Avui fa cinc anys va obrir portes La Fira Centre Comercial. Se sol establir justament aquest període com el de consolidació d'un equipament com aquest, una situació que, en el seu cas, s'ha vist impactada de ple per la pandèmia de coronavirus. Quan va posar-se en marxa es presentava com la gran superfície que no tenia la ciutat, i que va arribar, de fet, entre les pors i reticències en el teixit del comerç local, uns temors que, en alguns casos, asseguren que s'han complert.
Des de llavors ha viscut un canvi en la propietat i les restriccions actuals arran de la pandèmia, situacions que, des del Centre Comercial, s'explica que no han alterat el seu projecte. Es consideren un centre comercial consolidat i integrat al teixit comercial de la ciutat, que consideren un actiu important per haver assolit la seva situació actual que, coronavirus a banda, exposen que era de creixement constant.
La pandèmia paralitza un creixement constant
Des del centre comercial, la gerent Mayte Forján fa una valoració positiva d'aquest lustre d'activitat. «Cada any s’ha anat creixent en afluències i vendes, que són els principals indicadors mesurables del comportament d’un centre comercial». Admet, també, que la situació actual no els permet valorar aquest 2020 en concret.
La pandèmia, l'impacte que ha tingut en els hàbits socials i les restriccions decretades, i que afecten de manera concreta les grans superfícies en són el motiu. «Ens trobem en un parèntesi d’activitat, aquest any no és valorable en relació amb la tendència mostrada els darrers anys».
Tot i això, afegeix, «la tendència dels primer trimestre d’enguany mostrava encara un creixement notable». A grans trets, La Fira es considera un centre comercial consolidat. Per una banda, apunta Forján, pel teixit comercial de Reus, del qual consideren que formar-ne part és un factor positiu.
Per altra banda, pel pol d'atracció turística que registren durant l'estiu. Pel que fa al canvi de propietat, de Merlin Properties a Silicius, assegura que no ha afectat la gestió quotidiana ni l'estratègia del centre comercial. «La situació actual ens fa ser més creatius i en aquest sentit Silicius aposta per la innovació en el sector del retail», afegeix.
Confien, en relació amb la situació actual, que «de mica a mica s’anirà tornant a la normalitat i es tornarà a recuperar el camí de creixement i consolidació que teníem previst». «No es pot negar que l’impacte de la Covid-19 ha estat negatiu; ha afectat als sectors no essencials i al lleure de forma important», admet.
El que s'ha fet fins ara, explica, és adequar la instal·lació per minimitzar-hi els riscos. Pel que fa al futur, «l'encarem amb ganes, hem reformat la terrassa on s’ha buscat millorar l’experiència del client i estem pensant amb diferents projectes de millora de forma constant».
En clau de ciutat, un «actiu comercial»
El regidor d'Empresa i Ocupació, Carles Prats, apunta que «des del punt de vista de la ciutat no ha suposat perdre activitat comercial; una altra cosa és que alguna activitat comercial deixés el seu local i s'hi traslladés». «No tenim dades que ens diguin que l'activitat comercial fins que va arribar la Covid, hagués caigut en conjunt a la ciutat», aclareix.
Admet que «és cert que hi ha llocs del centre comercial s'han omplert de negocis que han deixat alguna altra part de la ciutat». Tot i això, «en faig una valoració positiva». «Ha sigut un pol d'atracció perquè la gent vingués a Reus i això ha afavorit altres serveis; ho veiem per exemple en el flux de moviment als pàrquings».
En la mateixa línia ho percep Montserrat Caelles, regidora de Promoció de Ciutat actual i, quan La Fira va arribar a Reus, regidora de Projecció de Ciutat, en tots dos casos, amb competències en la dinamització comercial de la ciutat. «En fem una valoració positiva», resumeix.
Recorda que va despertar pors i reticències, però assegura que «Reus és una ciutat amb un lideratge comercial important, i el fet de poder acollir una infraestructura d'aquestes característiques suma». Les grans superfícies, exposa, «moltes vegades arriben a la ciutat molt despersonalitzades»; una situació que, assegura, la gerència de La Fira ha capgirat.
