Imatge il·lustrativa de l'arribada del 'Perseverance' a Mart

Segell català en la històrica missió del 'rover Perseverance' de la NASA per buscar vida a Mart

L'aterratge del vehicle espacial ha estat tot un èxit i ha desfermat l'eufòria després de set minuts de 'terror'

La missió històrica a Mart  ha aterrat amb èxit aquesta passada nit de dijous, 18 de febrer, al planeta vermell. El vehicle d'exploració Perseverance,  un prodigi de la tècnica desenvolupada als Estats Units al costat d'altres països europeus, inclós Espanya, ha arribat a la superfície del planeta, fins al cràter 'Jezero' cap a les deu de la nit, hora catalana. Comença ara la missió més ambiciosa  de la NASA  fins a la data amb l'objectiu  de trobar  rastres de vida  passada.

Superats els 7 minuts més crítics

El moment més crític de la missió  era quan la part de la nau espacial on hi havia el Perseverance  s'havia de separar de la càpsula d'entrada. Quan a Catalunya eren les 21:48h, han començat els anomenats 'set minuts de terror' quan la nau s'havia d'espavilar tota sola, seguint la programació que se li va introduir. Quan ha entrat a l'atmosfera de Mart, la sonda anava a una velocitat  de 19.500 km/h  a una zona amb temperatures  de fins a  1.300ºC.

Tres minuts abans de tocar el planeta vermell, el Perseverance  ha desplegat el paracaigudes i, 20 segons després, la càpsula d'entrada s'ha desprès de l'escut tèrmic. Això li ha permès utilitzar un radar per determinar la distància amb el terra i utilitzar la tecnologia de navegació per trobar un lloc segur on aterrar. Tot just un minut abans de tocar la superfície de Mart, s'ha deslliurat de la meitat del darrere de la càpsula i ha activat els retrocoets per reduir la velocitat completant amb un èxit  rotund tota la primera part de la missió. A continuació, us mostrem les imatges  algunes de les imatges  més espectaculars  de l'arribada al planeta vermell:

Fins i tot, alguns edificis emblemàtics a nivell mundial han celebrat  l'arribada d'aquesta missió  a la superfície de Mart, canviant el color de la seva il·uminació.

Catalunya ha participat, juntament amb la tecnologia espanyola,  en el disseny, la fabricació  i la calibració del sensor  de vent de l’instrument MEDA (Analitzador de la dinàmica ambiental de Mart) embarcat en el  rover Perseverance. El grup de recerca en Micro i Nanotecnologies (MNT) ha dissenyat els  60 xips de silici que constitueixen el nucli del sensor, que mesurarà el vent  de Mart. L’equip de científics del grup MNT, vinculat a l'Escola de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), també participarà en el calibratge  del sensor  i en la futura recuperació de dades  de Mart, de cara a contribuir a millorar l’estimació del vent  i, per tant, analitzar  millor la dinàmica atmosfèrica.

El sensor  de vent  de l’instrument MEDA  en el desenvolupament del qual ha participat el grup de recerca en Micro i Nanotecnologies (MNT)  de la UPC que va embarcat, juntament amb altres instruments científics, en el vehicle explorador (rover) de la missió  de la NASA  ‘Mars 2020 Perseverance’, que ja està viatjant rumb al  planeta vermell.

Conèixer més sobre el clima de Mart

L’objectiu principal d’aquesta missió, que forma part del Programa d’Exploració de Mart  de la NASA, és analitzar signes d’habitabilitat, caracteritzar la geologia  i la  dinàmica atmosfèrica, recollir mostres per ser analitzades a la Terra en properes missions  i preparar una futura exploració humana de Mart. El vehicle robòtic comptarà amb un trepant que permetrà extreure mostres  de la superfície del planeta per posar-les en un receptacle, de cara a que aquestes mostres  retornin a la Terra  en la missió ‘Mars Sample Return'. Després, aquestes mostres  es podran analitzar als laboratoris.

Tecnologia punta catalana

El nou sensor  de vent, que inclou  60 microxips fets a la UPC, servirà per mesurar la direcció  i la velocitat  del vent. Es tracta d’una evolució dels sensors  de vent  creats anteriorment per a l’instrument REMS incorporat al robot explorador Curiosity (de la missió 'Mars Science Laboratory') i per a l’estació meteorològica TWINS (de la missió 'InSight'), que es van llançar el 2011 i el 2018, respectivament. L’instrument MEDA  a més mesura  la  humitat relativa, la pressió  o les propietats de la pols en suspensió del planeta vermell, entre altres paràmetres gràcies també a part de tecnologia espanyola. 



Els instruments REMS, TWINS i MEDA estan liderats pel  Centro de Astrobiología (de l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial i del Consell Superior d’Investigacions Científiques, INTA-CSIC). El sensor de vent de MEDA  es compon de dos braços cilíndrics que sortiran del màstil del  rover Mars2020. Igual que en els anteriors sensors REMS i TWINS, la velocitat  i la direcció  del vent  s'obtenen mesurant les velocitats tangencials del vent  en diferents punts de cada cilindre. En cadascun d’aquests punts hi ha quatre xips  de silici  i un xip addicional per detectar la temperatura  de l’aire.

Tercera participació a Mart

El grup MNT, vinculat a  l'Escola de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), ha participat en el disseny  i la fabricació  de totes les versions del sensor. En particular, els 60 xips de silici, que són el nucli del sensor, s'han fabricat al laboratori del Campus Nord  de la UPC, a Barcelona. L’equip de científics també participarà en el calibratge  del sensor  i en la futura recuperació de dades  de Mart, de cara a contribuir a millorar l’estimació del vent i, per tant, analitzar millor la dinàmica atmosfèrica. «Aquesta serà la tercera vegada en què els xips de silici  fabricats a la UPC  viatgen a Mart», segons el professor Manel Domínguez, investigador principal del grup MNT.