Les colles castelleres han endegat els últims temps plans de prevenció i actuació per intentar blindar-se contra les agressions masclistes. De fet, des de la mateixa Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) van impulsar fa quasi dos anys una comissió per agrupar iniciatives que algunes colles havien començat per separat i que servia com a punt de partida per a les que s'ho plantejaven. Actualment ja són 23 les agrupacions que formen part de la comissió, la més nombrosa de les diverses que té la Coordinadora. Els Castellers de Vilafranca, els Xiquets de Tarragona, els Minyons o la Vella de Valls hi treballen des de fa un temps i colles universitàries com els Ganàpies de la UAB van ser pioneres. Totes constaten que l'existència de protocols d'actuació han generat un canvi positiu en les dinàmiques dels grups.
La vicepresidenta de la CCCC i responsable de la comissió d'equitat, Inés Solé, explica que un dels objectius del grup de treball és tenir totes les eines necessàries per solucionar situacions d'aquest tipus, en cas que es produeixin en l'entorn casteller. «S'ha de treballar contra el racisme, l'homofòbia o situacions de gènere. Els castells són una activitat molt peculiar, on hi ha un contacte físic que mai ha suposat un problema, però les colles són un reflex de la societat», i dels seus problemes, explica.
Els Xiquets de Tarragona, entre els pioners
Una de les colles pioneres en impulsar una Comissió d'Igualtat pròpia és la dels Xiquets de Tarragona, de la qual també forma part Solé. La van crear fa un parell d'anys un grup de castelleres per tractar agressions que es poden donar en l'àmbit casteller i va ser aprovada per la junta directiva de l'entitat. A principis d'aquesta temporada la van presentar a la resta de la colla i van informar de la seva feina.
Un dels elements que han desenvolupat és un protocol, que contempla diferents vies d'actuació en cas que es produeixi una situació indesitjada. «L'objectiu del protocol és la prevenció, i entén com a agressió el fet que una persona se senti agredida, ja sigui per insults o mirades. No cal que hi hagi un contacte físic i no ha de ser només envers la dona. També pot ser per actituds racistes o contra LGTBI», assenyala Aitana de la Varga, membre de la Comissió d'Igualtat i de la junta directiva dels matalassers.
Per fer més evident la seva presència entre els membres de la colla, des d'enguany llueixen un braçalet lila als assajos, actuacions i en les activitats d'oci en les quals també es puguin produir agressions d'aquestes característiques. A banda, han posat en servei un número de telèfon per tal que es puguin denunciar accions de manera més confidencial. «La persona agredida pot posar-se en contacte amb nosaltres, però també pot ser una tercera persona la que denunciï, o algun company de la víctima pot venir a informar-nos», detalla Irene Llatse, membre de la Comissió d'Igualtat. Llatse apunta que fins ara el telèfon no ha rebut cap missatge, però reconeix que hi ha hagut persones que les han contactat després d'haver-se sentit agredides.
En cas que s'hagi pogut identificar la persona agressora, els membres de la comissió valoren si és adient anar-hi a parlar per solucionar el problema des de la mediació. De tota manera, «en última instància es pot parlar amb la policia», assenyala De la Varga, ja que l'autor dels fets pot no ser un integrant de la colla. En cas que ho fos, la junta directiva té la potestat de sancionar-lo, o expulsar-lo.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls, en fase de diagnosi
En la mateixa línia que els Xiquets de Tarragona està treballant la Colla Vella dels Xiquets de Valls. En el seu cas han posat en marxa un grup de treball, que neix a través de la comissió de la CCCC. L'han impulsat un parell de noies de la colla, preocupades per la possibilitat que hi hagués situacions d'aquest tipus dins l'entitat. Una d'elles és Marta Linares, que afirma que la feina feta fins ara els ha servit «per remoure experiències» i unir-se.
Linares reflexiona que les dones són minoria a la Vella i s'han adonat que en ocasions «quan es queden embarassades costa molt que tornin a la colla». La presència femenina, de fet, és més reduïda a partir dels 30 anys que no pas en franges d'edat inferiors. La creadora del grup de treball assenyala que a partir de la feina que han desenvolupat en els darrers mesos han aconseguit que s'hagi equilibrat la presència de dones en diferents posicions dels castells, fet que els permet tenir «més oportunitats». «Cal fer entendre al gruix de la colla, que tenen més edat, que no és un atac als homes, sinó que el què es pretén és conviure en igualtat de condicions», especifica.
Amb tot, encara es troben en una fase de diagnosi, de «veure la salut de la colla en perspectiva de gènere i recollir experiències de tothom». «Cal veure com som, i a partir d'aquí crear plans d'actuació, protocols per casos d'agressions i fer un pla d'igualtat, com en la majoria d'empreses grans», raona Linares. Des de la CCCC, precisament, acompanyen les colles en aquesta línia. Solé es felicita pel fet que totes les entitats «sempre han respost amb molta contundència» davant d'actituds sexistes, homòfobes o racistes, i que la feina de les diferents comissions de les entitats «ha enriquit tothom».
