El grup del Vendrell Lax’n’Busto té una carrera de més de tres dècades amb gairebé 20 discs editats, onze d’ells d’estudi. Aquest 2019 es compleixen 30 anys des que es va publicar el seu debut discogràfic, ‘Vas de punt?... o què!!!’ (Zebra, 1989), un disc que els va posar al mapa del rock català, just quan aquest moviment començava a agafar embranzida amb els primers discs de formacions com Sopa de Cabra o Els Pets.
Lax’n’Busto havia nascut el 1986, any en què havien fet els seus primers concerts, primer com a Tangentes, i després ja amb el nom de Lax’n’Busto, al camp de tir del Tomoví, a Albinyana. Els anys 1987 i 1988, el grup va començar a fer nombrosos concerts per tot el Principat, mentre gravava les seves dues primeres maquetes, als Estudis 84 de Barcelona. També van guanyar el concurs Rockacció de Vilafranca, un fet que els va consolidar com una formació emergent a tenir en compte.
Un crèdit per gravar el primer disc
En aquest context, el grup —que després d’alguns canvis va quedar format per Pemi Fortuny (veu), Pemi Rovirosa (guitarra), Cristian G. Montenegro (guitarra), Jesús Rovira (baix), i Jimmy Piñol (bateria)— es va plantejar demanar un crèdit per gravar el seu primer disc de llarga durada. Van ser dos milions i mig de pessetes (uns 15.000 euros) que van invertir a enregistrar l’àlbum, de nou als Estudis 84 de David Casamitjana. El productor va ser Pep Lladó, l’home que després els posaria en contacte amb la discogràfica Zebra, que seria la que editaria el disc.
Com a curiositats de la gravació, Pemi Rovirosa explica al llibre ‘Tocats de l’Ala. La Història Oral del Rock Català’ (Contra) que en aquell moment estava fent la mili a Melilla, i va haver de gastar tots els seus permisos per fer el disc. La publicació de l’àlbum va donar una bona empenta al grup, que va passar de fer concerts per a unes 200 persones, a fer-ne per 800 o mil. Bona part d’aquest èxit es va deure el videoclip del tema ‘Tinc fam de tu’, que va ser molt emès en programes de TV3 com ‘Sputnik’.
El tema, que es va convertir en el principal èxit del disc, parla d’una història real que Jesús Rovira va llegir a la premsa, sobre un japonès que va matar la seva parella i se la va menjar. Tot i això, en algunes ocasions la lletra ha estat mal interpretada. El disc tenia una producció molt deutora de la seva època, raó per la qual el grup n’ha renegat posteriorment, però va deixar alguns clàssics com ‘Fes un Glop’, ‘Mai Diguis Mai a un Mai’ o ‘No Sé Pas Com’.
La polèmica del tema ‘Carme Flavià’
El tema més polèmic del disc va ser, però, ‘Carme Flàvia’, una cançó que Jesús Rovira va dedicar —i titular— amb el nom d’una professora que l’havia suspès a l’Institut. A la mestra, que era de Valls, no li va fer gens de gràcia la lletra i va denunciar el grup. A més a més, els Lax’n van ser contractats per tocar a Valls aquell mateix any i alguns professors de l’Institut on treballava Flavià van rebre el grup amb un llançament d’ous.
Finalment, les dues parts van arribar a un acord pel qual ella retirava la denúncia i el grup deixava de tocar la cançó, destruïa totes les còpies del disc que quedaven i en les següents reedicions ja no hi sortiria més. Així, ‘Carme Flavià’ es va convertir en una de les primeres cançons censurades després de la dictadura. La polèmica, tot i que amb aspectes desagradables, va servir per donar més publicitat al grup.
Un any després de publicar el seu debut, la discogràfica Zebra va desaparèixer, i Discmedi va fitxar els vendrellencs. Dins d’un segell més gran, Lax’n’Busto van gravar el 1991 el seu segon disc, titulat homònimament, que contenia el tema ‘Miami Beach’. En dues setmanes se’n van vendre 20.000 còpies, i els del Vendrell es van convertir en un dels grans noms del rock a Catalunya.
