Aquest dimecres, 20 de gener, Andrés de Andrés va complir 82 anys i ho va fer a un pas d'aconseguir una de les seves darreres fites: un nou destí per a la seva col·lecció de cinema. Tot apunta que l'àmplia mostra del setè art que Andrés acumula des de fa 40 anys, anirà a parar a la seu del Centre Gallego, a Tarragona.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
De fet, quan Andrés atén aquest mitjà ho fa mentre està visitant el local dels gallecs que li queda, segons ell mateix explica, «a tocar de casa». I és que la proximitat a casa ha sigut una prioritat a l'hora de cercar un nou indret on instal·lar el treball de quatre dècades d'apassionada cinefília.
Andrés de Andrés comenta que «he tingut converses amb el museu del cinema de Vlallonga, però em queda lluny. Mentre jo hi sigui, vull poder continuar mirant com està la meva col·lecció, vull poder continuar fent-me càrrec perquè tinc ganes de continuar treballant. No cediré a ningú res en males condicions. Per això he dit que no tant a Vilallonga com a un col·leccionista d'Altafulla que la volia portar a Barcelona. Si em queda lluny Vilallonga, Barcelona encara més!»
Ara, al Centre Gallego, aquest cinèfil tarragoní creu que «el material que els cediré donarà per muntar un museu del cinema o, fins i tot, fer projeccions, si volen». Així doncs, l'ensurt que es va endur Andrés de Andrés quan una inundació al local on guarda el material el va obligar a cercar una nova ubicació, un nou indret per encabir el seu amor pel setè art, està a un pas d'acabar. Però, què fa tan especial la col·lecció de cinema d'Andrés de Andrés?
80 projectors, pel·lícules de 1913 i un curt de Marisol «nua»
Donar una xifra genèrica de la col·lecció de cinema és difícil, molt complicat. El material és tan divers que va des de 80 projectors; a pel·lícules de 1909 i 1913; pòsters d'Audrey Hepburn, revistes de cinema de principis del segle XX i curiositats com dos curts molt especials, un amb el germà del director John Ford, com actor, i un altre on es pot veure, segons Andrés de Andrés, «a Marisol banyant-se a la platja i sortint nua del mar». Tot plegat, segons ell mateix comenta, el va portar a aconseguir «entrar al llibre dels rècords catalans els anys 80 o 90, crec recordar».
A més a més, també disposa de figuretes de noms mítics de la història del cinema, com Charles Chaplin o la parella còmica Oliver i Hardy; una Pathé Baby d'inicis del segle passat; movioles sonores i LP's i 'singles' de cançons de pel·lícules.
Allunyat del glamur de Hollywood, del Hollywood més clàssic, destaca, entre el material d'Andrés de Andrés, una pel·lícula nostrada sobre el vuitè concurs de Castells de Tarragona, l'any 1980, que recentment «Tv3 ha passat. Me la van demanar i la van restaurar i passar».
Ara per ara, Andrés de Andrés encara està interessat a ampliar la seva col·lecció, «si algú té algun objecte relacionat amb el cinema, podem parlar», i recorda que té a la venda part de la seva col·lecció. «Mai he tingut diners, i quan em vaig casar vaig haver de triar entre el cinema i la família. He tingut sis fills i aquesta bona col·lecció», explica nostàlgic aquest conegut cinèfil tarragoní.
40 anys fent cinema «per a la gent»
I d'on li ve aquesta cinefília a Andrés? Ell mateix ho explica: «Mon pare, quan vivíem a Barcelona, ja ho era molt i em portava als Encants, a comprar material. Després, quan vaig venir a Tarragona, em vaig casar amb una noia extremenya, que en pau reposi, i en una festa del Centre extremeny va començar tota aquesta història».
«Em van demanar», continua Andrés, «si podia portar algun projector i passar alguna pel·lícula per entretenir a la canalla. Vaig portar unes pel·lícules de Walt Disney i va anar tan bé que, des d'aleshores, em vaig dedicar a fer projeccions Tarragona amunt i Tarragona avall. Allà on em cridaven, com als càmpings, anava».
Ara, Andrés de Andrés encara la recta final i vol, com ell mateix explica, que «quan jo falti, la meva col·lecció estigui en bones mans».