El CF Reus pot estar davant les seves hores finals. L'entitat del Baix Camp travessa pels moments més delicats de supervivència des de l'estiu del 2009, quan l'aleshores equip de Santi Castillejo es va quedar sense dirigents i va fregar la desaparició. Ara, quasi una dècada després, el conjunt roig-i-negre reviu la incertesa més mortal de totes que pot tenir un final definitiu en les pròximes hores.
[predef]reus-144[/predef]
Dijous és el nou dia D de l'agenda reusenca. Després de la reunió entre l'AFE, els jugadors i LaLiga, el futur del club està sobre la teulada dels futbolistes. Els integrants de l'equip van abandonar les instal·lacions de l'estament presidit per Javier Tebas amb la màxima responsabilitat d'haver de decidir què passarà amb el CF Reus. LaLiga els va passar la pilota a la seva teulada i seran ells aquells qui decidiran què acaba passant: si accepten els sous des de LaLiga per seguir competint fins a finals de temporada en les condicions actuals i amb un possible descens esportiu i/o administratiu al juny o si decideixen denunciar el club i posar punt final al patiment amb la consegüent retirada de la competició de l'equip.
Jornada de reflexió
Aquest dimecres es pot considerar com a la jornada de reflexió abans de la decisió final. Tot i que aquesta pot arribar en qualsevol moment per les constants converses que hi ha dins de les quatre parets del vestidor, la decisió no es faria pública fins dijous. És dijous dia 13 de desembre quan es preveu, si no hi ha cap canvi de darrera hora, quan els jugadors trenquin el silenci mediàtic i ofereixin una compareixença de premsa per exposar tot allò que estan vivint darrerament i, segurament, posar llum sobre la seva decisió final.
Ara o al juny, el descens sembla inevitable
La decisió és complicada. Si els jugadors decideixen seguir competint, ho faran com fins ara: amb només setze jugadors del primer equip. La diferència és que ara cobrarien dels diners procedents de LaLiga, però només ho farien els futbolistes inscrits en l'equip professional. Els jugadors amb fitxa del filial no veurien un duro, igual que la resta de futbolistes de la base, el cos tècnic, la direcció esportiva i tot el planter de treballadors del club. Aquest fet impediria el correcte desenvolupament laboral d'un equip que ja té difícil les opcions de salvar-se amb les condicions actuals, encara ho serà més si aquestes empitjoren.
Debat complicat al vestidor
No són hores fàcils pel nucli humà que forma el vestidor del primer equip del CF Reus. Els setze jugadors inscrits a LaLiga han de decidir que fer, tot i que bona part (per no dir la majoria) no veuen amb bons ulls competir amb el suport econòmic de Tebas per acabar morint al juny ja sigui per la via esportiva, administrativa o ambdues. Això només servirà per allargar l'agonia i tacar una mica més el currículum esportiu d'uns jugadors que veuen més llaminera l'opció de tancar una negra però curta etapa d'aquesta campanya per fer les maletes i mirar de buscar-se la vida en un altre equip.
Podrien sortir tots els jugadors?
Tot i que en un principi LaLiga només permetria la sortida de dotze jugadors del primer equip, fet que permetria deixar set inscrits per seguir competint amb el més mínim dels requeriments per part de la RFEF, les paraules del vestidor reusenc a Tebas haurien fet reflexionar a la direcció de la competició. Javier Tebas reconeixia ahir després de la reunió que «no puc assegurar que el CF Reus vagi a acabar la temporada». Això podria interpretar-se com que es podria permetre la desvinculació de la totalitat de la plantilla, sense cap límit.
Si el Reus queda exclòs de la lliga, què passaria?
Si això passés, el CF Reus quedaria fora de la competició quan els vincles contractuals quedessin extingits. En aquest cas, les conseqüències serien que la Segona Divisió quedaria formada per 21 equips i que es modificaria la classificació. Els punts derivats dels partits del CF Reus quedarien anul·lats. És a dir, els equips que van guanyar el conjunt roig-i-negre veurien restats tres punts a la classificació mentre els que van empatar en perdrien un. Si la retirada reusenca es produís a partir de la jornada 22 (fet poc probable a hores d'ara), els primers de la primera volta quedarien intactes. La classificació no es modificaria i cada cop que al CF Reus li toqués competir el cap de setmana, al rival se li adjudicarien automàticament tres punts.
Com s'ha arribat a aquesta situació?
És la pregunta del milió. O, millor dit, la pregunta dels cinc milions d'euros, el deute que acumula el club actualment. Cal repassar les darreres compareixences de premsa de Joan Oliver i ajuntar-les amb les informacions obtingudes per extreure una versió dels fets. A la situació esportiva de veure el CF Reus a la vintena posició de la lliga amb setze punts i a un de la permanència s'hi ha arribat principalment per LaLiga. L'estament de Javier Tebas va impedir a l'agost la inscripció total de la plantilla i el rendiment esportiu s'ha vist afectat.
LaLiga és responsable perquè, prèviament, el CF Reus no va fer bé els deures. Des de Madrid van tancar l'aixeta de la permissivitat i va estrènyer el cinturó del conjunt roig-i-negre després de diferents situacions que no han agradat gens a la capital d'Espanya. El CF Reus ha acumulat durant els tres darrers anys uns informes amb números vermells a LaLiga. Els reusencs van presentar en la campanya de l'ascens a Segona un dèficit final de 660.393,87 euros. Aquest va ser el primer impacte des de Madrid. La següent campanya, la primera a Segona, el club va tancar l'exercici econòmic amb un nou dèficit que quasi duplicava l'anterior: 1.195.810,18 euros. I aquest estiu el club va tancar amb un nou dèficit milionari l'exercici anterior: 982.817,74 euros. Per acabar-ho d'abonar, Oliver ja avançava fa un mes que el CF Reus presentaria novament números vermells al final de la campanya 2018-2019 tot i augmentar els ingressos a vuit milions d'euros.
