La Fundació Galatea, creada pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya per vetllar pel benestar dels professionals de la salut, ha atès des de l'esclat de la pandèmia prop de 1.500 persones a través de telesuport psicològic, sobretot per ansietat, depressió, estrès posttraumàtic i insomni. Així mateix, també pugen les intervencions psicològiques en equips.
El seu director, Antoni Calvo, creu que la demanda és inferior al problema real i adverteix que l'onada emocional no ha acabat per als sanitaris, amb cansament acumulat: «Avui ser professional de la salut és exercir una professió de risc respecte a la salut mental».
Les emocions deixen «petjada»
Durant un temps van ser els 'herois' de la pandèmia, però els professionals de la salut són de carn i ossos, i d'emocions. I les emocions deixen «petjada», remarca Antoni Calvo en una entrevista a l'ACN per parlar de l'impacte de la pandèmia en la salut emocional dels sanitaris. Calvo explica que primer va dominar la por; després la ràbia i la frustració i ara, en una tercera fase, domina la desesperança i la depressió, que són molt «bloquejants».
«Ens van vendre el vestit de superherois i el vaig comprar perquè havia de sortir de casa. Però és una arma de doble fil. Quan compres aquest vestit, sembla que no et pots posar malalt», reflexiona Sandra Audi, metgessa de família que va demanar acompanyament a la Fundació Galatea uns mesos després de l'esclat de la pandèmia. Ho va fer perquè havia entrat en un «huracà en què tot era covid» i que la pandèmia seria una «cursa de fons».
El 86% dels sanitaris atesos són dones
Metges, infermeres, auxiliars, zeladors, treballadors socials i altres professionals han assumit en els darrers quinze mesos una gran càrrega de treball; s'han enfrontat a vivències molt dures i han hagut de gestionar alts nivells d'incertesa. La Fundació Galatea ha atès prop de 1.500 persones a través d'un servei de teleassistència que va obrir el març del 2020.
El 86% dels sanitaris atesos són dones. Aquesta xifra no sorprèn els responsables de la Fundació Galatea, ja que moltes professionals sanitàries són dones i, a més, les dones solen «demanar ajuda abans i sense tantes dificultats», indica Calvo. En alguns casos, les sessions també han estat presencials i en altres hi han intervingut psiquiatres, quan ha calgut suport psicofarmacològic.
S'han fet més de 5.500 intervencions i un 64% dels atesos han rebut alta del tractament. Dels prop de 1.500 professionals, un 44% són infermeres i auxiliars d'infermeria i el 38% són metges; la meitat treballen en hospitals i una quarta part en l'atenció primària. . Al principi de la pandèmia, els usuaris necessitaven de mitjana tres sessions, mentre que ara en són set.