«Això ha permès treballar a la Taula de Comerç, que s'hi integressin i que formessin part de les estratègies comercials; des del primer moment hem trobat aquest punt de complicitat i de treball en comú», reivindica Caelles. «Això ha fet que s'anés veient més com una aliança amb la ciutat que com una amenaça», sentencia.
De fet, Caelles valora que la Taula de Comerç ha servit perquè centre comercial i comerç tradicional s'enriqueixin mútuament. «La seva gerència té un coneixement del comerç físic i unes estratègies de futur que, a través de la Taula de Comerç hem pogut intercanviar i que ens afavoreix moltíssim a tots».
En contrapartida, afegeix, «ells es poden nodrir de l'autenticitat i la personalitat que atorga, a un centre comercial d'aquestes característiques, estar integrat dins d'un teixit urbà». Una visió, la del treball conjunt, que no es percep de la mateixa manera des del comerç tradicional local.
Les reticències constatades del comerç tradicional
Quan el 5 de novembre del 2015 es va inaugurar La Fira feia mesos que des del comerç tradicional es temia que tingués un impacte negatiu. Algunes de les marques i franquícies, de fet, van traslladar-se del centre de la ciutat a la nova instal·lació. La relació entre el centre comercial i les entitats locals del sector es concreta, actualment, a la Taula de Comerç, timonejada per l'Ajuntament.
Mayte Forján exposa que «un dels principals objectius ha estat la integració del centre com a un element complementari i potenciador de l’oferta comercial de Reus, incrementant la seva capitalitat comercial amb una millora de l’oferta global de ciutat». De fet, apunta, «s’ha mantingut una estreta relació amb les institucions municipals i comercials per ajudar a vendre la ciutat en el seu conjunt».
El sector comercial local apunta, per contra, que els temors d'ara fa cinc anys, en major o menor mesura, s'han confirmat. Axí ho explica Jacint Pallejà, president del Tomb de Reus. «Quan es va obrir va generar, en alguns sectors, un cert temor, fonamentalment el de la moda, i hi ha tingut cert impacte; possiblement menys del que algú tenia por i possiblement més del que haguera sigut desitjable».
Ho veu de la mateixa manera Meritxell Barberà, presidenta d'Unió de Botiguers, que explica que «s'han confirmat les pors i temors; les persones quan van a comprar es dispersen més, abans les teníem totes comprant i consumint a la ciutat i ara estan més disperses».
Pallejà apunta que, per una banda, La Fira pot atraure persones a Reus que hi comprin i hi consumeixin, però que per l'altra, també es pren del centre de la ciutat. «La influència més important potser va ser el trasllat d'algunes marques del centre», afegeix.
Pel que fa al treball conjunt, les campanyes a les quals participen tant les entitats comercials com La Fira són les anomenades 'de ciutat', com la de Nadal. Barberà apunta que això es produeix per la divergència de models. «El que volem és que la gent vingui a Reus a comprar i hi hem de posar els esforços, però són dos models de comerç totalment diferenciats».
Competidors i col·laboradors alhora
La presidenta comercial argumenta que «un és comerç proper i l'altre és més impersonal; el que volem el comerç de proximitat és que la gent vingui al comerç de proximitat, que consumeixin al centre de la ciutat i als barris de Reus, al fi i al cap som els que donem vida a la ciutat».
Pel que fa a La Fira com a pol d'atracció comercial, reflexiona Pallejà, «al món del comerç, la restauració i els serveis hi ha vegades que uns actors són competència i, alhora, hi ha altres vegades que són concurrència i ajuden». Explica que no és una manera de veure-ho nova; «si una cosa vaig aprendre dels caps de carrer al seu moment és que el que s'ha de buscar és que la gent vingui a Reus, que quan són a Reus vinguin a la teva zona, al teu carrer, i que quan són davant del teu establiment, entrin».
«Passi el que passi a La Fira o a l'establiment del teu costat el que has de fer és treballar el dia a dia», insisteix. Tampoc s'escapa que, actualment, el principal repte del comerç és la digitalització. «És obvi que, amb el pas dels anys, tant La Fira com nosaltres ens enfrontem a nous competidors, com el món digital».
En aquest sentit, apunta, «diuen alguns experts que hi tenen més a perdre les grans superfícies pel fet que potser tenen un producte una mica més estàndard i treballen menys l'atenció personal que el comerç més tradicional; és clar que tampoc t'has de refiar sempre dels experts».