Els Minyons de Terrassa: «Ens hem adormit en aquest tema»
Els Minyons de Terrassa és una de les colles que des de fa un any està treballant per crear un pla de gènere per erradicar conductes sexistes al pati i a les places. El seu director, Jesús Rodríguez, reconeix que una colla com la de Terrassa que va ser pionera en la incorporació plena de la dona als castells, s'ha «adormit» una mica a l'hora de treballar per tenir una colla «on tothom s'hi senti bé».
Precisament aquest cap de setmana, s'ha fet públic que dues de la desena de víctimes del professor de gralla del Vallès tocaven amb els Minyons de Terrassa i eren menors d'edat quan presumptament van patir abusos sexuals entre el 2007 i el 2008.
Rodríguez, va explicar que van tenir coneixement del cas en obrir-se la investigació policial, ja que en el seu moment no van detectar res i que ja s'han posat a disposició de les advocades que porten els casos i dels Mossos d'Esquadra. Jesús Rodríguez va reconèixer que no van detectar cap conducta fora de lloc en el seu moment i ho atribueix a la manca d'un protocol de gènere. «Ens hem adormit en aquest tema. És un problema i no ens n'hem d'amagar», va afegir.
En la mateixa línia, Marina Prió, tresorera de l'entitat, explica que després d'un primer intent «que no va acabar de funcionar», fa uns quatre mesos que van constituir una Comissió d'Igualtat formada per quatre membres de la junta amb l'objectiu de començar a modificar «conductes molt arrelades» a la colla. Una feina, reconeix, que no és fàcil perquè, com passa a la societat, sempre és difícil erradicar maneres de fer que comporten «tocar privilegis dels altres». «Hem començat amb poca gent a la comissió, però esperem que l'any vinent es pugui començar a sumar gent de la colla», assenyala.
Prió destaca que el pla d'igualtat, que han hagut d'externalitzar en una empresa especialitzada que també treballa amb altres colles castelleres, incidirà en canviar aspectes que poden semblar menors com la manera de parlar dins la colla o la manera de «tocar» als entrenaments i a plaça que poden ajudar a que «totes estiguem còmodes». La comissió també tractarà qüestions com que les dones puguin contribuir a la part tècnica de manera paritària o que fins i tot puguin ser caps de colla.
Malgrat les dificultats i de començar «tard», el president dels Minyons està convençut que el camí iniciat per tenir un protocol de gènere «potent» no té marxa enrere perquè tenen el «convenciment i la determinació de fer-ho». Aquí, destaca que el món casteller «té uns valors brutals» i que cal treballar perquè tothom s'hi senti plenament a gust.
L'experiència dels Verds
La Júlia Pujol, membre de la comissió feminista dels Castellers de Vilafranca explica que aquest grup té al funció de conscienciar la resta de membres de la colla de les possibles agressions masclistes o sexistes que hi puguin haver en el dia a dia, tant en els assajos com en les diades o en els actes socials que fa la colla al seu local, Cal Figarot. Els de Vilafranca tenen unes persones de referència que fan la funció de punt lila. Aquestes persones, quan han rebut l'avís, «van a buscar la víctima, la calmen i li expliquen què fer». Aquest mateix grup és qui s'encarrega després anar a buscar l'agressor i «avisar-lo que ha comès una agressió i se'l convida a marxar o, si el cas és molt greu, avisar a la policia», diu.
Aquesta comissió ha hagut d'actuar en una diada, on una castellera va patir un tocament no desitjat, es va identificar l'agressor i es va posar en coneixement de tothom. També van haver d'aplicar el protocol en un acte social que feien els castellers de Vilafranca al seu local social.
Sobre els treballs de conscienciació amb la resta de castellers, la comissió s'encarrega d'organitzar durant la temporada tallers i xerrades per explicar diferents situacions. Per exemple, els Verds, abans de la seva diada per excel·lència, Sant Fèlix, van convidar a castelleres de les colles que actuaven el 30 d'agost a Vilafranca perquè expliquessin la seva experiència personal dins del món casteller. Un món casteller que la Júlia creu que, mica en mica, es van conscienciant d'aquests comportaments, però «tot té un curs». La Júlia comenta que, des de la introducció de la dona en els castells, «s'ha vist més que mai que no estem en una societat igualitària».
La comissió es va impulsar fa dos anys i no forma part de la junta, però sí que està dins de l'àrea social de la colla. Tot i això, la Júlia explica que consulten puntualment als responsables de la junta les accions que fan com a comissió.