recordant les tertúlies habituals a les quals, ara, se'l trobarà a faltar; com se'l trobarà a faltar als grans actes socials de Reus, on feia acte de presència càmera en mà, deixant petja en qui havia coincidit amb ell.
El segon torn de paraula ha estat per a l'alcalde de Reus, Carles Pellicer. Ha convertit la cerimònia en un comiat de ciutat fent incís en la qualitat de cronista que exercia Antoni Zaragoza. Una tasca que, tal com ha recordat, li va valdre el reconeixement de l'Ajuntament reusenc. Part del seu fons personal forma part, ara, del fons de l'Arxiu Municipal o del Museu de Reus. Precisament tant l'arxivera municipal com l'exarxiver municipal han estat presents per acomiadar el duc d'Anzame. La cerimònia, breu, ha servit per recordar l'Antoni Zaragoza que recordarà qui el va conèixer fora de la seva esfera privada. Era força popular, a Reus, però reservat en la seva esfera privada, tal com s'ha recordat a la cerimònia.
