La Cambra de Comerç de Reus posa en marxa, de manera immediata, un servei pioner d'assessorament sobre l'accés als Fons Europeus de Recuperació per a empreses i administracions. Així ho ha anunciat aquest dimecres Jordi Just, president de la institució, durant la valoració del cicle de xerrades electorals que ha acabat tot just avui.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Ha explicat que ja han sigut diverses les empreses que s'han dirigit a la Cambra per aquesta qüestió i que, per tant, han decidit posar en marxa el servei d'assessorament. Just ha afirmat, també, que «estem preparant les eines per entrar a treballar amb els Fons Europeus, és una responsabilitat de la Cambra».
Apunta que és possible que els fons acabin arribant a les empreses i al món local tant a través de l'Estat com de la Generalitat i de la Cambra d'Espanya. Tot plegat a través d'una gestió que encara no està tancada i que també ha entrat en campanya electoral. Ha estat precisament per això que Just ha volgut respondre «amb cautela» les preguntes sobre la matèria.
Qualifica aquests fons de «pla Marshal europeu», una oportunitat que no es pot deixar escapar, sentencia. Ha recordat, de fet, que «tots els candidats han posat de manifest l'oportunitat històrica que representen els fons europeus de recuperació». Una valoració que ha fet aprofitant el balanç de la Cambra del cicle de xerrades electorals que ha organitzat.
Picada de crostó als diputats del territori
Jordi Just ha valorat amb peus de plom el cicle de la Cambra; «encara estem en campanya», ha recordat per explicar-se. El balanç que l'ens ha fet de les xerrades, les respostes i els compromisos dels nou candidats i candidates mostrava força consens o fins i tot unanimitat en alguns aspectes.
En son exemple la urgència de desdoblar l'Eix de l'Ebre i la C-14, la necessitat d'incrementar el pressupost de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona, o com n'és d'imprescindible reprendre les obres de l'estació intermodal, al sud de l'aeroport.
Malgrat aquest ampli consens o fins i tot unanimitat, en tots els casos es tracta de projectes o mesures llargament reclamades sense que s'hagi obtingut resposta. Just considera que això és fruit del fet que «els diputats estan presoners dels seus partits, tots entenen i comprenen el tema, però faltaria independència del partit».
Una possible solució, apunta Just, seria establir llistes obertes que permetessin reclamar directament als diputats que representen cada territori aquestes mancances. Projectes que, en definitiva, no es tiren endavant perquè «no hi ha voluntat política», critica el president cameral.
«Avui no puc entrar més en detalls», s'ha justificat, i ha acabat recordant que, la Cambra, «volem consens territorial i unitat política, no volem anar al davant, però si hi hem d'anar, hi anirem». Ho faran, per exemple, per reclamar el pressupost que consideren que correspon a l'ATM.
«El Camp de TGN som l'11% del PIB català; si donen 1.300 milions d'euros a BCN, el Camp de TGN es mereix uns 160 milions, i no ho diu només la Cambra de Reus, també la de Tarragona i de Valls», ha exposat. Un pressupost que, actualment, ronda els 20 milions d'euros.
I tot i això, ha recordat, fa dos anys que no reuneix el seu consell consultiu. Un òrgan on les cambres consideren que haurien de tenir presència, si no directament a l'ATM. També es reivindica crear la de les Terres de l'Ebre per pressionar per solucionar les línies ferroviàries deficitàries.
Per últim, Jordi Just s'ha referit al projecte de tren-tramvia que planteja actualment el Govern català —un altre dels projectes que rep el suport de tots els partits, però que ha estat molts anys desat en un calaix—. «Que hi hagi una primera fase que no arribi a l'aeroport no té sentit, no estan d'acord amb la projecció del tren-tram que fa la Generalitat», ha etzibat Just.
Els projectes de l'àrea metropolitana, entre l'ampli consens i la unanimitat
Sigui per quedar bé amb la Cambra com a amfitriona, sigui perquè és campanya electoral, el balanç que fa la institució mostra una gran coincidència entre els diferents partits pel que fa als projectes que més reivindica l'ens de dret públic. Un exemple son els desdoblaments de l'Eix de l'Ebre i de la C-14 entre Alcover i Tàrrega.
La gran majoria dels candidats que han passat pel cicle i han respost de manera concreta aquesta pregunta situen totes dues carreteres un nivell d'urgència per sobre de la que uneix Reus i Cambrils, i deixen en darrer lloc la que va de Montblanc fins a Santa Coloma de Queralt i, per tant, uneix la Conca de Barberà amb l'Anoia.
També hi ha hagut unanimitat en la necessitat d'incrementar el pressupost de l'ATM Camp de Tarragona, com hi ha hagut força consens que és «indispensable» reformular la Taula Estratègica de l'Aeroport de Reus. Bona part dels candidats i candidates demanen, com també fa la Cambra, que la seva gestió s'assembli més a la del Port, amb un consell d'administració propi amb representació de diferents agents territorials.
Sense sortir de la infraestructura, també hi ha acord en la construcció de l'Estació Intermodal, al sud de l'aeroport, i en la necessitat de reclamar que es converteixi en la quarta pista del Prat per garantir un futur no estrictament lligat al turisme d'estiu. Precisament per al sector turístic, la valoració de la Cambra destaca la similitud que hi ha en propostes com un pacte nacional del turisme o un pla de xoc per al sector.
Una línia similar que la que es proposa per al comerç, amb unanimitat a l'hora de prometre protegir i potenciar el comerç tradicional i marcar les Àrees de Promoció Econòmica Urbanes com a punt d'inflexió al respecte. En clau energètica també s'ha sentit sovint que cal sancionar i pressionar amb més fermesa les empreses subministradores pels talls que pateixen algunes zones de l'àrea d'influència de la Cambra.
Sancions i pressions que, segons s'ha afirmat al cicle electoral de la Cambra, la Generalitat ja podria exercir, però aplica «per deixadesa». Per últim, la redacció i aprovació d'una Llei de Cambres també ha comptat amb la unanimitat dels partits que es presenten, tot i que ja tenien presència al Parlament actual quan es va començar a tramitar i s'hi va acabar tancant la porta durant el tram final de la legislatura.