Ja s'ha complert més d'un any des que l'aparició a la Xina d'una nova 'pneumònia molt contagiosa' que acabaria anomenant-se Covid-19. Des de llavors el coronavirus que la provoca s'ha convertit en la prioritat d'estudi de molts científics de tot el món que fa mesos que estan buscant totes les claus del virus.
Però la realitat és que en els últims mesos se'ls està posant més complicat, perquè ja són diverses les mutacions que, com la britànica, la sud-africana o la brasilera, s'han mostrat com més contagioses. En principi, aquestes mutacions són causades per un canvi en l'espícula del virus, la proteïna que li dona forma de corona i que és el que li permet entrar amb facilitat en el nostre organisme.
I encara que aquestes variants suposen un lleuger canvi en la forma del SARS-CoV-2, aquesta no seria la clau que estaria darrere que tingui una capacitat més gran de transmissió. I és que, segons un estudi de la universitat americana de Stanford, publicat a bioRxiv.ogr, el que han fet aquestes mutacions és dotar el virus d'una major susceptibilitat amb aquella part del nostre cos que vol encomanar.
Les noves variants s'activen de manera més fàcil
L'explicació perquè siguin més contagioses està en el funcionament del mateix virus. Tal com recull l'estudi, qualsevol coronavirus, inclòs el que està generant l'actual pandèmia, necessita que les seves espícules siguin eactivades per poder infectar una cèl·lula.
I perquè aquest procés es dugui a terme, el virus necessita l'ajuda dels mateixos enzims que posseeixen les cèl·lules, que són els que li permeten entrar en el nostre organisme. Els autors de la investigació haurien detectat que les actuals mutacions eren especialment sensibles a l'activació d'un enzim anomenat proteasa.
Però perquè realment això es produeixi, i aquí està la veritable clau que podria fer més contagioses aquestes noves soques, aquestes proteases s'han de trobar en les fosses nasals, principal zona d'entrada del virus, i no en la resta de l'organisme.
El que també s'atreveix a vaticinar aquest estudi és si realment aquestes noves variants poden acabar produint una evolució més greu de la malaltia. En principi, considera que no ha de ser més virulenta amb la resta d'òrgans que les anteriors, tot i que aquesta dada encara ha de ser demostrada per altres científics.
El benefici d'aquesta mutació: el virus és més vulnerable
Per sort, l'estudi no només recull la capacitat que estan tenint aquestes noves variacions per fer-se més efectives en el seu principal propòsit, que no és altre que el d'expandir-se. El fet d'haver augmentat la seva sensibilitat amb alguns dels enzims i activar-se de manera més fàcil podria produir també que siguin més vulnerable i que el nostre sistema immunitari les combati de manera més efectiva.
L'estudi creu haver donat amb el que denominen el «taló d'Aquil·les» del coronavirus. Expliquen que el fet que les espícules s'activin de manera més senzilla permet que els anticossos puguin atacar millor a les parts exposades del virus.
El que recull la investigació és que cada partícula de coronavirus «té fins a 80 espícules proteiques» però que realment només algunes són necessàries perquè el virus pugui entrar a una cèl·lula, unir-se a ella i infectar-la. Però clar com més espícules estiguin actives més exposat està el centre del virus. «Si s'activen més espícules i s'exposa el punt d'unió, els anticossos neutralitzants tindran una major probabilitat d'unir-se a les partícules virals i aglutinar diverses juntes», conclouen.