Com diferenciar la pèrdua d'olfacte d'un senzill refredat a la d'una infecció per Covid-19? Una nova investigació d'un grup europeu d'experts de trastorns d'olfacte explica quines són les principals diferències. L'estudi, publicat per la revista científica 'Rhinology', és el primer a comparar com les persones que pateixen trastorns en el gust i l'olfacte a causa del coronavirus difereixen d'aquells que tenen aquests símptomes a causa de diferents infeccions del tracte respiratori superior.
Les principals diferències
Segons l'estudi, les principals diferències trobades són en què els pacients amb coronavirus, tot i patir pèrdua d'olfacte, poden respirar lliurement, no tendeixen a tenir el nas tapat o gotejant i no poden detectar sabors dolços o amargs. Aquests descobriments donen suport a la teoria que la Covid-19 infecta el sistema nerviós central i el cervell.
«La pèrdua d'olfacte i gust és un símptoma prominent de la Covid-19, malgrat també ser un símptoma comú de tenir un refredat fort. Volíem saber exactament què diferencia la pèrdua d'olfacte de la Covid-19 amb el tipus de pèrdua d'olfacte que es pot tenir amb un refredat o el nas tapat», explica l'investigador principal, Carl Philpott.
Per portar a terme aquest estudi, els investigadors van fer proves d'olfacte i gust a 10 pacients infectats per la Covid-19, 10 persones amb refredats forts i un grup de control de 10 persones sanes, tots aparellats per edat i sexe. Els científics van trobar que la pèrdua d'olfacte era molt més profunda en les patents de coronavirus. D'aquesta manera, eren menys eficaços per identificar olors i no eren capaços d'identificar sabors dolços o amargs.
«Això és molt emocionant perquè significa que les proves olfactives i gustatives podrien utilitzar-se per discriminar entre els pacients de Covid-19 i les persones amb un refredat o una grip regular. Tot i que aquestes proves no podrien substituir als instruments de diagnòstic formals poden ser una alternativa quan no es disposa de proves convencionals o quan es necessita una detecció ràpida, en particular en el nivell d'atenció primària, en els departaments d'emergència o en els aeroports», assenyala l'investigador en l'estudi publicat.