Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Tres tipus de mascaretes

Les epidèmies que tindrem actives en aquest 2023: com les podem combatre?

Algunes de les epidèmies d'aquest 2023 ja s'han iniciat

Fa mig segle s’assegurava que les malalties infeccioses deixarien de ser un problema gràcies a les vacunes i als antibiòtics. Però la realitat que ens trobem és ben diferent. 

Per començar, el 1981 va aparèixer la sida, que fins ara ha provocat més de 50 milions de morts. Actualment encara s’infecten per VIH 1’5 milions de persones al món cada any.

De manera més recent tenim la pandèmia de Covid-19, que va interrompre a finals de 2019 i de la qual lentament ens anem recuperant a Occident, en gran part gràcies a les vacunes. 

Per contra, a la Xina, on fins fa poc s’havia imposat la política de «covid zero», l’actual ressorgiment de casos recorda a tall de déjà vu el que vam viure a Europa, amb el col·lapse d’hospitals i un elevat nombre de defuncions. A escala mundial, fins a la data s’han confirmat més de 650 milions d’infectats per SARS-CoV-2 i més de 6’5 milions de morts per Covid-19. I, de fet, encara s’han d’acabar de determinar les conseqüències de l’anomenat covid persistent o perllongat.

Auge de les infeccions respiratòries

A més d’aquestes pandèmies víriques, a finals del 2022 hi ha constància de brots epidèmics de com a mínim sis infeccions humanes més.

A l’hemisferi nord, la tardor i l’hivern han arribat amb brots importants d’infeccions respiratòries per grip i virus respiratori sincicial (VRS). Els dos anys de mascaretes i aïllament social necessaris per fer front a la Covid-19 han afavorit el ressorgiment actual de les infeccions per virus respiratoris. 

Comptem amb vacunes i antivirals (oseltamivir) per fer front al virus de la grip però no pel VRS. Els ancians i els immunodeprimits són les poblacions més vulnerables. El VRS també afecta nens petits, ocasionant-los-hi quadres de bronquiolitis que poden arribar a provocar la mort. 

 

Epidèmies per virus d’origen africà

El brot de verola del mico (monkeypox o «mpox», segons l’OMS) es va iniciar a Europa el maig del 2022. S’ha estès per més de cent països i s’han confirmat 82 000 casos, dels quals 60 no han sobreviscut. A Espanya s’han confirmat 5 000 casos, majoritàriament relacionats amb pràctiques sexuals entre homes.

Imatge d'unes butllofes fruit de la verola vistes a través d'una lupa
Ja han estat confirmats 82 000 casos de verola del mico. | Canva

Mentrestant, a Uganda ha sorgit un nou brot d’Ebola. Està produït per la variant del Sudan, contra la qual no hi ha vacunes. S’han confirmat més de 150 casos i 55 morts, deu d’ells entre el personal sanitari que va atendre als pacients. S’han tancat les escoles i s’han creat àrees d’aïllament als hospitals. L’últim brot important d’Ebola va ser a l’Àfrica occidental en 2016 i 2017,  amb més de 28 000 infectats i 11 300 morts. 

 

Epidèmies per aigua o aliments contaminats

A l’Haití hi ha un nou brot de còlera des de principis d’octubre. Fins a la data s’han comunicat més de 10 000 casos sospitosos i s’han produït més d’un centenar de morts, moltes d’elles en nens menors de 14 anys. L’últim gran brot de còlera a l’Haití va ocórrer el 2010, després del terratrèmol que va patir l’illa. Hi va haver més de 800 000 casos i 10 000 morts. Les condicions higièniques pobres, la malnutrició i la limitada infraestructura sanitària han afavorit el ressorgiment de l'epidèmia actual.

A principis del 2022 es van comunicar casos de paràlisi pel virus de la pòlio a Jerusalem (febrer) i a Nova York (juny). La poliomielitis era una malaltia infecciosa terrible i freqüent fins fa mig segle. Està produïda per un virus ARN que es transmet principalment per via fecal-oral, és a dir, a partir d’aigües contaminades. Tot i que molts casos són asimptomàtics, alguns pacients desenvolupen dany neurològic, amb destrucció neuronal en la medul·la espinal. Es produeix irreversiblement paràlisi flàccida de les extremitats inferiors en un de cada 200 infectats. Les formes més greus, amb encefalitis, poden ser mortals.

Després de la II Guerra Mundial, la vacuna injectada amb virus inactius (vacuna de Salk) i, una dècada més tard, la vacuna oral amb virus atenuats (vacuna de Sabin) van aconseguir eliminar la infecció en gran part del món. No obstant això, encara és endèmica a l'Afganistan i Pakistan, on la cobertura vacunal és insuficient. Les guerres i la pandèmia de Covid-19 han empitjorat l'accés a les vacunes en altres països del Tercer Món, com al Iemen, on s’han descrit brots recentment.  

Als països occidentals, al voltant d’un 6% dels nens de menys de sis anys no estan vacunats i són susceptibles de patir la infecció. Des de principis d’aquest any, l’estudi d’aigües residuals a Londres, Nova York i Jerusalem ha comunicat la presència de virus de la pòlio. En tots els casos es tracta de la variant atenuada utilitzada en la vacuna oral (Sabin). Les autoritats sanitàries han emprès campanyes de reforç de la vacunació en tots els nens d’1 a 9 anys. 

Imatge d'unes mans a punt de vacunar el braç d'un nen
A Occident, un 6% dels nens de menys de sis anys no estan vacunats de la pòlio. | Canva

Tot i que la vacuna oral de la pòlio (Sabin) és més efectiva que la de virus inactius, ocasionalment pot produir la malaltia. Per aquest motiu, la vacuna injectada amb virus inactius (Salk) ha tornat a recomanar-se i és la més emprada actualment. Val a dir, que tot i que evita un desenvolupament de la malaltia, no bloqueja la infecció i la transmissió del virus. 

L’OMS va aprovar fa dos anys una nova formulació de la vacuna oral, amb un nou virus atenuat que incorpora un sistema d’hiper-mutagènesi i anul·la el risc de reversió a formes virulentes. Ja l’han rebut més de 100 milions de persones arreu del món i la seva administració està prevista a escala massiva en casos d’emergència sanitària. 

 

Prevenció de nous brots epidèmics

La lluita  contra les malalties infeccioses té tres pilars fonamentals. El primer és la higiene i la prevenció del risc d’exposició. El segon són les vacunes, que bloquegen la infecció (esterilitzants) o protegeixen de formes greus. La tercera arma envers les infeccions víriques són els fàrmacs antivirals. 

En un món globalitzat, amb fluxos migratoris importants, convindria focalitzar-se en tres intervencions:

1. Programes actualitzats de vigilància sanitària (OMS, CDC, eCDC, etc.).

2. Assegurar taxes de vacunació elevades, per evitar el ressorgiment de brots d’infeccions víriques que creiem controlades. 

3. Disposar de reserves suficients d’antivirals per a un ús immediat en cas de necessitat.

 

 

Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portalThe Conversation.com.