L'exconseller de Salut Toni Comín reivindica que «la decisió políticament responsable es diu exili». En una entrevista amb l'ACN des de Lovaina, Comín assegura que «l'exili era l'opció políticament coherent amb la declaració d'independència i el referèndum». «Si volíem mantenir viu el que havíem començat l'1 d'octubre només es podia fer des de l'exili perquè des de la presó és impossible», destaca.
L'eurodiputat electe de 'Junts' critica que ERC hagi estat «massa centrada en l'estratègia de l'hegemonia» i defensa que ell no està «fent pinya» amb l'expresident Carles Puigdemont «per contribuir a l'hegemonia de Junts per Catalunya». De fet, l'exconseller de Salut d'ERC nega «cap distanciament» amb els republicans després d'haver concorregut a les eleccions europees amb el líder de JxCAT sota la llista 'Junts' i defensa que sempre ha actuat amb «màxima lleialtat» al partit.
Comín reconeix, però, que ha tingut «diferències estratègiques» amb la formació de Junqueras, però que sempre les han intentat discutir de manera «lleial i oberta». «Com a mínim amb qui jo em relaciono d'ERC em segueix mirant com abans», afirma. L'exconseller diu que ha sigut «crític» quan ha vist que la formació de Junqueras estava «atrapada» en «la lluita per l'hegemonia» perquè creu que s'ha «d'aparcar» quan cal «unitat» en la «dura confrontació amb l'estat espanyol».
Reivindicació de l'exili
Comín defensa que «l'exili» era l'única manera que hi havia de continuar «el combat» després de la declaració d'independència. «No facis l'1-O ni la declaració si després no has de continuar», afirma. Si bé diu que la decisió política col·lectiva d'aquells dies va ser que tot el govern havia de marxar a l'exili, admet que també hi va haver decisions personals que van voler respectar. «Reconeixement a l'actitud de resistència en una situació tan dura com la presó», assegura sobre els presos.
Ara bé, Comín creu que «admirar la resistència i coratge» dels líders independentistes en presó preventiva, així com la seva decisió personal de no marxar, no és «incompatible» amb dir que «l'opció políticament coherent» era «l'exili». D'altra banda, Comín acusa les autoritats espanyoles d'intentar tractar els presos com a «ostatges». «A nosaltres no ens podrà intentar fer xantatge amb el tercer grau», rebla. L'exconseller veu «heroic» que els seus companys de govern, la presidenta del Parlament i els líders de l'ANC i Òmnium »hagin resistit a ser utilitzats com a ostatges».
«L'independentisme ha de decidir si es rendeix o va a una confrontació»
L'eurodiputat electe de 'Junts' opta per «una confrontació pacífica i democràtica» contra l'estat que requereix «acció institucional i desobediència civil». «Cal enfortir les institucions, preparar la societat civil per tal que, en el moment que es consideri, poder desplegar una estratègia d'enfrontament institucional i civil amb l'Estat», diu.
Malgrat no abandonar l'oferta de diàleg amb Madrid, Comín alerta que «un impàs crònic» un cop el Tribunal Suprem dicti sentència seria «una rendició». En aquest sentit, creu que «el pitjor que pot passar» és que l'independentisme «tiri la tovallola» fins i tot de manera «involuntària o inconscient». Ara bé, reconeix que per anar a una confrontació cal «assumir els riscos». «La independència de baix cost no existirà mai», sosté.
Pel que fa al debat sobre la convocatòria d'eleccions com a reacció a la sentència, Comín s'oposa a uns nous comicis perquè no creu que enforteixin la posició de l'independentisme ni «la unitat estratègica» que demana el carrer.