Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Primer pla de la bandera antitransavasament de la PDE al vaixell Lo Sirgador del riu Ebre. Imatge del 29 de maig del 2019

Comença el debat del nou pla de conca de l'Ebre a partir d'un document que nega la regressió del Delta

La PDE reclama implicació a les institucions ebrenques per lluitar per una legislació que blindi el tram final del riu

Primer pla de la bandera antitransavasament de la PDE al vaixell Lo Sirgador del riu Ebre. Imatge del 29 de maig del 2019
Comença el debat del nou pla de conca de l'Ebre | acn

Aquest divendres, i de forma telemàtica a causa de l'estat d'alarma, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) celebra un seminari de presentació pública de l'Esquema de Temes Importants (ETI), un debat de participació pública per consensuar aquest document tècnic que és previ a l'esborrany del nou pla hidrològic de la conca de l'Ebre (2021-2027). La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que hi participarà, demana la implicació de les institucions i sectors econòmics del territori i aposta per crear un lobby ebrenc que aconsegueixi modificacions en aquesta legislació, una normativa que parteix d'un document que nega la subsidència del Delta i rebutja retornar els sediments dels pantans al riu.

El Ministeri de Transició Ecològica i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre celebren aquest divendres el seminari web de presentació pública de l'ETI de per al nou pla hidrològic de l'Ebre. Aquesta presentació, així com diverses jornades i tallers de participació arreu de la conca que estaven previstos aquesta primavera —al maig a Tortosa—, s'han hagut de suspendre per la crisi sanitària de la Covid-19, i s'han començat a organitzar de forma telemàtica.

  

Els plans hidrològics de conca s'han de revisar i estar llestos a finals del 2021, com marca la directiva marc de l'aigua. El primer pas són els ETI (Esquema provisional de Temes Importants) un document tècnic a partir del qual es crearà l'esborrany d'aquest nou pla de conca de l'Ebre, el de tercer cicle. L'ETI s'estructura en divuit fitxes tècniques i dues fan referència directa al delta de l'Ebre i a la qualitat de l'aigua del riu, determinant per al tram final. El seminari d'aquest divendres, obert a la ciutadania prèvia inscripció, sotmet el document a anàlisi i «està obert a incorporar millores».

L'ETI és una recopilació d'informació tècnica per «detectar les grans qüestions per a la gestió de l'aigua» de la conca de l'Ebre, com apunta la CHE, però la Plataforma en Defensa de l'Ebre ja va alertar, al febrer, just abans del temporal Glòria, que en aquest esquema es neguen els problemes de subsidència del Delta i es rebutja mobilitzar els sediments retinguts als embassaments del tram final del riu. «Són contradictòries les declaracions de la ministra i del partit de l'executiu estatal amb aquest document que nega la subsidència, la regressió i diu que és impossible traspassar sediments als embassaments», ha lamentat el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.

La PDE insisteix que en aquest procés que comença les Terres de l'Ebre han de mostrar unitat institucional i econòmica. Els preocupa que les administracions del territori «visquin d'esquena» al problema i «se centrin només a demanar actuacions puntuals» al litoral deltaic i que ignori que «el problema està riu amunt». La PDE intenta reforçar un lobby ebrenc, que no es limiti a la seva participació i la de les comunitats de regants de l'esquerra i la dreta de l'Ebre. «Trobem a faltar que algú més s'ho prengui seriosament», ha dit el portaveu de la PDE en relació amb la modificació dels ETI i a la tramitació pla de conca.

«Ha de quedar reflectida la problemàtica real del Delta i que quedi fixada al nou pla de conca perquè després vindrà el nou Pla Hidrològic Nacional i tornaran a sortir els transvasaments i les interconnexions», ha advertit Tomàs.

L'alternativa forçada d'iniciar la tramitació dels ETI via telemàtica també preocupa a la Plataforma. «Serà caòtic i hem de pensar que hi haurà una pressió molt important per a la construcció de nous embassaments, per augmentar drets de regadiu, de les hidroelèctriques. Jugàvem amb la carta que de comptar a reunió que s'havia de fer a les Terres de l'Ebre amb aliances suficients que demostressin un clam unitari i una postura molt clara», ha apuntat Tomàs. «Ens acomodarem a la situació i ens agradaria moltíssim que les institucions ebrenques i els sectors econòmics prenguessin part activa de la redacció d'al·legacions —que es poden presentar fins al juliol—», ha afegit.

Després de dues dècades de lluita, saben que sols no tindran força suficient. «Som escèptics perquè mai han inclòs ni una coma del que hem demanat. Cal un lobby com fan altres territoris perquè la CHE només ens veu a nosaltres i als regants i estan molt tranquils», ha dit Manolo Tomàs. Animen a traslladar «l'energia i la força» que es va demostrar en la gestió de l'emergència al Delta després del Gloria per lluitar per compromisos a llarg termini i que el territori no es conformi «amb pedaços».