Es gasta molt més d'allò que s'ingressa
Els dèficits a Segona vénen motivats per dos factors: pocs ingressos i viure per sobre les possibilitats reals del club. Joan Oliver explicava el passat 30 d'octubre que «és difícil fer un equip competitiu sense fer un esforç extra, ho considerem una cosa normal perquè és el plus pel fet de ser petits i poder competir. Per ser competitius has de gastar una mica més del que ingresses». Aquest factor cal sumar-lo als pocs ingressos que pot generar el club més enllà dels drets televisius que reparteix LaLiga. El CF Reus es troba a la capdavantera dels clubs amb menys abonats i la capacitat de crear diners amb patrocinadors és ben escassa. Cal recordar que la samarreta roig-i-negra no té espònsor principal des de fa més una temporada i mitja.
Oliver, sense credibilitat pública i interna
Joan Oliver, màxim accionista del CF Reus, es troba en una situació irreversible en l'àmbit personal. El mandatari roig-i-negre ja no té credibilitat dins de les parets del club. No són poques les frases que han sortit de la seva boca que han acabat en un no res o que, xifres i esdeveniments en mà, queden desautoritzades. «El Reus no és un club molt endeutat, no ho és gens», explicava el passat 30 d'octubre. Comparat amb les xifres d'altres clubs té raó, però aquests clubs sí que tenen la capacitat de generar diners que el CF Reus no podrà assolir.
Fa un mes i mig, Oliver assegurava rotundament que veia una solució a curt termini (un mes) per a la situació del club. Tot i que aleshores podria tenir raó, finalment els seus pensaments no s'han traduït en accions. Ara bé, l'amo del CF Reus va assegurar rotundament a finals d'agost que la viabilitat econòmica de la Societat Anònima Esportiva no corria perill. Passats els mesos, la realitat l'ha esclafat. Com també l'opció de salvar el club a costa de la seva presència. Preguntat per si vendria la majoria o la totalitat de les seves accions si això suposava el remei definitiu, Oliver va assegurar a finals d'octubre que «no és el que desitjo, no és el que em fa il·lusió, no faria bots d'alegria però avui dia la prioritat és resoldre la situació del club i si això passa per a què el meu paper sigui només d'aficionat, pel bé de l'entitat ho acceptaré». La proposta d'inversió que encapçalava Jorge Mendes era, segons fonts de l'entitat, la més sòlida però requeria la sortida d'Oliver. Finalment no es va produir la venda i s'ha arribat a la situació actual.
LaLiga denunciarà Oliver?
Javier Tebas va atendre els mitjans de comunicació que esperaven una reacció després de la reunió amb els jugadors i l'AFE. El director de LaLiga va ser qüestionat per possibles accions legals sobre Joan Oliver per deixar un integrant de Segona Divisió amb la situació actual. Tebas es va mostrar cautelós i va fixar el seu objectiu primordial en ajudar els jugadors, igual que David Aganzo, president d'AFE: «Estan en una situació difícil i ha arribat el moment de dir prou perquè la situació de l'equip no és normal».
Ara bé, la imatge d'Oliver des de Madrid està molt deteriorada. El màxim accionista roig-i-negre ja ha carregat en diferents ocasions contra LaLiga i contra les instàncies esportives i polítiques espanyoles. Oliver va afirmar que LaLiga havia actuat amb unes formes que «entenem que són desmesurades, arbitràries i discriminatòries cap al Reus» quan feia referència al cas de les inscripcions fallides de Vitor, Tito i Yoda. Sobre Cuenca va afegir que «no ens l'accepten (la fitxa) i fan, en un acte més de certa prepotència, un comentari suposadament graciós sobre si Buffon volia jugar gratis al Girona no el deixaríem i ja està».
A més, Oliver també va carregar durament l'octubre del 2017 quan el club va veure obert un expedient sancionador per la gent bandera de Catalunya que va lluir-se a l'Estadi abans del matx contra l'Osasuna: «Des de les altes instàncies polítiques i esportives d'Espanya es vol destrossar el futbol català, això és un pla premeditat i tenim moltes proves i senyals». Després de declaracions com aquesta i dels informes econòmics presentats, la imatge d'Oliver a Madrid està prou en entredit.
Hi ha una solució total?
A hores d'ara sembla una utopia però la solució ideal i total dependria de trobar un inversor que injectés els diners suficients per posar al dia els pagaments dels jugadors, del cos tècnic i dels treballadors. A més, s'hauria de poder garantir acabar la temporada amb normalitat i, sobretot, poder solucionar els problemes amb LaLiga per poder reforçar l'equip en el mercat d'hivern amb, com a mínim, els quatre jugadors sense inscriure per poder optar a la permanència.
Sigui com sigui, sembla complicat que la figura de Joan Oliver pugui seguir al CF Reus després de la profundíssima crisi que es viu. Per la salut esportiva i social de l'entitat, es fa molt complicat veure un futur viable amb la presència d'Oliver al club, fet que a hores d'ara és secundari davant la urgència econòmica existent. L'única solució és que apareguin els diners com més aviat millor. Si els jugadors decideixen iniciar el procés per abandonar el club, encara hi hauria temps fins a finals de mes per aturar-ho tot. Una altra opció és la de convèncer els jugadors per a què segueixin competint sense denunciar. Això, a hores d'ara, és missió impossible. Dijous, el dia D. Caldrà esperar unes hores més.