El fotògraf manresà Cesc Valcarcel Vilalta, de 60 anys, va estar ingressat onze dies a urgències de l'Hospital de Sant Joan de Déu després que el metge li confirmés que tenia la covid-19. El metge li va dir que «em costaria una mica de recuperar-me, però que les possibilitats eren molt altes» explica a 'Regió7'.
Cesc, que seguia uns hàbits sans i no tenia cap malaltia prèvia, «tret d'una asma nerviosa», es va començar a trobar malament un dimecres i el dijous notava que tenia «com un constipat». Diumenge va arribar la febre i al dijous següent va notar com cada cop «estava pitjor». No obstant això, des de l'ambulatori no van saber dir-li si era positiu de covid o no.
«Amb la dona ens vam dir adeu, convençut que no tornaria»
El fotògraf relata que sis dies després ja havia perdut 7 quilos i afegeix que «estava molt dèbil i començava a vomitar». La seva dona, que treballa a l'hospital, havia donat positiu i des d'allí van trucar-li a casa per saber com estava: «Em vaig voler aixecar de la butaca, però vaig caure a terra i vaig vomitar bilis amb sang». En aquest moment, tots dos es van espantar molt: «Vaig pensar que m'estava morint». Vilalta relat que en arribar l'ambulància «amb la dona ens vam dir adeu, convençut que no tornaria a casa».
En l'entrevista a 'Regió7' descriu com a «terrorífica» la seva arribada a l'hospital on el van deixar «mig oblidat» en plena sala de triatge. «La boca se'm va començar a assecar, em va caure la pell del paladar i de part del coll, tenia la boca plena de sang, em costava moltíssim respirar», afegeix.
En Cesc recorda avisar unes noies que el van portar corrents a urgències on «semiinconscient vaig dir adeu a la família per WhatsApp. Notava la sensació d'ofec amb tota la intensitat».
«És com una presó però pitjor perquè no veus ningú»
Un cop diagnosticat de covid, els metges li van dir que el pronòstic era bo «perquè havia fet un tipus de vida més o menys sana». El van traslladar a una habitació on va haver d'estar tres dies sol: «Primer penses que és com estar a la presó, però és pitjor perquè no veus ningú, i quan entrava algú, eren astronautes». Passats els dies el van portar a l'àrea covid on va tenir un company d'habitació amb qui «ens vam explicar vida i miracles».
Afortunadament tot va anar bé i en Cesc va rebre l'alta però quan va arribar a casa va haver d'estar aïllat quatre setmanes, ja que la dona era positiu. El fotògraf assenyala que va ser molt dur perquè van estar vivint a la mateixa casa amb una paret entremig i «tens altre cop la sensació de solitud».