Disset dies han hagut de passar des que el CF Reus demanés entrar voluntàriament en el concurs de creditors al Deganat dels Jutjats de Tarragona fins que aquest ha donat el vistiplau a l’acció i la Societat Anònima Esportiva ha entrat oficialment en el procés concursal. Estem davant el primer pas d’un procediment que es pot allargar molt en el temps i que mantindrà la mirada roig-i-negra més en els tràmits judicials que no pas en els esportius. Després que aquest divendres s’hagi fet pública l’entrada ganxeta en el concurs, s’obren moltes incògnites. Què passarà? Quin és el següent pas? Quins terminis hi ha marcats? TarragonaDigital ha analitzat l’auto del Jutjat Mercantil i amb la Llei Concursal a la mà posa llum al futur més pròxim del CF Reus.
[predef]reus-144[/predef]
En quin punt es troba el CF Reus?
El CF Reus Deportiu acaba d’entrar de forma oficial en el concurs de creditors. El passat 4 de març es va demanar permís per entrar, aportant documentació com la memòria econòmica dels darrers tres anys o un inventari de béns i deutes, i aquest dijous es va donar el vistiplau al procés concursal que té com a objectiu buscar la supervivència de l’entitat que demani el concurs. Un cop acceptat, el magistrat César Suárez del Jutjat Mercantil ha nomenat un administrador concursal, una empresa externa que s’encarregarà d’intentar garantir la continuïtat del CF Reus.
Qui és l’administrador concursal del CF Reus?
L’administrador concursal serà una persona física de Verae Abogados y Economistas SLP, un despatx d’advocats i economistes amb seu central a Segòvia però amb oficines a Barcelona, Madrid, València i Oviedo. El jutge César Suárez ha de rebre una notificació del bufet d’advocats en els pròxims cinc dies amb el nom de la persona que s’encarregarà de liderar el procés concursal des de dins del CF Reus. Només podrà accedir al càrrec un advocat, un auditor de comptes, un economista o un titulat mercantil col·legiat.
Onolfo no pot fer res
És habitual que aquell qui sol·licita voluntàriament entrar en un concurs de creditors, com ha fet el CF Reus, aconsegueixi mantenir els drets d’administració i disposició sobre el seu patrimoni, quedant únicament subjectes a la intervenció dels administradors concursals ja sigui mitjançant un autorització o el seu vistiplau. Ara bé, aquest no és el cas del CF Reus Deportiu. Clifton Onolfo, l’actual propietari de l’entitat, ha vist suspesos els seus drets perquè, precisament, el club ha estat objecte d’un recent procés d’adquisició. Per tant, cap dels actuals dirigents de la Societat Anònima Esportiva pot fer res davant les decisions d’un administrador concursal que tindrà plenes facultats sobre els béns roig-i-negres.
Què pot fer l’administrador concursal?
César Suárez, magistrat que ha dictat l’auto que ha permès el CF Reus entrar en concurs de creditors, dona permís per a què administració concursal tingui llibertat a les instal·lacions de l’Estadi Municipal i pugui revisar els seus llibres, la comptabilitat i recollir els documents i tota la informació que consideri necessària per al desenvolupament de la seva tasca. A més, el jutge adverteix que el CF Reus té el deure de col·laborar i informar de tot el que sigui necessari en qualsevol moment.
Entre moltes funcions, l’administrador concursal podrà exercir accions contra el soci o socis responsables pels deutes anteriors a la declaració del concurs, podrà exercir les accions de responsabilitat de la persona jurídica concursada contra els seus administradors, auditors o liquidadors o, fins i tot, sol·licitar l'embargament de béns i de drets dels administradors qui van ser al club els dos anys anteriors a la data de la declaració del concurs. En altres paraules, l’administrador pot buscar responsabilitats en Joan Oliver i el seu teixit empresarial.
Quin seran els primers passos de l’administrador concursal?
El primer pas que farà l’administrador concursal quan arribi al CF Reus és comprovar si hi ha la massa activa suficient (béns i drets del deutor) per fer front a les despeses de la declaració del concurs de creditors. Si n’hi ha, les despeses es deduiran i/o extrauran de la masa activa. No és el cas que afecta el CF Reus però si no existís uns béns suficients com per a tirar endavant el concurs, l’entitat veuria el procés concursal liquidat abans d’hora.
Un cop superat aquest primer punt, l’administrador concursal disposarà d’un termini màxim de dos mesos per realitzar un informe inicial de la situació del club. Tot i que el club va presentar voluntàriament una actiu inicial de 5.403.327,11 euros i un passiu de 7.868.241,52 euros, ha de ser l’administrador concursal qui corrobori aquestes xifres sota el seu criteri. L’informe contindrà l’estat de la comptabilitat del CF Reus, es realitzarà un judici sobre els comptes, els estats financers, els informes i la memòria econòmica, a més d’un inventari de la massa activa i una llista dels creditors a qui el club deu diners.
Un cop analitzats els béns i drets que té l’entitat i els deutes als quals s’han de fer front, s’obriran dues opcions a l’horitzó: la creació d’una proposta de conveni per negociar el deute amb els creditors en el millor dels casos o la liquidació en el pitjor. Si l’administrador veu possible salvar el CF Reus, es negociarà el deute amb els creditors. Si la supervivència ganxeta és impossible, es declararà la liquidació del club per convertir els béns en diners i procedir al repartiment entre aquells a qui se’ls hi deu.
L’administrador concursal té un termini de dos mesos per realitzar l’informe, termini que pot ser allargat pel jutge. A més, si el CF Reus superés els 2.000 creditors, la pròrroga podria ser de fins a quatre mesos com a màxim. Cal destacar que, des del dictamen de l’auto, els creditors tenen un mes per reclamar el que se’ls hi deu a l’administrador concursal i, posteriorment, personar-se al concurs amb un advocat i un procurador.
I després, què?
En el cas que l’administrador concursal determinés que el concurs és viable, s’obriria la negociació d’un conveni amb els creditors per acordar unes quantitats i uns terminis de pagament espaiats en el temps que permetin al club sobreviure i, alhora, complir amb els compromisos. En aquest punt és on apareixen conceptes claus com la «quita» i l’«espera». La primera és el percentatge del deute al qual renuncien els creditors i la segona és la planificació del pagament restant en un període a pactar de temps. La proposta del conveni ha de ser acceptada per la junta dels creditors amb el vot favorable de, com a mínim, la meitat del passiu ordinari.
El sisè punt, que no sempre s’acaba portant a terme, és la qualificació del concurs on s’examina la responsabilitat o no del deutor per l’estat d’insolvència. Un cop el deutor (CF Reus) doni per completat i eixugat el deute, demanarà la declaració judicial de compliment per sortir oficialment del concurs. Aquest darrer pas es realitzarà amb el pas del temps, espai temporal que quedarà definit en el conveni que es pacti. Si els roig-i-negres poden pagar en grans quantitats, el concurs serà breu. Si el pagament es fa amb comptagotes, els ganxets poden conviure amb el procés concursal uns quants anys. Aquesta sembla una llarga història que tot just acaba de començar.