La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha rebutjat les acusacions d'haver «posat traves» a la reducció de cabals del tram final de l'Ebre per permetre l'inici dels tractaments contra la mosca negra. La Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, el Copate —el consorci que s'encarrega de les operacions— i els ajuntaments han criticat de forma reiterada el desinterès de l'organisme estatal i de la companyia elèctrica Endesa, que gestiona els pantans, a l'hora d'establir les condicions al riu que permetin aplicar els tractaments de forma efectiva. La CHE, però, diu que «mai s'han denegat les peticions» efectuades pel Copate «dins de l'àmbit de les seves competències».
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
«Les sol·licituds per realitzar aquesta maniobra han estat remeses abans de cada campanya per la Delegació del Govern (no pel Copate) i s'han atès sempre per part del titular dels embassaments, amb el vistiplau de la CHE», ha adduït l'organisme del Ministeri per a la Transició Ecològica en un comunicat.
Amb tot, han admès que s'han produït retards de «dies»: «quan ha estat necessari, com recentment, s'ha demanat ajustar la programació del tractament, en existir importants aportacions des de l'eix de l'Ebre i tenint en compte el volum d'emplenat dels embassaments». És a dir, quan s'acumulen volums d'aigua alts al pantà de Mequinensa i els cabals del riu són elevats. En aquest sentit, addueixen que aquesta reducció ha de ser «compatible amb el manteniment de la seguretat i els resguards que han de mantenir davant de situacions de crescuda» que afectarien les poblacions riberenques riu avall.
Històricament, alcaldes d'aquests municipis del tram final de l'Ebre han criticat que la CHE permeti els gestors dels pantans mantenir els nivells d'aigua embassada els més alts possibles per incrementar la generació d'energia hidroelèctrica, fet que hauria generat freqüents episodis de desembassaments sobtats amb inundacions de camps i zones urbanes pròximes a la ribera.