Divendres 17 d'agost del 2018. El CF Reus Deportiu anunciava problemes en la inscripció d'alguns futbolistes abans de viatjar cap a Las Palmas de Gran Canària, lloc on havia de disputar la primera jornada del campionat de lliga de Segona Divisió 2018-2019. Així començava fa un any el malson ganxet, una situació que ha acabat amb el futur de la Societat Anònima Esportiva penjant d'un fil 365 dies després. Ara bé, el dia abans TarragonaDigital.com entrevistava Xavier Llastarri, president del CF Reus. I les seves frases, que han caducat amb el pas dels temps de forma radical, fan posar-se les mans a la cara als seguidors roig-i-negres.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Una temporada que farà parlar
Aquest era el titular escollit per aquest mitjà a l'hora de redactar la notícia: «Estem esperançats en quallar una temporada que farà parlar», explicava Llastarri. Malauradament, l'expresident roig-i-negre tenia tota la raó del món, encara que no fos pels motius positius en el vessant esportiu que havia transmès durant la pretemporada. Després d'un estiu del 2018 on el club va haver de reaccionar immediatament a la dimissió d'Aritz López Garai nomenant Xavi Bartolo com a primer entrenador, la direcció esportiva que lideraven Sergi Parés i Ferran Asensio van poder confeccionar una plantilla molt engrescadora.
Llastarri ho reconeixia així: «Les sensacions a tres dies del debut no poden ser millors. Ha estat un estiu mogut on semblava quasi no podríem fer ni plantilla i crec que tenim un actiu al club que és el Sergi Parés i el Ferran Asensio que estan fent una tasca sensacional. No oblidem el pressupost que tenim i allò que tenen per fitxar i ho estan fent de dotze. Ha quedat una plantilla meravellosa». Per desgràcia, aquella plantilla que va enamorar l'afició en el partit de presentació davant el Girona, a qui es va guanyar per 1 a 0 tot i la diferència de categoria, no es va poder lluir mai més a l'Estadi tot i que els seguidors s'havien engrescat de valent: «La gent s'ha il·lusionat, esperem no defraudar-los», assegurava Llastarri hores abans de començar-se a gestar la decepció més important de la centenària història reusenca.
De club a seguir a club a evitar
Xavier Llastarri aprofitava l'entrevista per treure pit de la forma de treballar del Consell d'Administració en els darrers anys, tot i que els dèficits a finals de temporada començaven a acumular-se des de l'arribada de Joan Oliver: «Abans estàvem entre Tercera i Segona B amb molta feina per subsistir i ho tiràvem endavant. Tot i estar en aquestes categories vam aconseguir ser un mirall per a la resta. Acabaven les temporades i deute zero, tothom parlava bé del CF Reus dient que pagàvem poc però pagàvem». Aquesta seriositat aparent i el projecte esportiu estable dels darrers anys on el club va aconseguir la permanència amb molta tranquil·litat, va ser un dels factors que van permetre la direcció esportiva poder accedir a un jugador reusenc com Isaac Cuenca, que mai va ser confirmat com a un fitxatge realitzat.
Llastarri explicava el passat 16 d'agost del 2018 que «mentalment tenim tots signat a Isaac Cuenca, està al caure. Crec que tindrà un bon final». Òbviament, el bon final mai va arribar. Al contrari. Els reusencs van passar de fer un teòric club modèlic a seguir a un exemplar però de com no fer les coses: «Estaria molt satisfet que el Reus estigui en la categoria que estigui però que ens mirin com a un equip mirall com el Numancia a Segona o l'Eibar a Primera, que fa les coses bé i amb coherència, sense enganyar ningú, això seria un gran objectiu», deia Llastarri. A més, l'aleshores president ganxet també reconeixia la intenció del club d'invertir en un equip femení que competís en una categoria elevada, despesa que s'havia d'afegir al pressupost. I no es pot obviar el tema del patrocinador de la samarreta: «Pràcticament tenim l’espònsor tancat, no és espanyol i no crec que tardem molt en veure’l. És quelcom innovador, no està al país. El veurem aquesta temporada». Finalment, res de res.
No hi ha cap mena de dubte que l'entrevista ha caducat amb el pas del temps però el més sagnant és que ho va fer amb poques hores de diferència. O bé l'aleshores president no era conscient de la veritable situació de l'entitat o bé va voler posar els problemes sota de la catifa a l'espera d'una solució. Fos un motiu o l'altre, els posteriors capítols d'aquest serial que compleix un any el van deixar en l'evidència més absoluta.