Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Imatge d'arxiu d'una baralla entre ultradretans i independentistes a Catalunya.

El 5% dels casos «de violència política» s'han produït a la província de Tarragona

L'estudi, realitzat per l'Observatori Cívic de la Violència Política a Catalunya, es basa en els primers sis mesos de l'any 2019

Imatge d'arxiu d'una baralla entre ultradretans i independentistes a Catalunya.
Imatge d'arxiu d'una baralla entre ultradretans i independentistes a Catalunya. | Cedida

 

L'Observatori Cívic de la Violència Política a Catalunya, creat per Impulso Ciudano i Movimiento contra la Intolerancia, entitats de l'àmbit unionista, ha fet públic el seu primer informe sobre la violència política a Catalunya. El treball, de 40 pàgines, recull els actes «violents», segons els seus autors, que s'han produït a les quatre províncies catalanes durant els primers sis mesos de l'any 2019.

[predef]tarragona-digital-84[/predef]

L'informe assegura que el 91,5% dels casos de «violència política» que han succeït a Catalunya han sigut responsabilitat dels independentistes. De l'1 de Gener al 30 de juny d'enguany s'han produït 189 casos de «violència política» a les quatre províncies catalanes: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. D'aquests 145 han tingut lloc a Barcelona ciutat, i àrea metropolitana; 25 a Girona; deu a Tarragona i nou a Lleida.

«Més constitucionalistes a Tarragona»

L'informe defineix la «violència política» de la següent manera: «l'ús de la violència física, o psíquica, per tórcer la lliure voluntat de l'oponent polític». Les comarques tarragonines haurien sigut l'escenari del 5% dels casos de «violència política» que, segons els autors, s'haurien produït durant el primer semestre d'enguany.

Així mateix, el document ressalta el paper de Tarragona com un territori «amb major nombre de persones i grups constitucionalistes i en contra de la independència.  Els grups independentistes, precisament, exerceixen la violència per neutralitzar les accions d'aquestes persones».